Igualico, igualico que el defunto su agüelico

http://lacharcaliteraria.com/el-origen-de-la-z/

La Charca Literaria és una revista digital en la qual avui hi participo amb l'escrit "El origen de la Z", hi teniu l'enllaç per si us ve de gust llegir-lo i d'aquesta manera conèixer també aquesta revista.

Aprofito l'ocasió per saludar-vos a tots, és estrany publicar després de tant de temps, tinc un gran record de tot el que hem compartit en els blogs, en els vostres i també en aquest que   sempre restarà obert perquè així és com el sento, aquells  que seguiu en actiu us llegeixo de tant en quan, els altres m'agrada pensar que allà on sigueu la vida és  amable amb vosaltres i de tant en tant fins i tot esplèndida..

cemetery of words

                               


                                                   la veritat i la mentida,

                                les dues parts iguals d'un tot que se m'amaga.

                                fa sol i plou,

                                les veritats pentinen les mentides

                                quan neixen les paraules

                                i miro com s'escorren els silencis

                                per les esquerdes de la veu,

                                i vaig de nord a sud, d'oest a est

                                sense saber com dir-les.

                                qui vol paraules en un món de sords?

                               
                                Francesc Garriga Barata







                                

tbo o no tbo

tres en un burro

caminar

per

l'hivern

de

l'

emoció

i

vora

les

brases

llegir

-hi

la

.

.

.

vida

close your eyes

és tard
no saps quin és el moment en què alguna part de tu t'ha pres la paraula i ha resolt en el teu nom que sí, que indefugiblement és massa tard..
i albires
que mai no hauria de ser massa tard per a res, que la vida és massa vida per clavar-li la porta als nassos i dir-li que no, i dir-li-ho amb una raó tan beneita.. i vols i dols per esborrar les paraules  M.. T.., i les rentes, les ensabones i les esblaimes poc a poc ..fins que n'apareixen de noves, més boniques, més rodones.., i els hi fas punt i apart, i les deixes escriure's totes soles en aquest full blanc maragda..

ta te ti to tu

Esther Ferrer

Poderoso caballero es don dorondondón dorondín es don dinero!

Tatetitotu

re-cor(d)s

 caminava sota la pluja mentre guaria aquell estrany record amb l'esperança que l'aigua no l'acabés d'esborrar abans no el pogués fixar per sempre més..
li havia costat mesos trobar aquell lloc, ara ja era al costat de l'edifici, era d'un color molt viu quasi elèctric i a les parets, miralls de tots colors li feien impossible situar-se en aquell espai, una vegada a dins va haver de demanar per la sala blava, era al segon pis , no hi havia ningú a la sala d'espera i va poder entrar de seguida dins la cabina, l'especialista en neuro- evocacions va fer tot el possible perquè s'hi trobés còmode, li omplí el cervell amb cables de tota mena que li enganxà amb una matèria massa pringosa pel seu gust i el connectà amb un visor-cerebral d'alta potència, després de pocs segons, la imatge d'aquell record havia quedat gravada al monitor, va respirar alleujat, ho havia aconseguit, ara el record d'aquell rostre efímer no quedaria mai esborrat pel pas del temps..

7-embre

Beatriz Martín Vidal

dius que no hi ha realitat millor que la somniada, i sents que no penses que ho penses, que són elles, les emocions les que parlen.. que mai no estan prou felices.. i t'agafen la paraula i et fan dir coses que tu mai no diries.. i calles i escoltes i vas darrera la realitat del somni una vegada més.
mires el cel i veus aquella llum tan especial del setembre quan tot conclou i tot comença, com qui estrena noves històries en llibretes antigues...

zen o no zen

fas una respiració completa. no penses.. ho intentes... et sents part de, part d'un cosmos, et sents cos o mos, potser més cos que mos, però no havíem quedat que no pensaries? defuges els pensaments, tots, fins aquell que tens incrustat al moll de l'os, tots fora.......FORA! Només et cal esborrar el pensament Fora, fer fora el fora, foragitar-lo.. ja cansat de l'intent poc a poc, sembla que dins del cervell tot suri com un núvol que s'allunya lentament i entres en un estat semiïconscient, et sents un tot, un tot una mica de no res..no saps si hi ets o no, no saps quanta estona fa que no saps si hi ets o no, sents un soroll i no li fas cas, i un altre i un altre i al final reacciones, obres els ulls i tornes.
Els primers minuts tot segueix igual, però no importa. minuts després, ja no et sents part de res, ja ets aquí, i penses, i te n'adones que no et queda quasi temps.. que com no espavilis faràs tard.. i corres i entres de nou a la realitat, o potser en surts..en surts.. ensurts!

som-niar

interpretació del dibuix d'Eva Armisén, (a vegades se me'n va el cap......lluny)

                                               



                                                 sap que no és pas el més important
                                                 sap, que  potser  per això  no seria més feliç...
                                                 i no hi ha dia que passa que no hi pensi
                                                 el seu cervell pot, pot desplaçar poc a poc i amb tendresa
                                                 un desig que no va enlloc
                                                 i ho fa...
                                                 una vegada més..

psicosi?

friends.... is just a movie...
(お友達と、それはちょうど映画… します。...)

whisky soda & rock and roll

cliqueu per engrandir la imatge


 El proper divendres dia 2 de març inauguro exposició a la Sala Blau del Masnou,
si us ve de gust i teniu una estona, m'encantaria veure-us-hi i celebrar-ho plegats.

Ens veiem!

n'he fet 48!

.

..

n'he fet 48

i en tinc 53....

i ben mirat, ben pensat.....què més donen els
números! en un país.. on ni les mates  funcionen

i
on
dos
i 
dos
sem
pre
fan
cinc
( o
tres)
.
.
.
.
.

caput-Xeta

-imatge goog-



pobreta.. mentre jugava i cantava distreta pel bosc... un llop feroooooootge se la va cruspir!
 ..la iaia encara plora..
snif

vist-i-no-vist

del blog píxel-accions
http://lolitalagarto2.blogspot.com/

                   No temis no tenir-me. Tampoc perdre'm. Hi ha coses impossibles de 

                   tenir i, per tant, de perdre.

Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, Anoia 1973)
(minimalia)

vint-ena

..sobre mullat..

segons es mirin els segons

Eva Armisén

Li volia dir, però com li podia dir allò que encara no sabia que sabria més endavant, si sentia que no podria dir-li el que encara no havia entès que passaria, si tot allò a la fi no era més que una bogeria que potser mai no ocorreria i això sí que no s'ho perdonaria..

Quan es va girar, ja no hi era...  !

ver i tat?

cartell a la plaça catalunya de barcelona

veritat

ve la Rita

cadascú té la seva

ningú la té i tothom la busca

quants morts darrera d'ella..

mai és trista el que no té és remei (serrat)

decisió verbalitzada que fluctua en el temps

segons la que has escollit vius la vida d'una determinada manera

*

*

*

lulú c'est pas moi..

- cliqueu per engrandir la imatge -

jazz a Terras-sa

fa un sol que aplana i la música s'estén per tota la plaça, el so de la trompeta poc a poc omple l'espai ,com si no hi hagués res més a la terra ...me n'aniria a la fi del món amb aquesta tonada..

Dizzy Gillespie: Back to the land