diumenge, 27 de juny de 2010

pensaccions

23 comentaris:

Carme ha dit...

:)

XeXu ha dit...

Això és el que provo de dir a la gent que es queixa tant i no fan res per arreglar les situacions, però noia, no hi ha manera.

joanfer ha dit...

Jo sí crec que sigui pensar... però un pensar en va, que o serveix per a res..
Bon post! ;)

maria ha dit...

Reconec que de vegades ho faig...
M'agrada molt com t'ha quedat.Preciós,com sempre.

zillahh ha dit...

Jo sí que estic d'acord. Si d'un pensament se'n ha de derivar una acció i no la portem a terme, llavors aquell pensament no ha servit de res, no ha pres consistència de realitat i és com si no hagués existit.

kweilan ha dit...

Estic d'acord. Molt bo!

fanal blau ha dit...

Sovint pensem i no actuem; possiblement es pot pensar sense passar a l'acció; de vegades fins i tot m'atreviria a dir que és bo, en alguns moments...

Però és bo pensar, i actuar, després d'haver pensat.
De la mateixa manera que, de tant en tant, també és bo actuar sense haver de pensar-s'ho massa.

Una abraçada!

lolita lagarto ha dit...

Buf Fanal! d'acord amb tots els teus raonaments i això vol dir suposo .. que sí amb matissos, no?
de fet he posat aquesta frase perquè darrerament tots pensem molt i estem d'acord amb com haurien de funcionar moltes coses, però no serveix de res, res no canvia i estem en un bucle. Per tant la conclusió de "pensar i no actuar és no pensar" per a mi vol dir que tant se val pensar si no fem res i tot continua igual, són les accions les qui moltes vegades fan canviar les coses, els pensaments no li donaran aigua a qui no en té...
Necessitem pensaccions, convertir els pensaments en realitats.

Clidice ha dit...

pensaccions, em sembla una paraula encertadíssima! no t'estranyi si te la prenc per "actuar" :) la realitat és aquesta, tots som entrenadors mentre no s'hagin de posar a la pràctica els nostres consells, perquè aleshores podrien fracassar i, difícilment, ho suportaríem. És millor quedar-se a la barrera i anar criticant amunt i avall no?

Elvira FR ha dit...

Ara ho entenc més després del comentari de fanal blau i el teu...pensar i no actuar equival a no pensar....ACTUEM !!!!! som´hi! jo afegeixo les acció-idees! accions que surten d'idees!

Ull de cuc ha dit...

Un 10 ;)

Albert B. i R. ha dit...

En l'àmbit concret de la política, recordo sempre aquella frase que "la política, o la fas o te la fan". Si tens alguna cosa a dir, fes-ho! Ningú altre ho farà epr nosaltres.

Pilar ha dit...

Jo crec que el fet d'actuar està subjecte a determinades circunstàncies...També es pot donar que s'actuï de manera obligada...
Entenc el que ens vols dir si aplico el concepte: preocupar-se. He après que quan alguna cosa et preocupa, és millor treure el "pre" i començar a "ocupar-se".

Filadora ha dit...

Fanal blau, si em permets et citaré, tu dius: "també és bo actuar sense haver de pensar-s'ho massa", suposo que depèn del pensament, perquè tenir ganes d'agafar una destral i tallar el cap a algú no crec que sigui molt recomenable. És només un exemple, evidentment.
Clar que també dius que en alguns moments és bo no passar a l'acció.
Sí, sí, sí, convençuda, opino igual que tu amb tot!

montse ha dit...

Saramago deia: "no canviarem de vida si no canviem de vida"

Salut!

Carme ha dit...

Me'n vaig anar pensant... :) i sense actuar, (vull dir sense deixar comentari, ni cap altra cosa més que un petit somriure) i és evident que pensar sense actuar no serveix, però el fet de pensar, imaginar, somiar, pot acabar portant-nos a l'acció. De moment jo em quedaria amb la opció que és millor pensar que no pas no pensar. Fins i tot encara que no actuem. I arriba un dia que cal actuar. I aleshores el més important és actuar bé, bé en el sentit que ens sigui útil i millori el benestar i la vida... i això és el més difícil, perquè aqueat s conceptes no són gens absoluts i el que un considera millor l'altre ho considerarà pitjor...

Si ens posèssim tots d'acord, l'acció seria molt més útil.

Uix! potser era millor el somriure :)

LEBLANSKY ha dit...

Un pensament dificil, però bonic. És per fer-li un pin :)

fanal blau ha dit...

Lolita,

aquest post és molt bo i donaria molt més de si encara! Ens has fet PENSAR!!!

Deixa'm un apuntet per respondre a La Filadora: quan referia d'actuar sense pensar-s'ho massa, "pensava" en allò que és la intuïció primera, que de vegades, també funciona.
De la mateixa manera que dic que de vegades també és important el poder controlar aquest "actuar o passar a l'acció".
Vaja...que podriem dedicar sessions llargues i enriquidores i com diu la Carme, i jo afegeixo...tant si arribàvem a l'acord o no, l'acció seria més útil!

I abans no desbarrar...plego!
Un somriure pensador!

lolita lagarto ha dit...

Xexu, és cert que la queixa sola no serveix de gaire.
Joanfer, i un pensar que no serveix per res...?!
Maria, tots ho fem per això el post
Zillahh, m'agrada això de auè si un pensament no pren consistència de realitat és com si no hagués existit, si més no només ha existit per qui ho ha pensat..
Gràcies Keilan!
Fanal, també crec que la intuició primera és una bona guia, què complicat tot, no?
Filadora, l'instint pot arribar a ser violent en canvi la intuició ens guia d'una manera més subtil irracional i complexe..
Montse, què bé que ho deia Saramago..
Carme, estic d'acord que tot i així és millor pensar que no pensar i curiosament és una afirmació intuitiva i no raonada perquè la raó em diria que si un pensament no serveix per res no hauria de ser millor que no pensar... vaja quin embolic..!
Gràcies Leblansky, si en fas un pin d'aquests tan xulos estaré contentíssima..!
Fanal, és cert si en posessim d'acord.., encara que crec que molts de nosaltres en un bon nombre de coses ja hi estaríem d'acord, i tot i així... no hi ha acció...

lolita lagarto ha dit...

Ostres perdoneu m'he saltat la meitat dels comentaris.. serà que no estic acostumada a tenir-ne tants...
Clídice, tens raó i això que viure és fracassar o triomfar, vaja viure és també risc..
Elvira, molt ben apuntat això de les accioidees, en realitat potser amb això aclareixes algun punt, perquè si diferenciem pensament de idea, la idea seria la part activa del pensament que s'ha de portar a la pràctica, no?
Gràcies Ull de cuc!
Albert B i R, hi estic d'acord!
Pilar, dius que es pot donar que s'actuï de manera obligada, crec que aquí entraríem en el tema de si hem de fer cas a la raó o pensament que seria en el cas suposat del qual parles qui obligaria a un mateix a fer alguna cosa que en principi no voldria fer, a qui fer cas a la raó o a l'instint?

Pilar ha dit...

:-)...I es que, de vegades, el relatiu és tan absolut...I viceversa...

Marta M.Q. ha dit...

No s'hi val només en tenir bones idees, s'han de dur a terme!

Helena Bonals ha dit...

Hi ha persones que fins i tot quan no fan res estan fent. Depèn del que s'entengui per no fer res.