divendres, 12 de novembre del 2010

què va passar a un quart d'onze pm.?

16 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sembla que hi va haver trencadissa, de moment ja sabem que la trencadissa va abastar dues coses: un rellotge i un mirall.

Però i tot el que no veiem.

Si s'atura un rellotge és que a algú se li ha aturat el temps? O no?

Mortadel.la ha dit...

Ai, només mirar-te que ric, ai. em suen les mans com quan era petita!
Doncs que, a veure que pensi... doncs després de prendre’t un sushi maki (que vol dir un sushi extra maki gran....
Temps! perquè de l’atac de riure no puc escriure....
Els extrems!
"Luegu passu"...
M'he de calmar

Mortadel.la ha dit...

Volia dir maxi gran. no Maki gran
hahahaajjajjjjjjjjjjjjja!

maria ha dit...

Que se t'ha trencat un mirall?^-^

Elfreelang ha dit...

Que es va trencar un mirall on es reflectia una realitat virtual i en passar això el temps es va esberlar i tots plegats hem entrat per una escletxa de l'espai temps a un univers paral.lel on tot és possible

Mortadel.la ha dit...

Massa estona mirant-se els núvols, Carme!
Ja li deia jo que aterraria malament! A que sí?
MaxiSUshi, mirall i rellotge a fer punyetes.
No veus que porta tota la cara embanada?
Pobre Lita... una mica més i s'hi queda de debó.
Oju amb el què fas... millor quieteta!

Cromlec ha dit...

Que va caure el rellotge de la paret i va picar al mirall.

Ferran Porta ha dit...

la versió de Cromlec em sembla molt versemblant. O això, o el rellotge, que devia ser molt lleig, es va mirar al mirall i el va trencar.

fanal blau ha dit...

a un quart d'onze, se'n va adonar que "a un quart d'onze" havia de ser al carrer i encara no havia ni passat per la dutxa. Mentre amb una mà treia l'assecador de cabell d'un dels calaixets del moble de la cambra de bany, amb l'altre provava de passar-se el respall per la melena. Massa presses. El respall li va volar de les mans, fent el mirall miques.
O sigui que, despentinada, i amb un merder de ca l'ample, el retard era més qe evident.
El problema és que des de dimecres estava als núvols!!!

bon finde sense incidències! :)

Joana ha dit...

S'atura el temps i amb ell s'esquinxaren tots els records amb milers de bocients, que no s'hi resistien per caure del mirall de la ment. Lluitaven per romandre allí, peerò la millor sortida era escapar.

Buuf, no sé si et semblara fora de lloc, però això és el que he vist!!!

Garbí24 ha dit...

El temps ens acaba mostrant la cara com en un mirall trencat....

en Girbén ha dit...

Després de dubtar entre si la Rodoreda o bé si Proust, vas acabar sortint a fer un vol.

Mortadel.la ha dit...

Girbén, jo també ho crec, però tarda molt, no troooobes?
"Buenu" ja arribarà!
Esperem que fresca com una rosa :)

lolita lagarto ha dit...

Carme,bona pregunta.. que potser algú no ens podrà contestar:)
a veure si ens expliquen alguna cosa més de la trencadissa.

Mortadeli'ns, de moment ja sé que em vaiog menjar un sushi-maki gengant, que potser em vaig ennuagar i ho vai trencar tot...és això? :)

Maria, doncs sí el mirall trencat està... a vure si en coneixem les causes..:)

Elfree, estàs que et peds en la ficció del temps... aquest esberlament del temps em ressona a alguna cosa que va passar a una estació espacial...:)

Cromlec, de moment la teva explicació és la que trobo més lògico-mecànica... molt ben trobat!

Fanalet, una explicaciçó plena de fonament, presses i més presses i tot a prendre per sac..:)

Ferran, trobo que completes molt bé la versió Cromlec, si senyor el rellotge era lletgíssim...!

Joana, francament preciós, atrurar-se el temps i esmicolar-se els records que no se'n volen anar.. preciós

Garbi, doncs sí, esperem per això que trigui molt, no? .)

Girbén, gràcies m'has elevat a un món literari molt estimat, de moment però, el temps perdut encara no l'he trobat..:)

Tadeli'ns fresca fresca com una rosa , ptonarros

Joan Vigó ha dit...

Aquesta imatge suggeridora de rellotges trencats (i no tous com els de Dalí) m'han fet venir al cap aquelles paraules que diu Orson Welles a El Tercer Hombre:

“En Italia, en treinta años de dominación de los Borgia hubo guerras, terror, sangre y muerte, pero surgieron Miguel Angel, Leonardo da Vinci y el Renacimiento. En Suiza hubo amor y fraternidad, 500 años de democracia y paz y ¿qué tenemos? El reloj de cuco”

rosana ha dit...

S'ha trencat l'hora?