A mi també m'ha estressat i em donen ganes de dir-te aturat!! Però m'agrada. I el trobo original com sempre... ;) Per cert, amb els versos et surt una L... És casualitat o correspon a la inicial del teu nom? Petons! ;)
A mi m'has recordat a un somni reiteratiu que tinc. Corro i corro i no sé que busco, però sigui el que sigui se'm escapa i encara que em sento frustrada i desesperada no puc parar de córrer. Al llegir el teu post he sentit la mateixa sensació ofegant. Però l'escrit molt bo com sempre, Lolita.
Em sap greu haver-vos es3at una mica, però era aquesta la sensació que volia transmetre, la pressa que s'infiltra pertot. Gràcies per tots els comentaris; no me n'havia donat que havia dibuixat una ela Joanfer, gràcies per fer-m'ho veure!
10 comentaris:
El meu primer impuls és dir-te:
atura't i no corris tant!
però qui sap... potser m'equivoco!
Molt bó, lolita, sensació d'estrès total!
Si saps perquè corres i t'agrada no paris...
és reflex de la vida actual ....córrer....córrer...córrer... però em sembla que no paga la pena amoïnar-se per seguir petjades de ningú...MOlt Bo!
Uf!! M'has estressat Lolita!!
Mireia (Racó solsida)
A mi em fas pensar en el pas del temps, que no podem capturar ni detenir...
A mi també m'ha estressat i em donen ganes de dir-te aturat!! Però m'agrada. I el trobo original com sempre... ;)
Per cert, amb els versos et surt una L... És casualitat o correspon a la inicial del teu nom?
Petons! ;)
A mi també m'ha passat com la Carme,el primer pensament ha estat atura't,deixa de còrrer i escolta això que estàs perseguint.
Vinga corre més, i sinó abandona que serà que ja no has de córrer més.
Té moviment el text, marca un ritme de lectura cada cop més ràpid, molt ben aconseguit tot el conjunt del poema. M'agrada.
A mi m'has recordat a un somni reiteratiu que tinc. Corro i corro i no sé que busco, però sigui el que sigui se'm escapa i encara que em sento frustrada i desesperada no puc parar de córrer. Al llegir el teu post he sentit la mateixa sensació ofegant.
Però l'escrit molt bo com sempre, Lolita.
Em sap greu haver-vos es3at una mica, però era aquesta la sensació que volia transmetre, la pressa que s'infiltra pertot.
Gràcies per tots els comentaris; no me n'havia donat que havia dibuixat una ela Joanfer, gràcies per fer-m'ho veure!
Publica un comentari a l'entrada