dissabte, 10 d’abril del 2010

Art, on ets?



"Lo espiritual en el arte" V. Kandinsky

Si l'art és l'expressió del nostre temps i vivim una època en la qual el temps no reposa, no es detura prou com per copsar-ne l'essència , mai en una obra artística -ja sigui plàstica o literària-, no podrem expressar res més que el forat que resta entre cada seqüència de vida, res més que el buit que deixa un moviment sense sentit perdut en l'univers de les coses possibles.

6 comentaris:

Elfreelang ha dit...

No vull esmenar ningú però no podria ser l'art , la creació, filla dels nostres sentiments enlloc de ser-ne la mare? el temps en canvi en seria el pare i el context cultural la mare...Vivim en un món massa prosaic on l'art, totes les formes d'art viuen ocultes a les mirades i de vegades s'amaguen sota els llocs més impensats....un cop una alumna de 10, 11 anys passejant per un bosc de nit, érem de colònies va dir..." claro, en la ciudad nunca es de noche" art pur!

lolita lagarto ha dit...

potser som en un temps en què l'art és efímer i no el podem plasmar més que en un instant de vida.

...i filla del seu temps i dels sentiments? context cultural la mare, sí, i el pare... que s'ho mira....

zillahh ha dit...

Estic d'acord en que l'art és efímer, de vegades tant que passa per la nostra ment, per les nostres mans i no en tenim temps ni de transformar-lo en art compartit. Ara bé, considero que l'art, no és ni fill ni mare dels nostres sentiments. la majoria de les vegades no és algo que poguem cridar, anticipar o desplegar a voluntad. Més aviat nosaltres som l'eina que l'art utilitza quan li ve de gust per fer-se material.

lolita lagarto ha dit...

Zillahh, sí a vegades també penso que som l'eina que utilitza per fer-se material, però depenent de qui sigui l'eina els resultats són uns o altres i és en aquest aspecte que hi establim algun tipus de "parentesc".
tampoc mai ens quedarà clar el criteri que separa l'art del que no ho és...

zel ha dit...

Quin petit tresor fet de buits plens de sensibilitat!

Joan Vigó ha dit...

A mi m'agrada molt aquesta frase de l'Enrique Vila-Matas (a La lluvia en Brighton, article publicat a El País el 29.11.2009):

“Nos han instruido mucho acerca del mundo, pero en realidad no han sabido explicarnos nada. Porque no hay una explicación. Es una buena razón para dedicarse al arte, mostrar el absoluto misterio de las cosas.”


Enrique Vila-Matas,