de nit..tots els gats són parts

passeges entre llumetes de diferents tons i  móns desconeguts darrera els vidres..
a l'hora aquella en què el carrer dorm, hi dibuixes seqüències mudes a les quals hi poses veu, i la veu sempre és amable, com la de les pel.lícules  de pastís de cirera i gingebre, gos al jardí i riures feliços de nens que mai no van existir
i ara saps, que  els films tan sols eren retalls i cosits de realitats trencades, i que somniar-les era somniar un món aliè .. que mai no va ser teu, ni meu, ni de ningú..

demà, ja és avui i neix un vell nou dia que estrenes amb gust..

des de la 13 rue..

a la rue, a la rue...

no hi ha cap altra rue com aquesta.. i sinó que li ho demanin a la portera..

ei, si algú troba una girafa vermella sisplau que la porti al tercer segona que la trobem a faltar!!

Bon any Tretze Veïns!!

1

i

3

fan

TRETZE!!

...

..

.

I survived!-3

http://blogs.publico.es/luis-garcia-montero/342/meditacion-sobre-la-violencia/

m'ha semblat interessant aquest article de Luis G.Montero sobre la violència, en aquests dies d'unes festes com el nadal on se suposa que se celebra la no-violència de la ideologia- que no pràctica- cristiana, s'escau reflexionar sobre la realitat actual, sobre la violència soterrada que ja es pateix i cercar formes per tirar endavant, no hi ha millor festa que la que es fa amb les neurones i s'aplica amb el cos..

una altra manera de veure-ho o la constatació de la violència soterrada

http://www.attac.es/2012/12/23/la-trampa-de-los-peligros-inmediatos/

I survived! -2

de..goog

We will survive
.

sobre
viurem
!

I survived!

I survived!!

tres en un burro

caminar

per

l'hivern

de

l'

emoció

i

vora

les

brases

llegir

-hi

la

.

.

.

vida

papagena

muts i a la gàbia?

.
i
a
part

.

" Amb quina freqüència ens expliquem la vida a nosaltres mateixos? ¿amb quina freqüència l'arreglem, l'embellim i n'esborrem trossos dissimuladament? I com més llarga sigui la vida, menys persones queden per posar en dubte la nostra versió, per recordar-nos que la nostra vida no és pas nostra, sinó  simplement la versió que hem explicat de la nostra vida. Que hem explicat als altres, però (principalment) a nosaltres mateixos."

El sentit d'un final, Julian Barnes

Chantal Maillard

Todo comienza y termina en mí, yo soy el infinito proyecto de mí mismo,

por encima de mí, me sobrevuelo-

close your eyes

és tard
no saps quin és el moment en què alguna part de tu t'ha pres la paraula i ha resolt en el teu nom que sí, que indefugiblement és massa tard..
i albires
que mai no hauria de ser massa tard per a res, que la vida és massa vida per clavar-li la porta als nassos i dir-li que no, i dir-li-ho amb una raó tan beneita.. i vols i dols per esborrar les paraules  M.. T.., i les rentes, les ensabones i les esblaimes poc a poc ..fins que n'apareixen de noves, més boniques, més rodones.., i els hi fas punt i apart, i les deixes escriure's totes soles en aquest full blanc maragda..

14-N

shhh.....

l'infinit

dins

un

i

n

s

t

a

n

t

.

.

.

TU

a la lluna.. de valència vull tornar

Enzo Cucchi

vora l'aigua, les onades t'escarritxen la cara i l'olor a mar et recorda vells moments com aquest, en què voldries arraulir-te sota cobert perquè saps que no és ver el que volies cert, que les bombolles de sabó un cop de vent les esberla.., com els somnis que se saben somnis i tot i així   somniem
de lluny, diminut, un globus vermell a la deriva .. 

u-tòpic a-típic

lliberar-se de la creença de què la llibertat no existeix és en realitat ser lliure

» Martin Buber

li va portar anys travessar aquell territori, els paratges deserts es multiplicaven dia rera dia i no va ser sinó després de tot un seguit de fets fortuits que va aconseguir arribar al centre d'Interpretació i Coneixement de la Realitat i va poder accedir a documents inèdits sobre el misteri del que hom anomenava existència..
emocionat, albirà que les realitats eren infinites i sovint se superposaven en el temps i l'espai, es contradèien les unes amb les altres o fins i tot s'arribaven a confondre amb els somnis entreteixint veritables conflictes.. .. esbrinà que podia estar viu i mort alhora, que tot podia ser i no ser simultàniament,, el va commoure percebre que en endavant no hi hauria abisme entre el que era i el que no era, entre ell i els seus somnis .

não sou nacionalista

aquest  article al diari El Público parla d'alguns possibles raonaments per a no ser nacionalista, jo en subscric uns quants i sobretot crec necessari poder parlar des de la diferència d'opinions i el respecte, no hauria de ser un tema tabú, com cap altre tema tampoc ho hauria de ser.

http://www.principiamarsupia.com/2012/10/15/como-alguien-puede-ser-nacionalista-y-de-izquierdas/

en cerca i captura

qui va matar el diàleg?

ahir al vespre fonts no contrastades van fer arribar a la redacció  la sospita que fou un assassinat comès abans que la víctima neixés..., segons en  Sherlock, per  a què el Diàleg existís hauria d'haver un respecte a la diferència per ambdues parts, així mateix totes dues parts haurien de construir els raonaments enlloc de reafirmar-los, fonts fidedignes asseguren que  aquest estrany individu anomenat Diàleg.. no existeix.. i per tant no hi ha hagut cap assassinat.