Focault sap el que es diu. Recordo un professor d'arqueologia que sempre deia: "El Faraó és Déu" i algú picava i deia: "voldràs dir que la gent es pensava que era déu", ell responia: "no, és déu, perquè si la totalitat de la societat creu que és així, és que és així, no miris mai enrere amb els ulls d'avui" :)
D'acord només parcialment...sempre som avui i sempre som al present...i també d'acord que no podem entendre amb els ulls d'avui una mirada del passat...però per entendre l'avui també ens cal veure el passat...tenim uns ulls de mirar enrere i endavant i també de mirar l'ara i el present que és un instant fugaç...
Res no és permanent, tot canvia...El fet de conèixer el passat, no vol dir que l'entengem. Conèixer i entendre és diferent. Crec que és impossible l'empatia històrica...Si l'intentéssim, segur que ens quedaríem a mitges.
Estic totalment d'acord amb el que dius, lolita. Però crec que això és així en tots els casos.
Encara que diem que el "Faraó és Déu" mai no sabem del tot el que això significa en el passat que estem mirant. No podem fugir de les nostres referències, les necessitem per entendre alguna cosa.
Per poder entendre realment el que vam ser, ho hauríem d'haver viscut... precisament per això, ara només podem entendre (si és que algú l'entén, en fi) el nostre present, perquè és el que estem vivint aquí i ara.
Si ni tan sols som capaços de no caure en els mateixos errors que hem caigut en el passat, cada nova acció disparatada d'aquest mon, és una nova afirmació de que seguim avançant a cegues. ^_^
10 comentaris:
Aix.. no sé... si no hi ha gens de complicitat amb el present, podrem fer-ho entenedor?
Mirar-ho des d'un altres ulls, posar distància... no vol dir evitar del tot la complicitat.
Algun punt decontacte hem de guardar, trobo jo. Clar que potser són coses meves o dèries.
Focault sap el que es diu. Recordo un professor d'arqueologia que sempre deia: "El Faraó és Déu" i algú picava i deia: "voldràs dir que la gent es pensava que era déu", ell responia: "no, és déu, perquè si la totalitat de la societat creu que és així, és que és així, no miris mai enrere amb els ulls d'avui" :)
D'acord només parcialment...sempre som avui i sempre som al present...i també d'acord que no podem entendre amb els ulls d'avui una mirada del passat...però per entendre l'avui també ens cal veure el passat...tenim uns ulls de mirar enrere i endavant i també de mirar l'ara i el present que és un instant fugaç...
Necessitem conèixer el passat, per entendre el present.
Salut!
Res no és permanent, tot canvia...El fet de conèixer el passat, no vol dir que l'entengem. Conèixer i entendre és diferent. Crec que és impossible l'empatia històrica...Si l'intentéssim, segur que ens quedaríem a mitges.
A mi em sembla que el passat en veure'l des del present l'interpretem d'una manera que no és la que era quan va ser..
Estic totalment d'acord amb el que dius, lolita. Però crec que això és així en tots els casos.
Encara que diem que el "Faraó és Déu" mai no sabem del tot el que això significa en el passat que estem mirant. No podem fugir de les nostres referències, les necessitem per entendre alguna cosa.
Per poder entendre realment el que vam ser, ho hauríem d'haver viscut... precisament per això, ara només podem entendre (si és que algú l'entén, en fi) el nostre present, perquè és el que estem vivint aquí i ara.
Si ni tan sols som capaços de no caure en els mateixos errors que hem caigut en el passat, cada nova acció disparatada d'aquest mon, és una nova afirmació de que seguim avançant a cegues. ^_^
La humanitat és crèdula per naturalesa, i jo no dec ser humana, perquè no crec en res. Tot i que tinc molta fe en el que faig.
Publica un comentari a l'entrada