Òstres Lolita...i jo parlant de poemes visuals, però si aquest blog ho és tot ell poesia visual!!! M´encanta la feina que fas, hi ha imaginació a dojo, que és els que ens fa falta.
Jo aquesta bústia te la saturaria, l´ompliria tant que no hi hauria lloc ni per l´adob, així que em dosifico i deixo anar només un desig...i a veure si cau.Esperarem el que calgui.
Cuquet, tu ahir vas fer un impossible possible, no? Secret, quan s'acompleixi el desig fes-m'ho saber, eh? Carme, no m'estranya que no n'hagis demanat d'impossibles,al teu blog des de fa dos dies TOT és POSSIBLE! moltes felicitats per l'èxit de participació i de bons relats, deus estar que no caps a la pell!!
És clar que sí. Abans escrivíem a mà i esborràvem com podíem, ara, amb ordinador i ja no hi ha errades; escrivíem una carta per saber (i donar notícies) d'algú i al cap de dies arribava al destinatari, ara ens connectem a la xarxa; abans caminàvem i ara volem amb avió; abans anàvem per aigua a la font i ara obrim l'aixeta, etc., etc., però, malauradament, passa el temps i el comportament de la humanitat, en moltes coses, continua sent igual d'inhumà. Llàstima.
Genial! i tanmateix tot és comença a fer possible o una mica menys impossible: admesa a tràmit al Parlament de Catalunya una proposta de llei per iniciativa popular referent a convocar un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya
17 comentaris:
...m'encanta. Perquè a més, és totalment cert ;)
Òstres Lolita...i jo parlant de poemes visuals, però si aquest blog ho és tot ell poesia visual!!!
M´encanta la feina que fas, hi ha imaginació a dojo, que és els que ens fa falta.
Jo aquesta bústia te la saturaria, l´ompliria tant que no hi hauria lloc ni per l´adob, així que em dosifico i deixo anar només un desig...i a veure si cau.Esperarem el que calgui.
Genial, lolita... m'encanta la idea.
I és veritat el que ahir era impossible avui és possible.
Només triga una mica més! Molt bo! Un aplaudiment!
Cuquet, tu ahir vas fer un impossible possible, no?
Secret, quan s'acompleixi el desig fes-m'ho saber, eh?
Carme, no m'estranya que no n'hagis demanat d'impossibles,al teu blog des de fa dos dies TOT és POSSIBLE! moltes felicitats per l'èxit de participació i de bons relats, deus estar que no caps a la pell!!
Al menys intentar-ho...A veure si algun dia puc afirmar amb seguretat el mateix.
És clar que sí. Abans escrivíem a mà i esborràvem com podíem, ara, amb ordinador i ja no hi ha errades; escrivíem una carta per saber (i donar notícies) d'algú i al cap de dies arribava al destinatari, ara ens connectem a la xarxa; abans caminàvem i ara volem amb avió; abans anàvem per aigua a la font i ara obrim l'aixeta, etc., etc., però, malauradament, passa el temps i el comportament de la humanitat, en moltes coses, continua sent igual d'inhumà. Llàstima.
Genial!! Això demostra que no hi ha res que sigui impossible! ;)
moltes vegades la impossibilitat la posem nosaltres mateixos
Genial! i tanmateix tot és comença a fer possible o una mica menys impossible: admesa a tràmit al Parlament de Catalunya una proposta de llei per iniciativa popular referent a convocar un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya
Ai...espero que tinguis raó.
Preciós ,com sempre.
Si al llarg de la història tothom s'hagués aturat en allò que llavors semblava impossible, no haguéssim avançat.
Jo també vull ser optimista i creure en aquesta frase tan positiva. Hem de creure en les possibilitats. ;)
Una mica d'optimisme sempre va bé!
Va, en deixo uns quants...en tinc un munt!
I tant, tot és possible! A l'estil Yes, we can!
Espero que s'acompleixin tots els impossibles que heu deixat a la bústia, jo també n'he deixat uns quants, ja sabeu ...és qüestió de temps...
Fa estona que buscava aquesta entrada. L'he trobat! :)
És pensant amb la Xicaranda.
Publica un comentari a l'entrada