Un plaer visual i pels sentits, Lolita. "Viure i riure sense dol", em quedo amb això i amb tot el munt de percepcions que em provoquen aquestes paraules.
Gracias por tu visita y comentario en mi blog;llevas mucha razón al decir que a pesar de que no siempre las fronteras se deshacen,a pesar que todo se quede en un deseo imposible, pese a todo, el viaje no deja de ser maravilloso... :-)
Siempre hay que intentarlo,¿no crees?. Un abrazo y hasta pronto. :-) Petonets... ( Es una de las pocas palabras que sé decirte en tu lengua) :-(
10 comentaris:
Fas uns muntatges molt macos.
Aquests ocells que s'escapen d'un poema són una preciositat. Fugen i només volen volar i viure...
I jo voldria ser com ells, volar i viure i riure...
A mi també m'agrada com presentes les teves idees.
Vol volar sol i viure sense dol...
Està tot dit.
A mi m'agraden molt també les teves presentacions. Tant de bo les disfrutem durant molt de temps! ;)
La teva poesia és art...M'agrada molt!^^
Coincideixo amb tots!
poesia visual!
Un goig, i tant que sí !!!
Un plaer visual i pels sentits, Lolita. "Viure i riure sense dol", em quedo amb això i amb tot el munt de percepcions que em provoquen aquestes paraules.
OOOOOOOOOOOooooooooooooHHHHHHHhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!
és que m'he quedat sense paraules.....
Gracias por tu visita y comentario en mi blog;llevas mucha razón al decir que a pesar de que no siempre las fronteras se deshacen,a pesar que todo se quede en un deseo imposible, pese a todo, el viaje no deja de ser maravilloso... :-)
Siempre hay que intentarlo,¿no crees?.
Un abrazo y hasta pronto. :-)
Petonets... ( Es una de las pocas palabras que sé decirte en tu lengua) :-(
Com les paraules , els ocells són lliures.
I la poesia tot un plaer llegir-la!
Publica un comentari a l'entrada