Regalo aquest piano, s'han de pagar les despeses del trasllat, uns 600 euros, més l'afinació i manteniment 200 euros més. Interessats contacteu-me via mail. Important saber que no trobareu transport més barat, s'ha de baixar amb pluma i no cap per l'escala.Agrairé que en feu ressó.
15 comentaris:
Bona idea l´anunci.
Fa cosa d´un mes, al meu carrer hi havia un piano abandonat i esventrellat, només la caixa, sense teclat ni la maquinària interior.La imatge era entre còmica i depriment. Vaig pensar que no tardaria ni dues hores en desaparèixer(hi ha gent que fa rondes recollint andròmines que no sé de què en fan). Sorprenentment hi va estar una setmana a l´intempèrie i no tinc ni idea del seu destí final. Jo el guardo en una foto.
Jo n'he fet de ressó! No ha colat. :(
El teu post l'he trobat genial, Elvira.
Sempre he volgut tenir-ne un, però...
Per ara no puc.
Una llàstima, nena.
Bones tardes "segnyoreta".
Vaig a preparar el sopar!
correrem la veu...a veure que passa
Jo no sabria tocar-lo... però el trobo preciós. Me'l quedo! Aitx, no, que portar-me'l fins a Berlin em costaria encara més diners. Llàstima :)
corro la veu, però ho veig difícil entre la gent que conec.
Mortadel·la!!!!!!!!!!!
Que no és l'Elvira!!! És la lolita!
Totes dues dubten...jo també...però tú t'has fet un embolic cartesià! :)
Lolita,
quina temptació!
Sempre havia estat una de les meves assignatures pendents, i aviat farà tres anys que un amor em va regalar la possibilitat de fer un tastet amb unes classes particulars. M'ho vaig passar la mar de bé, però d'on no n'hi ha, no en raja...
Tinc un teclat i de vegades faig quatre notes i m'esbravo...
Però el piano (el de debò) és un instrument que em té del tot captivada. La música i fins i tot com a "objecte".
Tinc uns amics que també em van proposar un "usufructe" amb un piano de mitja cúa...
Espero que trobi una bona llar, creu-me!
Una abraçada!
Tu, el saps tocar?
De debò que donaré veus...
ufffff gairebé pico, però el record de les hores interminables d'escales m'ha frenat. Bé no només les escales del pentagrama, les altres també. De tota manera si sé d'algú te l'adreço, segur :)
Té compartiment secret? perquè sinó, no el vull. :)
Ai, Lita! Ho veus com em lio!
El vanvi de noms és cosa meva. Un defecte més . En tinc mooooolts...
Disculpa'm!
Mortadel·la, no passar res.. te m'imagino prou atabalada com perquè et despistis així, i de defectes, qui no en té? si no seríem insuportables..
Filadora, i tant ! què et penses, dos n'hi ha de compartiments secrets!
Clidice,doremifasollasiiiiiiii! je je
gràcies!
Fanalet,vaig aprendre'n fa uns anys al taller de músics, mètode no tradicional, i em va agradar, però vol molta dedicació i jo no tinc una habilitat especial tot i que em torna boja la música, ara ja no recordo quasi res, el piano s'espatlla de no tocar i necessito l'espai, em sabria molt de greu "fer-li mal" al meu estimat piano..
mil gràcies Rits!
Ferran, em sembla que si hagués d'anar a Berlin, la factura del transport es desbordaria de zeros a la dreta...je je
Gràcies Garbi!!!
País secret, què grafica la foto...!
ptnts
hahahaha veig que ens han confós...la mortadel.la que va despistada....a sobre amb el meu canvi de nom...lolita si fos una flauta encara me la podria quedar però un piano no m'hi cap espero que trobis qui el vulgui!
No puc acceptar la teva generositat a l'hora de regalar. Com podria consentir que et quedessis sense tan preuada antiguitat?
Suposo que trobarà comprador, em doldria trobar-me'l abandonat i trencat.
Oh!La meva intenció és aprendre a tocar el piano als 42 anys,però encara me'n queden uns quants i no tinc piano...^-^
Preciós, seria un regal tan bonic per al meu fill...encara que no sap tocar-lo estic segura de aprendrie, però on el posaria? Uf quina temptació...
Publica un comentari a l'entrada