diumenge, 19 de setembre del 2010

moai (relats conjunts)



cliqueu per engrandir la imatge

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Gairebé em fas agafar ganes d'anar-hi a veure si els reconec!

Lolita, has transmès un aire de misteri, d'aquells que te'l creuries de bona gana.

Un relat fantàstic! Un aplaudiment per a tu.

Filadora ha dit...

A mi també m'ha agradat. Quins paios! Potser el cel és l'illa de Pasqua, no? Poesia, somnis, cançons, màgia,... que més es pot demanar?

kweilan ha dit...

Molt bo!

Elfreelang ha dit...

Si morir-se fos això jo també vull ser moai al costat del Lorca, del Sigmund, del Gary i tots els altres! original, tendre, poètic i genial!

PS ha dit...

M´ha agradat, és dels més originals que he llegit.
Bona feina, Lolita.

Sergi ha dit...

Ara ja sabem on van les estrelles desaparegudes. Molt imaginatiu!

Garbí24 ha dit...

tant de bo quan marxem d'aquí podessim anar allà... a la dolça primera linea de mar

montse ha dit...

M'agrada tot aquest aroma poètic que transmet.
Felicitats!!!

Anònim ha dit...

M'ha agradat tant el contingut com el format com es presenta! Encara no sé com us ho feu!

La Meva Perdició ha dit...

El misteris és fos! Desprès de la mort, tots moais. O només ho aconsegueixen els grans genis?
Mol divertit i ben pensat. Felicitats! ^_^

Mireia ha dit...

ieeep, és ben original!

Nets de Junh ha dit...

Original i amb un punt de tendressa.Felicitats

McAbeu ha dit...

M'ha agradat molt. És molt bo!

lolita lagarto ha dit...

gràcies a tots pels comentaris, pel que sé ja hi ha els fonaments de nous moais blogaires...

Vicicle ha dit...

Molt bona colla d'amics, sens dubte. I un blog molt original, m'ho apunte. A reveure.