Moltíssimes gràcies a tots, és molt d'agrair poder-vos llegir!! Tant de bo tots plegats no tinguem mai ganas de fondre ningú amb blau cobalt ni amb vermell carmí...(bé, amb vermell carmí ..potser sí...)
Perdició, sense cap dubte passió incendiària, segur segur!!
Jopeta qué bonic!!! És veritat que hem utilitzat el mateix punt de vista del pintor, però el teu és molt més sincer i profund... M'ha agradat moltíssim... Però pobreta, tampoc era per a esborrar-li la cara! ;-)
16 comentaris:
M'agrada molt Lolita. Ai, ens feu patir les dones... jajajaj...;P
Petons! ;)
Una interpretació boníssima. A mi també m'agrada molt! petons
Cal esborrar de la vida el que no podem copçar, no és la millor solució però sempre ajuda.
Bona aportació
He vist cada una de les imatges i he sentit l'angoixa del desamor. No puc més que aplaudir el teu relat. Dir que m'agrada és poc.
M'ha agradat!
T'he de confessar que he vingut a parar al teu blog pel teu nick (lolita lagarto m'encanta, hehehe)
Vindré sovint!
Impactant! desapareguda dins el mar i blau del quadre...has fet un relat molt original...diferent Molt Bo!
Molt original la veu narrativa. M'ha agradat molt!
tant de bo, tot allò que mal, es pogués esborrar amb blau cobalt.
Carai, quina imaginació més ben afinada. Gràcies per deixar-me gaudir-ne...
M'ha agradat veure'l des de la perspectiva del pintor.
Salut!
Passió incendiaria de l'artista que es deixa endur per les emocions, o la venjança roí, de l'amant rebutjat?
Bon relat! ^_^
Moltíssimes gràcies a tots, és molt d'agrair poder-vos llegir!!
Tant de bo tots plegats no tinguem mai ganas de fondre ningú amb blau cobalt ni amb vermell carmí...(bé, amb vermell carmí ..potser sí...)
Perdició, sense cap dubte passió incendiària, segur segur!!
Dràstic, precís, sense remordiments, apa, via fora! bo, molt bo!
A grans mals, grans remeis. Va decidir tirar pel dret i no haver-hi de pensar més. Veurem en quants llocs més hi veurà la seva cara... Molt bon relat!
Jopeta qué bonic!!! És veritat que hem utilitzat el mateix punt de vista del pintor, però el teu és molt més sincer i profund... M'ha agradat moltíssim... Però pobreta, tampoc era per a esborrar-li la cara! ;-)
Una mirada diferent, la del pintor. Diferent a la resta de relats que he llegit fins ara. M'agrada!
Publica un comentari a l'entrada