dimecres, 18 febrer de 2015

33 revolucions









Mr.Goog



fa fred afora , no és blanc el paisatge tan sols esblaimat, erm, i recordes que mai no tornarà a ser ara, ni tornarà a ser ahir..

m'agrada escoltar d'aquesta veu teva, la manera en què et venen al cap records d'un passat que esdevé -ara- per a tots dos,

.. mentre el corrent m'arrossegava els peus  sota  l'aigua, els arbres i les fulles eren sirgades pel vent que entretant em xiulava que la vida és això.. és el vent que tot  ho mou...






dilluns, 2 febrer de 2015

) pare-N-tesi (






una paraula acaba, i l'altra comença, i just enmig et trobo


tal vegada és aquest espai immesurable que s'esgarria entre una paraula i l'altra, el lloc on encara tot pot ser,

saps, que no defalliràs mai en l'intent
i respires





dijous, 15 gener de 2015

two points





:

"es como si la vida dijese lo siguiente: y simplemente no hubiese lo siguiente. Sólo los dos puntos esperando."

"no puedo resumirme porque no se puede sumar una silla y dos manzanas. Yo soy una silla y dos manzanas. Y no me sumo"

Clarice lispector (Agua viva) 



dijous, 8 gener de 2015

dimecres, 7 gener de 2015

dilluns, 22 desembre de 2014

in par fait amour





Bon any 15!!



saps, que la veritat tal vegada és imperfecte, com tu, i te n'adones com n'és d'anodí aquest fet ara,
tornar una vegada més a destriar  quina és la raó primera de cada cosa, quin és el nom de cada emoció, 
albires, que no hi ha un lloc ferm per a res, que les coses, com nosaltres, van errants pel món i a vegades també s'enriolen, com tots ho fem, botoruts, rematats, insaciats i refotudament imperfectes.




diumenge, 7 desembre de 2014

They shoot horses,don't they?





composició sobre fotografies de la Margot Fonteyn, lolita lagarto
http://www.vintag.es/2014/12/beautiful-black-white-photos-of-margot.html



Es como escuchar. Como si no hubiera más que un lenguaje que nunca es nuestro, como si por un instante lo ajeno se volviera próximo y lo próximo, prójimo. Como si dejaras tus oídos en medio del camino y prescindieras de cada palabra conocida. Como si cada desconocido encarnase la posibilidad de una verdad.


Carlos Skliar, Hablar con desconocidos


dilluns, 1 desembre de 2014

dellegirseaixí





era una fira menuda emplaçada en un llogaret apartat dels camins de ciutat, escampats a terra sobre teixits revellits hi havia tot de llibres antics, tots duien escrit el nom del seu antic propietari, hi havia signatures de tota mena, dedicatòries, lletres esblaimades damunt un paper rovellat pel pas del temps..

Plou, i mentre passeges per aquesta fira de vell , en un racó, arraulit hi trobes un llibre que en obrir-lo hi posa el seu nom, hi llegeixes la seva lletra imprecisa i menuda, i un calfred et recórre el cos.. 
saps, que sempre més llegiràs des dels seus ulls, cercaràs en cada pàgina l'emoció que sentí mentre el llegia ... i miraràs de trobar un punt d'encontre entre tos dos 
albires que tal vegada l'autor va escriure aquesta història per a vosaltres, per fer possible seduir-vos a través del temps mitjançant aquestes lletres impreses sobre un paper que algun dia va ser blanc.



dilluns, 24 novembre de 2014

totsNOsompops






els dies s'han fet anys mentre enteníem, entre paraules esguinçades..
som aquí davant la línia blava de mar ara ja blanca, i mentre ve i va, el batec de la terra és el nostre

calles i mai cap paraula no ha lograt dir tant




dilluns, 17 novembre de 2014

Despair is not possible






" ....Perquè no parem de covar esperances. L'home difícilment es conforma amb aquesta realitat incòmoda, no es resigna al fet d'estar sol, terriblement i desesperadament sol. Són molt pocs aquells que suporten la consciència de la pròpia solitud, una solitud que no té remei. La majoria acostumen a nodrir esperances, s'aferren a qualsevol cosa, busquen empara en les relacions humanes, però en aquestes temptatives de fugida de la soledat no hi ha una veritable passió, ni abnegació, i aleshores s'evadeixen mitjançant ocupacions artificials i inútils, treballen de bon matí fins a última hora del vespre, projecten viatges, adquireixen cases immenses, o comencen a col·leccionar objectes variats.. Però això no hi ajuda gens. I malgrat tota aquesta activitat, saben perfectament bé que no els servirà de res. I tanmateix continuen esperant, sense ni tan sols saber què esperen..."

La dona justa, Sándor Márai




dimecres, 12 novembre de 2014

smoke











dimarts, 11 novembre de 2014

els quatre cantons



Jaume Plensa

Envoltats de verns i pollancres contemplàvem com les fulles esdevenien una pluja suau en caure la tarda, i rèiem contents i tristos alhora

                                        deies que la bellesa neix del nostre esguard, que no hi ha bellesa sense desig..

i van ser aquestes paraules teves les que esdevingueren un esbós, tal vegada  un dibuix, el  que  forgen les relacions humanes amb el temps, les de cada persona amb cadascú, les d'aquesta intimitat  a dos, que a voltes se'ns fa imprescindible..

voler de la vida fer-ne art, i de les  relacions, potser la millor creació que arribem a fer mai..




dilluns, 3 novembre de 2014

in tempori




Berndnaut Smilde


l'altre dia quan et varen trobar en aquell banc del passeig, vora aquell tros de mar que tant ens agrada, no vas saber què hi feies allà, no recordaves el perquè de res i sentir aquella estranyesa et molestava..
et vas allunyar poc a poc i amb incertesa, i just allà on el camí s'enguerxa, a terra, hi vas trobar un targetó, amb lletra petita hi havia escrita una frase benvinguts al passat, el temps no ha mort, encara..
no hi havia cap adreça escrita, tot i així no et va costar d'arribar-hi, en travessar el llindar vas percebre que ja havies estat en aquell lloc, no recordaves quan ni com.. 
des d'aleshores és com si no haguéssis tornat del tot, i és aquesta absència teva la que ens permet retrobar-nos encara més en allò que potser mai no hem estat ni serem..


dissabte, 1 novembre de 2014

a mi plin jo duermo en






        
Bon hivern Percebes!


tots sants..
sants tots...
tots
sants?
.

.

.



dilluns, 3 març de 2014

tbo o no tbo