dimecres, 14 de juliol del 2010


cliqueu per engrandir la imatge

10 comentaris:

Filadora ha dit...

M'agrada!

PS ha dit...

A mi també, te la cadència de cada toc de rellotge que marca les hores nocturnes.

Clidice ha dit...

ai, això del patir!

ricderiure ha dit...

boníssim!
calor, suor, desig...

salut!!

maria ha dit...

Que maco! A mi també m'agrada...les teves paraules sempre fan pensar.

Elfreelang ha dit...

manera excel·lent assertiva de dir-li a la nit que ens deixi dormir...m'ha agradat moooltíssim !!!!

Helena Bonals ha dit...

La lluna sí que és vestida de dol... la paraula d'aquest poema, com la nit, no admet la hipocresia del dia, de les convencions, per això fa patir.

GEMMA ha dit...

Vestir-se de paraules... Molt maco, m'agrada.

Anònim ha dit...

wow, descoloca.

zillahh ha dit...

Fantàstic el ritme, la fluïdesa i el significat de les paraules.