Pell renovada del bloc! saber, mirar, callar i veure....sols a la pell ...dibuixos al voltant dels llavis que somriuen i del front que denota sorpresa constant..la pell que ens embolcalla ens diu moltes coses, ens les reté, les pinta i les acoloreix....Bellíssimes paraules!
El teu post em parla de moltes coses. El primer que se m'acut és la importància d'aquest embolcall...I no ens adonem. Saps? Avui he tingut la mare a casa, quasi tot el dia. Està molt preocupada perquè ha descobert les arrugues i les taques que té a la pell. Aquesta preocupació m'ha fet feliç...Són tan pocs els moments que mostra algun sentiment... Trobo molta bellesa en la vellesa de la poesia d'avui. Gràcies!
Doncs... si que hi ha arrugues boniques. Hi ha gent que té la pell arrugada i les arrugues marquen el seu somriure encara que no somriguin... hiha gent que limpasa al revés, les arrugues li marquen la mala cara, encara que no la facin en aquest moment... i així com tot, hi ha arrugues més maques que d'altres!
El nostre cos explica la nostra història, no hauríem de renunciar a cap arruga, a cap taca, a cap cicatriu, perquè fer-ho seria com renunciar a nosaltres mateixes. Calen més textos com el teu per reivindicar-les, per reivindicar la bellesa de la realitat. Gràcies guapa :)
Elvira,és cert, la pell que ens embolcalla ens reté moltes coses.. N.Flors, sí és la vida! Pilar, sí és important el que diu la pell, és el tacte de les emocions, de les vivències.. què bé que la mare hagi sentit, tant de bo es repeteixi sovint! Fanalet, camins de vida..m'agrada! Garbi, equiliquà! Carme, és cert, la dolçor fa les arrugues més amables Zel, no hi ha més remei i malament si en deixem de tenir..! Montse, sí petjades amb memòria i molts records darrera. Gràcies Cris!! Clídice, exacte la bellesa de la realitat! Filadora, sí tot parla.. saber veure ... difícil d'explicar, potser alguna cosa semblant a desprendre's d'un mateix per uns instants , mirar amb el sentiment de l'altre... i saber que aquell moment és veritat (encara que ja se sap que la veritat no existeix, si més no sí que existeix el sentiment de veritat) no sé com tu fas que sempre m'emboliques,(m'encanta) haw haw!!
16 comentaris:
Pell renovada del bloc! saber, mirar, callar i veure....sols a la pell ...dibuixos al voltant dels llavis que somriuen i del front que denota sorpresa constant..la pell que ens embolcalla ens diu moltes coses, ens les reté, les pinta i les acoloreix....Bellíssimes paraules!
És la vida, senzillament.
El teu post em parla de moltes coses. El primer que se m'acut és la importància d'aquest embolcall...I no ens adonem.
Saps? Avui he tingut la mare a casa, quasi tot el dia. Està molt preocupada perquè ha descobert les arrugues i les taques que té a la pell. Aquesta preocupació m'ha fet feliç...Són tan pocs els moments que mostra algun sentiment...
Trobo molta bellesa en la vellesa de la poesia d'avui.
Gràcies!
a mi també m'agraden les arrugues a la pell...sempre m'han semblat boniques...com camins de vida.
Una abraçada, lolita!
les arrugues son les marques de l'experiencia
Doncs... si que hi ha arrugues boniques. Hi ha gent que té la pell arrugada i les arrugues marquen el seu somriure encara que no somriguin... hiha gent que limpasa al revés, les arrugues li marquen la mala cara, encara que no la facin en aquest moment... i així com tot, hi ha arrugues més maques que d'altres!
Ai, si és que no hi ha cap més remei, endavant, encara que sigui de recules...
Les arrugues són petjades que mostren el pas del temps, i tu les llueixes com una joia que t'identifica.
Com tu, a mi també m'agraden les arrugues.
Salut!
M'encanta el que has escrit, belles paraules i molt sàvies, i tant que si, bon post Lolita :)
El nostre cos explica la nostra història, no hauríem de renunciar a cap arruga, a cap taca, a cap cicatriu, perquè fer-ho seria com renunciar a nosaltres mateixes. Calen més textos com el teu per reivindicar-les, per reivindicar la bellesa de la realitat. Gràcies guapa :)
saber veure... i què veus???
Les arruges, les taques, les marques, la mirada. Tot parla. Tot ens parla.
La Montserrat Roig va dir una vegada "Jo sóc jo i les meues arrugues" i per mi, és una frase de capçalera.
Elvira,és cert, la pell que ens embolcalla ens reté moltes coses..
N.Flors, sí és la vida!
Pilar, sí és important el que diu la pell, és el tacte de les emocions, de les vivències.. què bé que la mare hagi sentit, tant de bo es repeteixi sovint!
Fanalet, camins de vida..m'agrada!
Garbi, equiliquà!
Carme, és cert, la dolçor fa les arrugues més amables
Zel, no hi ha més remei i malament si en deixem de tenir..!
Montse, sí petjades amb memòria i molts records darrera.
Gràcies Cris!!
Clídice, exacte la bellesa de la realitat!
Filadora, sí tot parla..
saber veure ... difícil d'explicar, potser alguna cosa semblant a desprendre's d'un mateix per uns instants , mirar amb el sentiment de l'altre... i saber que aquell moment és veritat (encara que ja se sap que la veritat no existeix, si més no sí que existeix el sentiment de veritat)
no sé com tu fas que sempre m'emboliques,(m'encanta) haw haw!!
volia dir com t'ho fas!!
Kweilan, quanta raó tenia la Montserrat, una bona frase!
:)
Publica un comentari a l'entrada