smoke

els quatre cantons

Jaume Plensa

Envoltats de verns i pollancres contemplàvem com les fulles esdevenien una pluja suau en caure la tarda, i rèiem contents i tristos alhora

                                        deies que la bellesa neix del nostre esguard, que no hi ha bellesa sense desig..

i van ser aquestes paraules teves les que esdevingueren un esbós, tal vegada  un dibuix, el  que  forgen les relacions humanes amb el temps, les de cada persona amb cadascú, les d'aquesta intimitat  a dos, que a voltes se'ns fa imprescindible..

voler de la vida fer-ne art, i de les  relacions, potser la millor creació que arribem a fer mai..

in tempori

Berndnaut Smilde

l'altre dia quan et varen trobar en aquell banc del passeig, vora aquell tros de mar que tant ens agrada, no vas saber què hi feies allà, no recordaves el perquè de res i sentir aquella estranyesa et molestava..

et vas allunyar poc a poc i amb incertesa, i just allà on el camí s'enguerxa, a terra, hi vas trobar un targetó, amb lletra petita hi havia escrita una frase benvinguts al passat, el temps no ha mort, encara..

no hi havia cap adreça escrita, tot i així no et va costar d'arribar-hi, en travessar el llindar vas percebre que ja havies estat en aquell lloc, no recordaves quan ni com.. 

des d'aleshores és com si no haguéssis tornat del tot, i és aquesta absència teva la que ens permet retrobar-nos encara més en allò que potser mai no hem estat ni serem..

a mi plin jo duermo en

        

Bon hivern Percebes!


tots sants..
sants tots...
tots
sants?
.

.

.

tbo o no tbo

no em diguis no

ho recordes molt bé.
malgrat  les paraules hagin desaparegut, en un racó dins del teu cap i també del teu cor.. hi són, i sovint encara les fas servir, et dius que sí, que són possibles malgrat tot..
ahir, quan vares arribar a aquell espai abandonat pel temps i vas travessar la reixa de ferro del parc, amb totes aquelles flors pertot i aquells arbres trets de contes de fades i gripaus , encara recordo el teu mirar,
i em fa mal,
quan caminaves vora les tombes, infinites.. i escribies dins aquella petita llibreta teva, el seu nom, el nom de cadascuna de les paraules , com si d'aquella manera els hi tornessis la vida, una vida que tan sols resta dins del teu cap i  en el d'alguns hereus d'un passat lllunyà , quan els mots encara jugaven a fer castells enlaire, i la sal del mar et feia la pell bonica, molt  abans que aquest  cementiri de paraules oblidades existís
l'oblit, ara ho saps, és al cor i  el cercaràs per sempre més

OcciAcciDent

Hugo Mújica
m'ha semblat interessant, més enllà de l'economia..

gotes de pluja van caient

diuen que l'absència és una forma

de presència, tal vegada

l'única, qui sap

....

xim-xim

xim

xi

x
.

fragment de l'expo  i document audiovisual

https://www.youtube.com/watch?v=24T3pS_0ZOY


http://www.goear.com/listen/4d5e761/raindrops-keep-falling-on-my-head-bj-thomas

Ego pingere ego sum

si encara  hi ha algú per aquí... i us ve de gust passar una estoneta

per la fàbrica Lehmann, serà un plaer trobar-vos-hi!

.

.

.

de nit..tots els gats són parts

passeges entre llumetes de diferents tons i  móns desconeguts darrera els vidres..
a l'hora aquella en què el carrer dorm, hi dibuixes seqüències mudes a les quals hi poses veu, i la veu sempre és amable, com la de les pel.lícules  de pastís de cirera i gingebre, gos al jardí i riures feliços de nens que mai no van existir
i ara saps, que  els films tan sols eren retalls i cosits de realitats trencades, i que somniar-les era somniar un món aliè .. que mai no va ser teu, ni meu, ni de ningú..

demà, ja és avui i neix un vell nou dia que estrenes amb gust..

des de la 13 rue..

a la rue, a la rue...

no hi ha cap altra rue com aquesta.. i sinó que li ho demanin a la portera..

ei, si algú troba una girafa vermella sisplau que la porti al tercer segona que la trobem a faltar!!

Bon any Tretze Veïns!!

1

i

3

fan

TRETZE!!

...

..

.

I survived!-3

http://blogs.publico.es/luis-garcia-montero/342/meditacion-sobre-la-violencia/

m'ha semblat interessant aquest article de Luis G.Montero sobre la violència, en aquests dies d'unes festes com el nadal on se suposa que se celebra la no-violència de la ideologia- que no pràctica- cristiana, s'escau reflexionar sobre la realitat actual, sobre la violència soterrada que ja es pateix i cercar formes per tirar endavant, no hi ha millor festa que la que es fa amb les neurones i s'aplica amb el cos..

una altra manera de veure-ho o la constatació de la violència soterrada

http://www.attac.es/2012/12/23/la-trampa-de-los-peligros-inmediatos/

I survived! -2

de..goog

We will survive
.

sobre
viurem
!

I survived!

I survived!!

tres en un burro

caminar

per

l'hivern

de

l'

emoció

i

vora

les

brases

llegir

-hi

la

.

.

.

vida