dilluns, 14 de gener del 2013

de nit..tots els gats són parts








passeges entre llumetes de diferents tons i  móns desconeguts darrera els vidres..
a l'hora aquella en què el carrer dorm, hi dibuixes seqüències mudes a les quals hi poses veu, i la veu sempre és amable, com la de les pel.lícules  de pastís de cirera i gingebre, gos al jardí i riures feliços de nens que mai no van existir
i ara saps, que  els films tan sols eren retalls i cosits de realitats trencades, i que somniar-les era somniar un món aliè .. que mai no va ser teu, ni meu, ni de ningú..

demà, ja és avui i neix un vell nou dia que estrenes amb gust..






20 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'ha agradat això del vell nou dia, és ben bé així com em sento avui!

El porquet ha dit...

No hauríem de cercar la felicitat que ens passen pels cinemes (possiblement tampoc els drames). Vivim la vida més quotidiana que tenim al davant, que d'herois de carrer el món n'és ple.

Sergi ha dit...

El món dels somnis s'acaba amb la llum del dia, i qui sap si desperts podem seguir somiant.

Elfreelang ha dit...

oooh pau, serenor, optimisme poètic i oníric......vell nou dia bell

novesflors ha dit...

Els dies ja naixen vells perquè sovint es repeteixen en la rutina diària. Tanmateix, quan comencem un any em sent diferent, no em sembla un vell nou any, sempre hi és l'esperança...

Anònim ha dit...

Pastisets de cirera i paraules amables
tot plegat forma part d'una realitat inventada
com el teu blog
i el meu
i el d'aquell d'allà

sweet dreams, lagarto

Gemma Sara ha dit...

Jo em sembla que estreno els dies amb una mica de somni de les pel.licules que he vist.... (algunes, eh?) Que estrenis un fantàstic dia!

Joan Rodó i Galiana ha dit...

si són blancs també ??? ;-)p

PS ha dit...

Doncs el vell nou dia ara ja es va apagant mentre la gran bola de foc s´amaga rere les muntanyes per brillar en un altre lloc.I que no deixi de fer-ho!
Que tinguis un nou i bell vespre Lolita.

Joan Vigó ha dit...

Com diu l'Antonina Canyelles:

"Sempre ens quedarà Frankenstein"

Mr. Aris ha dit...

t'informo que has guanyat el premi Best Blog, més informació al meu blog

núria ha dit...

Preciós, gràcies

cantireta ha dit...

M'agrada el títol. "Parts" d'un tot que només es veu a contracor.

Ptnets.

Jordi Dorca ha dit...

Encertadament, el gat ha abandonat, amb bon criteri, el casalot de l'apunt anterior. Ara, però, caldria veure si és capaç de valorar el bon gust del pastís de cirera i si el voldrà deixar un tast per a nosaltres, pobres blogaires errants.
Una abraçada.

Jordi Dorca ha dit...

Encertadament, i amb bon criteri, el gat ha abandonat el casalot de l'apunt anterior. Ara, però, caldria veure si és capaç de valorar el bon gust del pastís de cirera i si en voldrà -jo crec que sí- deixar un bocí per a nosaltres, pobres blogaires errants.
Una abraçada.


Joan Vigó ha dit...

Quin silenci Lolita, quin silenci!

lolita lagarto ha dit...

Joan.. no sé com dir-ho..m'han posat un candau als morros (morritus) i sóc una Papagena abduïda a les maresmes..

Joan Vigó ha dit...

Doncs digues-li a en Mozart que s'està buscant un enemic. I que en Mafiamental no oblida. I que sempre sembla un accident. Ptons.

Anònim ha dit...

Molt de compte amb les veus amables, poden amagar intencions inconfessables, sobre tot si sorgeixen de les ombres en nits d'insomni.
Gats parts i gates maules

lolita lagarto ha dit...

Grego, gats, gates i miols inaudits! inconfessable, hi ha res?