és tard
no saps quin és el moment en què alguna part de tu t'ha pres la paraula i ha resolt en el teu nom que sí, que indefugiblement és massa tard..
i albires
que mai no hauria de ser massa tard per a res, que la vida és massa vida per clavar-li la porta als nassos i dir-li que no, i dir-li-ho amb una raó tan beneita.. i vols i dols per esborrar les paraules M.. T.., i les rentes, les ensabones i les esblaimes poc a poc ..fins que n'apareixen de noves, més boniques, més rodones.., i els hi fas punt i apart, i les deixes escriure's totes soles en aquest full blanc maragda..