dilluns, 3 març de 2014

tbo o no tbo










dilluns, 24 febrer de 2014

no em diguis no






ho recordes molt bé.
malgrat  les paraules hagin desaparegut, en un racó dins del teu cap i també del teu cor.. hi són, i sovint encara les fas servir, et dius que sí, que són possibles malgrat tot..
ahir, quan vares arribar a aquell espai abandonat pel temps i vas travessar la reixa de ferro del parc, amb totes aquelles flors pertot i aquells arbres trets de contes de fades i gripaus , encara recordo el teu mirar,
i em fa mal,
quan caminaves vora les tombes, infinites.. i escribies dins aquella petita llibreta teva, el seu nom, el nom de cadascuna de les paraules , com si d'aquella manera els hi tornessis la vida, una vida que tan sols resta dins del teu cap i  en el d'alguns hereus d'un passat lllunyà , quan els mots encara jugaven a fer castells enlaire, i la sal del mar et feia la pell bonica, molt  abans que aquest  cementiri de paraules oblidades
existís
l'oblit, ara ho saps, és al cor i  el cercaràs per sempre més






dimecres, 19 febrer de 2014

OcciAcciDent




Hugo Mújica
m'ha semblat interessant, més enllà de l'economia..


dimecres, 12 febrer de 2014

gotes de pluja van caient






diuen que l'absència és una forma
de presència, tal vegada
l'única, qui sap
....
xim-xim
xim
xi

divendres, 13 desembre de 2013

Ego pingere ego sum




si encara  hi ha algú per aquí... i us ve de gust passar una estoneta
per la fàbrica Lehmann, serà un plaer trobar-vos-hi!
.
.
.

dilluns, 14 gener de 2013

de nit..tots els gats són parts








passeges entre llumetes de diferents tons i  móns desconeguts darrera els vidres..
a l'hora aquella en què el carrer dorm, hi dibuixes seqüències mudes a les quals hi poses veu, i la veu sempre és amable, com la de les pel.lícules  de pastís de cirera i gingebre, gos al jardí i riures feliços de nens que mai no van existir
i ara saps, que  els films tan sols eren retalls i cosits de realitats trencades, i que somniar-les era somniar un món aliè .. que mai no va ser teu, ni meu, ni de ningú..

demà, ja és avui i neix un vell nou dia que estrenes amb gust..






diumenge, 30 desembre de 2012

des de la 13 rue..




a la rue, a la rue...


no hi ha cap altra rue com aquesta.. i sinó que li ho demanin a la portera..
ei, si algú troba una girafa vermella sisplau que la porti al tercer segona que la trobem a faltar!!

Bon any Tretze Veïns!!
1
i
3
fan
TRETZE!!
...
..
.




dijous, 20 desembre de 2012

I survived!-3








m'ha semblat interessant aquest article de Luis G.Montero sobre la violència, en aquests dies d'unes festes com el nadal on se suposa que se celebra la no-violència de la ideologia- que no pràctica- cristiana, s'escau reflexionar sobre la realitat actual, sobre la violència soterrada que ja es pateix i cercar formes per tirar endavant, no hi ha millor festa que la que es fa amb les neurones i s'aplica amb el cos..

una altra manera de veure-ho o la constatació de la violència soterrada


dilluns, 17 desembre de 2012

I survived! -2




de..goog

We will survive
.

sobre
viurem
!



dimecres, 12 desembre de 2012

I survived!


I survived!!




dimarts, 11 desembre de 2012

tres en un burro




caminar
per
l'hivern
de
l'
emoció
i
vora
les
brases
llegir
-hi
la
.
.
.
vida




dimarts, 4 desembre de 2012

papagena




muts i a la gàbia?


.
i
a
part

.

" Amb quina freqüència ens expliquem la vida a nosaltres mateixos? ¿amb quina freqüència l'arreglem, l'embellim i n'esborrem trossos dissimuladament? I com més llarga sigui la vida, menys persones queden per posar en dubte la nostra versió, per recordar-nos que la nostra vida no és pas nostra, sinó  simplement la versió que hem explicat de la nostra vida. Que hem explicat als altres, però (principalment) a nosaltres mateixos."

El sentit d'un final, Julian Barnes




dimarts, 27 novembre de 2012

Chantal Maillard





Todo comienza y termina en mí, yo soy el infinito proyecto de mí mismo,
por encima de mí, me sobrevuelo-




dilluns, 19 novembre de 2012

close your eyes





és tard
no saps quin és el moment en què alguna part de tu t'ha pres la paraula i ha resolt en el teu nom que sí, que indefugiblement és massa tard..
i albires
que mai no hauria de ser massa tard per a res, que la vida és massa vida per clavar-li la porta als nassos i dir-li que no, i dir-li-ho amb una raó tan beneita.. i vols i dols per esborrar les paraules  M.. T.., i les rentes, les ensabones i les esblaimes poc a poc ..fins que n'apareixen de noves, més boniques, més rodones.., i els hi fas punt i apart, i les deixes escriure's totes soles en aquest full blanc maragda..



dimecres, 14 novembre de 2012

14-N