dimarts, 11 de maig de 2010

Ocells fugint d'un poema


cliqueu damunt la imatge per engrandir-la

10 comentaris:

Carme ha dit...

Fas uns muntatges molt macos.

Aquests ocells que s'escapen d'un poema són una preciositat. Fugen i només volen volar i viure...

I jo voldria ser com ells, volar i viure i riure...

Pilar ha dit...

A mi també m'agrada com presentes les teves idees.
Vol volar sol i viure sense dol...
Està tot dit.

joanfer ha dit...

A mi m'agraden molt també les teves presentacions. Tant de bo les disfrutem durant molt de temps! ;)

maria ha dit...

La teva poesia és art...M'agrada molt!^^

ricderiure ha dit...

Coincideixo amb tots!
poesia visual!

Mireia ha dit...

Un goig, i tant que sí !!!

zillahh ha dit...

Un plaer visual i pels sentits, Lolita. "Viure i riure sense dol", em quedo amb això i amb tot el munt de percepcions que em provoquen aquestes paraules.

Elvira FR ha dit...

OOOOOOOOOOOooooooooooooHHHHHHHhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!
és que m'he quedat sense paraules.....

Isabel ha dit...

Gracias por tu visita y comentario en mi blog;llevas mucha razón al decir que a pesar de que no siempre las fronteras se deshacen,a pesar que todo se quede en un deseo imposible, pese a todo, el viaje no deja de ser maravilloso... :-)

Siempre hay que intentarlo,¿no crees?.
Un abrazo y hasta pronto. :-)
Petonets... ( Es una de las pocas palabras que sé decirte en tu lengua) :-(

Joana ha dit...

Com les paraules , els ocells són lliures.
I la poesia tot un plaer llegir-la!