diumenge, 7 desembre de 2014

They shoot horses,don't they?





composició sobre fotografies de la Margot Fonteyn, lolita lagarto
http://www.vintag.es/2014/12/beautiful-black-white-photos-of-margot.html



Es como escuchar. Como si no hubiera más que un lenguaje que nunca es nuestro, como si por un instante lo ajeno se volviera próximo y lo próximo, prójimo. Como si dejaras tus oídos en medio del camino y prescindieras de cada palabra conocida. Como si cada desconocido encarnase la posibilidad de una verdad.


Carlos Skliar, Hablar con desconocidos


dilluns, 1 desembre de 2014

dellegirseaixí





era una fira menuda emplaçada en un llogaret apartat dels camins de ciutat, escampats a terra sobre teixits revellits hi havia tot de llibres antics, tots duien escrit el nom del seu antic propietari, hi havia signatures de tota mena, dedicatòries, lletres esblaimades damunt un paper rovellat pel pas del temps..

Plou, i mentre passeges per aquesta fira de vell , en un racó, arraulit hi trobes un llibre que en obrir-lo hi posa el seu nom, hi llegeixes la seva lletra imprecisa i menuda, i un calfred et recórre el cos.. 
saps, que sempre més llegiràs des dels seus ulls, cercaràs en cada pàgina l'emoció que sentí mentre el llegia ... i miraràs de trobar un punt d'encontre entre tos dos 
albires que tal vegada l'autor va escriure aquesta història per a vosaltres, per fer possible seduir-vos a través del temps mitjançant aquestes lletres impreses sobre un paper que algun dia va ser blanc.



dilluns, 24 novembre de 2014

totsNOsompops






els dies s'han fet anys mentre enteníem, entre paraules esguinçades..
som aquí davant la línia blava de mar ara ja blanca, i mentre ve i va, el batec de la terra és el nostre

calles i mai cap paraula no ha lograt dir tant




dilluns, 17 novembre de 2014

Despair is not possible






" ....Perquè no parem de covar esperances. L'home difícilment es conforma amb aquesta realitat incòmoda, no es resigna al fet d'estar sol, terriblement i desesperadament sol. Són molt pocs aquells que suporten la consciència de la pròpia solitud, una solitud que no té remei. La majoria acostumen a nodrir esperances, s'aferren a qualsevol cosa, busquen empara en les relacions humanes, però en aquestes temptatives de fugida de la soledat no hi ha una veritable passió, ni abnegació, i aleshores s'evadeixen mitjançant ocupacions artificials i inútils, treballen de bon matí fins a última hora del vespre, projecten viatges, adquireixen cases immenses, o comencen a col·leccionar objectes variats.. Però això no hi ajuda gens. I malgrat tota aquesta activitat, saben perfectament bé que no els servirà de res. I tanmateix continuen esperant, sense ni tan sols saber què esperen..."

La dona justa, Sándor Márai




dimecres, 12 novembre de 2014

smoke











dimarts, 11 novembre de 2014

els quatre cantons



Jaume Plensa

Envoltats de verns i pollancres contemplàvem com les fulles esdevenien una pluja suau en caure la tarda, i rèiem contents i tristos alhora

                                        deies que la bellesa neix del nostre esguard, que no hi ha bellesa sense desig..

i van ser aquestes paraules teves les que esdevingueren un esbós, tal vegada  un dibuix, el  que  forgen les relacions humanes amb el temps, les de cada persona amb cadascú, les d'aquesta intimitat  a dos, que a voltes se'ns fa imprescindible..

voler de la vida fer-ne art, i de les  relacions, potser la millor creació que arribem a fer mai..




dilluns, 3 novembre de 2014

in tempori




Berndnaut Smilde


l'altre dia quan et varen trobar en aquell banc del passeig, vora aquell tros de mar que tant ens agrada, no vas saber què hi feies allà, no recordaves el perquè de res i sentir aquella estranyesa et molestava..
et vas allunyar poc a poc i amb incertesa, i just allà on el camí s'enguerxa, a terra, hi vas trobar un targetó, amb lletra petita hi havia escrita una frase benvinguts al passat, el temps no ha mort, encara..
no hi havia cap adreça escrita, tot i així no et va costar d'arribar-hi, en travessar el llindar vas percebre que ja havies estat en aquell lloc, no recordaves quan ni com.. 
des d'aleshores és com si no haguéssis tornat del tot, i és aquesta absència teva la que ens permet retrobar-nos encara més en allò que potser mai no hem estat ni serem..


dissabte, 1 novembre de 2014

a mi plin jo duermo en






        
Bon hivern Percebes!


tots sants..
sants tots...
tots
sants?
.

.

.



dilluns, 3 març de 2014

tbo o no tbo










dilluns, 24 febrer de 2014

no em diguis no






ho recordes molt bé.
malgrat  les paraules hagin desaparegut, en un racó dins del teu cap i també del teu cor.. hi són, i sovint encara les fas servir, et dius que sí, que són possibles malgrat tot..
ahir, quan vares arribar a aquell espai abandonat pel temps i vas travessar la reixa de ferro del parc, amb totes aquelles flors pertot i aquells arbres trets de contes de fades i gripaus , encara recordo el teu mirar,
i em fa mal,
quan caminaves vora les tombes, infinites.. i escribies dins aquella petita llibreta teva, el seu nom, el nom de cadascuna de les paraules , com si d'aquella manera els hi tornessis la vida, una vida que tan sols resta dins del teu cap i  en el d'alguns hereus d'un passat lllunyà , quan els mots encara jugaven a fer castells enlaire, i la sal del mar et feia la pell bonica, molt  abans que aquest  cementiri de paraules oblidades
existís
l'oblit, ara ho saps, és al cor i  el cercaràs per sempre més






dimecres, 19 febrer de 2014

OcciAcciDent




Hugo Mújica
m'ha semblat interessant, més enllà de l'economia..


dimecres, 12 febrer de 2014

gotes de pluja van caient






diuen que l'absència és una forma
de presència, tal vegada
l'única, qui sap
....
xim-xim
xim
xi

divendres, 13 desembre de 2013

Ego pingere ego sum




si encara  hi ha algú per aquí... i us ve de gust passar una estoneta
per la fàbrica Lehmann, serà un plaer trobar-vos-hi!
.
.
.

dilluns, 14 gener de 2013

de nit..tots els gats són parts








passeges entre llumetes de diferents tons i  móns desconeguts darrera els vidres..
a l'hora aquella en què el carrer dorm, hi dibuixes seqüències mudes a les quals hi poses veu, i la veu sempre és amable, com la de les pel.lícules  de pastís de cirera i gingebre, gos al jardí i riures feliços de nens que mai no van existir
i ara saps, que  els films tan sols eren retalls i cosits de realitats trencades, i que somniar-les era somniar un món aliè .. que mai no va ser teu, ni meu, ni de ningú..

demà, ja és avui i neix un vell nou dia que estrenes amb gust..






diumenge, 30 desembre de 2012

des de la 13 rue..




a la rue, a la rue...


no hi ha cap altra rue com aquesta.. i sinó que li ho demanin a la portera..
ei, si algú troba una girafa vermella sisplau que la porti al tercer segona que la trobem a faltar!!

Bon any Tretze Veïns!!
1
i
3
fan
TRETZE!!
...
..
.