lliure-riuell

                                 

                                             Ser just allà  
                                             on la paraula no diu,

                                             sense por a la vida, ni a a la mort,

                                             ni a l'èxit ni al fracàs

                                             ni a l'amor,

                                             ni a a la veritat

                                             ni a nosaltres mateixos,

                                             i ser lliure o no ser

33 revolucions

Mr.Goog

fa fred afora , no és blanc el paisatge tan sols esblaimat, erm, i recordes que mai no tornarà a ser ara, ni tornarà a ser ahir..

m'agrada escoltar d'aquesta veu teva, la manera en què et venen al cap records d'un passat que esdevé -ara- per a tots dos,

.. mentre el corrent m'arrossegava els peus  sota  l'aigua, els arbres i les fulles eren sirgades pel vent que entretant em xiulava que la vida és això.. és el vent que tot  ho mou...

) pare-N-tesi (

una paraula acaba, i l'altra comença, i just enmig et trobo

tal vegada és aquest espai immesurable que s'esgarria entre una paraula i l'altra, el lloc on encara tot pot ser,

saps, que no defalliràs mai en l'intent
i respires

Despair is not possible

" ....Perquè no parem de covar esperances. L'home difícilment es conforma amb aquesta realitat incòmoda, no es resigna al fet d'estar sol, terriblement i desesperadament sol. Són molt pocs aquells que suporten la consciència de la pròpia solitud, una solitud que no té remei. La majoria acostumen a nodrir esperances, s'aferren a qualsevol cosa, busquen empara en les relacions humanes, però en aquestes temptatives de fugida de la soledat no hi ha una veritable passió, ni abnegació, i aleshores s'evadeixen mitjançant ocupacions artificials i inútils, treballen de bon matí fins a última hora del vespre, projecten viatges, adquireixen cases immenses, o comencen a col·leccionar objectes variats.. Però això no hi ajuda gens. I malgrat tota aquesta activitat, saben perfectament bé que no els servirà de res. I tanmateix continuen esperant, sense ni tan sols saber què esperen..."

La dona justa, Sándor Márai

els quatre cantons

Jaume Plensa

Envoltats de verns i pollancres contemplàvem com les fulles esdevenien una pluja suau en caure la tarda, i rèiem contents i tristos alhora

                                        deies que la bellesa neix del nostre esguard, que no hi ha bellesa sense desig..

i van ser aquestes paraules teves les que esdevingueren un esbós, tal vegada  un dibuix, el  que  forgen les relacions humanes amb el temps, les de cada persona amb cadascú, les d'aquesta intimitat  a dos, que a voltes se'ns fa imprescindible..

voler de la vida fer-ne art, i de les  relacions, potser la millor creació que arribem a fer mai..

in tempori

Berndnaut Smilde

l'altre dia quan et varen trobar en aquell banc del passeig, vora aquell tros de mar que tant ens agrada, no vas saber què hi feies allà, no recordaves el perquè de res i sentir aquella estranyesa et molestava..

et vas allunyar poc a poc i amb incertesa, i just allà on el camí s'enguerxa, a terra, hi vas trobar un targetó, amb lletra petita hi havia escrita una frase benvinguts al passat, el temps no ha mort, encara..

no hi havia cap adreça escrita, tot i així no et va costar d'arribar-hi, en travessar el llindar vas percebre que ja havies estat en aquell lloc, no recordaves quan ni com.. 

des d'aleshores és com si no haguéssis tornat del tot, i és aquesta absència teva la que ens permet retrobar-nos encara més en allò que potser mai no hem estat ni serem..

no em diguis no

ho recordes molt bé.
malgrat  les paraules hagin desaparegut, en un racó dins del teu cap i també del teu cor.. hi són, i sovint encara les fas servir, et dius que sí, que són possibles malgrat tot..
ahir, quan vares arribar a aquell espai abandonat pel temps i vas travessar la reixa de ferro del parc, amb totes aquelles flors pertot i aquells arbres trets de contes de fades i gripaus , encara recordo el teu mirar,
i em fa mal,
quan caminaves vora les tombes, infinites.. i escribies dins aquella petita llibreta teva, el seu nom, el nom de cadascuna de les paraules , com si d'aquella manera els hi tornessis la vida, una vida que tan sols resta dins del teu cap i  en el d'alguns hereus d'un passat lllunyà , quan els mots encara jugaven a fer castells enlaire, i la sal del mar et feia la pell bonica, molt  abans que aquest  cementiri de paraules oblidades existís
l'oblit, ara ho saps, és al cor i  el cercaràs per sempre més

homo-sàpiens 2

és la solidaritat de l'ésser humà el que està en crisi.

és haver deixa't de creure en les nostres possibilitats

és considerar que nosaltres seríem igual de xorissos en el seu lloc, sinó, per què ja no creiem en un futur millor?
abans es moria per uns ideals, ara no lluitem per un ideal perquè no volem renunciar a res..
és necessari consumir tant? fa el consum la felicitat? no ens podem regir per altres valors? s'han de dividir encara més els treballadors? .. no podem ser capaços d'arribar a un consens?
cal tenir tots els aparells tècnics del mercat, vacances a la Conxinxina i un bany amb bombolletes?
no sabem que tot l'excedent i luxe que es pot tenir és a costa d'una altra gent, d'uns altres països, o d'aquest mateix...?
el luxe i les coses no vitals s'han de començar a gaudir quan tothom tingui menjar, dormir, aigua i treball, aquí i allà, tu i l'altre..
potser no sabem el que volem o com aconseguir-ho, però el que si sabem, crec, és el que No volem 

algun dia portarem a la pràctica allò que pensem? serem capaços de ser mínimament conseqüents amb allò que pensem?
Propostes de canvi, persones amb les que creiem i flexibilitat al canvi sense perdre mai de vista els drets humans.


sé que tot això és cosa sabuda, que repateja parlar del mateix.. però és el que està passant..

sí, sí ..mmm.. una mica més, una mica més... quaaaasi...

pro-pòsits pòsits

No és
avui
ni
demà
el
que
ens
dol
.
dol
aquella
vida
que
ja
mai
no
podrà
ser
.
només
aquella
.
.
.

Vamus chicus... al tostaderu!

re
rea
reac
reacc
reacci
reaccio
reaccion
reacciona
reaccionar
reaccionara
reaccionaras
reaccionarem
?
?
?
?

κρίσις

La paraula Crisi ve del grec   κρίσις , i del verb Krinein, que significa separar o decidir. Crisi és una cosa que es trenca, i com es trenca, cal  analitzar-la. D'aquí el terme Crítica que significa anàlisi o estudi per a emetre un judici, i d'aquí també Criteri, que significa raonament adequat.
La crisi ens obliga a pensar  i per tant produeix anàlisi i reflexió.

Una de dues o l'etimologia va errada o no estem en crisi!
HI ha algú que sàpiga què podem fer des d'on som per sortir-nos-en?

Mr. Google

 com mira el míster.....fa cosa, no?
http://garbi24.blogspot.com/2012/01/se-on-ets-que-fas-i-que-vols-fer.html

on és el camell?

estimades reines magues:

que els desitjos impossibles es facin possibles,

els del present, el passat i el futur!!!
els de TOTS

electro-shockats

imatge de la xarxa

assegut al costat de la carretera,el conductor canvia la roda

ni m'agrada el lloc d'on vinc, ni m'agrada el lloc on vaig

per què miro el canvi de roda amb impaciència?

Bertold brecht

sacietat de con-sum

ja qui diu que estem a les tres pedretes..

però jo.. en veig més de vuit!

ens

con-sum

el

con
sum

.

cogito

ergo

sum
.
sum

.
sum

.

.

.

hip hip nosi!

(diuen que si repeteixes molt un desig l'acabes aconseguint)

l'estat del benestar és possible 

 ho aconseguirem

ho aconseguire

ho aconseguir

ho aconseg

ho aconse

ho acons

ho acon

ho aco

ho ac

ho a

ho

h 


Sí! 

des-integració

 no, no he ficat els peus a la galleda... el metge diu  que prenc massa H2O, però per a mi que alguna cosa ens està passant..no sé..

ah! la imatge me l'ha dut un googelnauta !

 

quina barra... de barrets..!

és ben bé això.. massa barrets per tant pocs  caps..!

tornarem a fer un cop de cap!

15M/19J/.. i seguirem.. 

part-i-tura

 "Singin in the rain" un dia d'estiu a Nova Zelanda




Sota la pluja,
en el zero absolut.
En el botó de la roda,
que deia aquell.
No hi ha moviment.


(Jordi Dorca)




Saxo transparent
barrets per melodia.
Gotes de pluja.


(Noves Flors)




 Sonen barrets
amb música de saxo.
Viure l'estiu.


(Carme Rosanes)





El saxo abandera
un ball de barrets,
escenari de festa.

(Gemma de Viatge Plural) 



Pluja vermella,
barrets que fan feliç,
cantes i balles.


(Helena Bonals)


*
*
*