Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mate-mítiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mate-mítiques. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de desembre del 2012

des de la 13 rue..




a la rue, a la rue...


no hi ha cap altra rue com aquesta.. i sinó que li ho demanin a la portera..
ei, si algú troba una girafa vermella sisplau que la porti al tercer segona que la trobem a faltar!!

Bon any Tretze Veïns!!
1
i
3
fan
TRETZE!!
...
..
.




dimecres, 12 de desembre del 2012

I survived!


I survived!!




dimarts, 4 de desembre del 2012

papagena




muts i a la gàbia?


.
i
a
part

.

" Amb quina freqüència ens expliquem la vida a nosaltres mateixos? ¿amb quina freqüència l'arreglem, l'embellim i n'esborrem trossos dissimuladament? I com més llarga sigui la vida, menys persones queden per posar en dubte la nostra versió, per recordar-nos que la nostra vida no és pas nostra, sinó  simplement la versió que hem explicat de la nostra vida. Que hem explicat als altres, però (principalment) a nosaltres mateixos."

El sentit d'un final, Julian Barnes




dimarts, 9 d’octubre del 2012

the future is típpex!




Banksy

en obrir la porta i veure-la va percebre a l'instant que res que li passés a partir d'aquell moment no seria previsible, després d'oferir-li alguna cosa per beure, se'l quedà mirant uns moments sense dir res, ell cada vegada més incòmode empassava saliva .. respirà alleujat quan aquellla dona estranya i una mica eixuta lentament li indicà que el seguís, van sortir al jardí era un espai ampli i al final de tot, unes escales conduïen a una mena de claustre soterrat on hi havia una petita porta de fusta .. entraren, ell s'esperava una taula amb una bola de cristall i un ambient tèrbol , però només hi va trobar un mirall desmesurat que s'estenia pel sostre, les parets i el terra.. va ser llavors quan la dona eixuta li va preguntar què volia que li predís.. ell li demanà per quin seria el seu futur.. li respongué que tan sols havia de mirar-se als miralls i se n'adonaria que els seus pensaments es feien realitat instant a instant, el seu futur tan sols dependria del seu pensament, allò que pensava es faria realitat i allò que no pensés no passaria mai, de sobte li entrà la por, tenia por de no poder dominar els seus pensaments, de desitjar la mort en un instant de pànic, d'imaginar que l'amant mai no l'estimaria prou, o que tan li fotia si aquell barber maldestre es tallava la mà.. va arribar a ser tan gran el terror, que desitjà que el futur no estigués mai més a les seves mans... i tal i com la dona li havia predit, a l'instant ho aconseguí, el futur ja no era a les seves mans ..minuts després ja s'empenedia, però malauradament era massa tard..


dilluns, 17 de setembre del 2012

taca taca taca tacataca Tà!




ni gota ni gota.. no queda ni gota..


Eco   no!   mia!!!

                  -ideologia segons la qual es valoren determinats conceptes en detriment de la resta
                  -justificació mitjançant paraules robot d'una manera de governar
                  -diferents maneres d'intentar demostrar que dos i dos fan cinc
                  -considerar els números -diners- un fi en si mateix
                  -Eco   no! MIa!!
                  -quantes barbaritats en el seu nom...


Dedicated to Mercedes, una amiga que va invertir tots els seus estalvis no en un casino,ni  tampoc se'ls va jugar als trilers de les rambles .... ho va invertir a la caixa  de Catalunya, ara els  diners han desaparegut.... 2 i 2 fan zero      



dimarts, 26 de juny del 2012

cal Da






després d'hores i hores d'escriure un post on explicava el perquè de tot plegat.. torno de la cuina de fer-me uns macarrons  i em trobo tot l'escrit regalimat, asfixiat i fet caldo, desfet per la pantalla...  confio que el sabreu interpretar mentre us preneu una orxata ben fresqueta.....  salut i baixes temperatures!




dimarts, 12 de juny del 2012

jo dic no







o el somni d'una nit d'estiu  un matí de primavera


Era una oficina grisa i amb poca llum, va entrar-hi capficat, i després d'un retard incòmode i llarg el varen fer passar dins un petit bufet, el va atendre un home menut i malgirbat amb una veu gruixuda que no feia per ell, això li va fer malastrugança, li va demanar els documents, la veu gruixuda li va dir que sí, que tot era en ordre, en el contracte quedava molt clar..., però  en aquells moments no el podien atendre.. tothom havia presentat recursos, hi havia massa reclamacions.. i amb un gest tosc li mostrà un arxivador ple a vessar, eren molts els qui estaven com ell, ho sentia, però en aquell moment no hi havia cap plaça, el món que demanava era molt lluny i calia esperar, mentrestant s'hauria d'avenir amb el que tenia, no hi havia altre remei..l'home, va deixar el barret damunt una banqueta folrada de vellut vermell i es negà rotundament a seguir vivint en aquell món.





dijous, 8 de setembre del 2011

dilluns, 30 de maig del 2011

no a la pro-pietat com-mutativa

-plaça catalunya-
fotografia de Karen Eskenazi





no és el mateix 
els polítics al servei del poble

que

el poble  al servei dels polítics 




dimarts, 10 de maig del 2011

3 i 7 fan tretze


Photobucket

imatge de google
 

Jo

quan vivia

al 3 i 7 fan 13

tot era més fàcil




i ara que em dus

al 2 i 2 són 4

vaig al naufragi




Enric Cassasses (Cant)
-imatge googleniana-



dilluns, 21 de març del 2011

perquè és prima la Vera..





tu
jo
i
.
.
.
tuijo




Sorpresa, sorpresa..!! la que m'ha fet la prima Vera , avui blog recomanat al 3CAT24! és que aquesta Vera bé forta, forta...:). Mil gràcies ...i em quedaré sense saber qui ha estat?