Bonissím! una línia avorrida la recta, m'agraden les corbes, les pujades i baixades....tant control és dolent potser més i tot que el descontrol....bon cap de setmana....
Coi, i no és possible un terme mig, entre la muntanya russa del començament del gràfic i l'avorrida rectitut de la resta? Una cosa una mica del pal suaus onades marines, per exemple?
Ja sabem què passa amb l'encefalograma pla, oi? Doncs viure així deu ser la mort de les emocions. I sense emocions es viu una fi pitjor que quan traspassem, la mort en vida.
Impossible de tenir una recta a la meva vida! Està plena de revooooolts! Ara pujada, després fiiiiiiiiiiiiiiiu! baixada i plàs! Castanyot al "canto". Recuperació ràpida o lenta, depèn moment, dia, estació (de l'any, no de metro)... Ràbia intensa, ploranera i començar a riure un altre cop. Referent a la fotuda pregunta: doncs home! diria (només diria) que sí! I una recta de tant en tant, què vols que et digui, a mi em convé. Acabo l'any mig marejada.
Ai! Espera! Voldria mirar una cosa... I sí, si que en tens (ja ho veuràs)
18 comentaris:
Bonissím! una línia avorrida la recta, m'agraden les corbes, les pujades i baixades....tant control és dolent potser més i tot que el descontrol....bon cap de setmana....
Coi, i no és possible un terme mig, entre la muntanya russa del començament del gràfic i l'avorrida rectitut de la resta? Una cosa una mica del pal suaus onades marines, per exemple?
sempre caic, serà que visc en zona muntanyosa, i també hi penso, "muntanyosament" :)
Sense emocions, la vida és molt avorrida... les necessitem! Com diu el Ferran sens e arribar als extrems massa amunt o massa avall...
Amb línies rectes potser ens avorriríem una miqueta,no creus?
Alguna corba de tant en tant, fins i tot eixir del pla de la doble dimensió d'una línia i agafar una mica de volum, de tant en tant...
Tot recte es molt avorrit, i tot de corbes ens fan marejar, així que visca el contrast i el canvi.
Ja sabem què passa amb l'encefalograma pla, oi? Doncs viure així deu ser la mort de les emocions. I sense emocions es viu una fi pitjor que quan traspassem, la mort en vida.
-I tu?
:)
Les emocions són necessàries a la vida, no m'agraden gaire les línies rectes...
Impossible de tenir una recta a la meva vida!
Està plena de revooooolts! Ara pujada, després fiiiiiiiiiiiiiiiu! baixada i plàs! Castanyot al "canto".
Recuperació ràpida o lenta, depèn moment, dia, estació (de l'any, no de metro)...
Ràbia intensa, ploranera i començar a riure un altre cop.
Referent a la fotuda pregunta: doncs home! diria (només diria) que sí!
I una recta de tant en tant, què vols que et digui, a mi em convé.
Acabo l'any mig marejada.
Ai! Espera! Voldria mirar una cosa...
I sí, si que en tens (ja ho veuràs)
ës que si tot fossin linies rectes...
Tot és del color de la recta o la corva amb què es mira...
Ben avorrida que seria una vida així. Ben bé com si el qui la viu ja fos mort.
*Sànset*
gracies pels comentaris, pel que veig la catosfera es plena de corves..! haw haw
avui blogger no em deixa posar accents..
Molt bó, la vida és un constant de pujades i baixades
Rosana.... doncs sí, no? i que continuem pujant i baixant..
Publica un comentari a l'entrada