dilluns, 1 de novembre del 2010

co .......................... r



11 comentaris:

Elfreelang ha dit...

B...F! quin c...r! m'a...da! una m...ca tr...st però po...t..c!

Helena Bonals ha dit...

D'algú amb una extraordinària generositat de cor.

Garbí24 ha dit...

espero que les seves taques siguin producte de l'exces d'amor correspost

Clara ha dit...

Un cor desgastat.. i fet caldo.. no m'agrada!!!!

Pilar ha dit...

Em fa recular la manca de vermell.

Carme Rosanas ha dit...

Trencat...

Se li escapen els ocells que l'havien captivat.

Filadora ha dit...

Doncs a mi m'agrada. És un lluitador. Cor de guerrer. Em recorda el cavall de la peli que m'ha enamorat aquesta tarda: Océanos de fuego.
Un cor que no fos aquest no tindria tant a oferir.
I els ocells sempre han de ser lliures, res de captiveri si us plau!

Joana ha dit...

Un cor que espera que algu el plene per complet, li falta una part per a poder bategar a rime de bals. Esperem que el trobe.

Mortadel.la ha dit...

Foradat? me'l pintes malmès? EL teu? No pot ser, que el veig amb molta força, Lita! No fotis!
A veure, potser és un forat de massa generós? No m'estranyaria...
Escolta i si el refàs? El repintes? El reconstrueixes?
Igual és culpa del piano de sota?

lolita lagarto ha dit...

ei, gràcies per tots els comentaris,

filadora, com sempre estic amb tu, el cor ha de ser guerrer, arriscar-se, fer-se mal si cal i tornar-se a aixecar, sentir amb intensitat sempre..

Jordicine ha dit...

I tant! Mai podem donar-nos per vençuts. Un petó, LOLITA LAGARTO.