Ohhhhhhh! (gràcies... :)) Una cosida fenomenal! "Menus mal", m'havies preocupat. Ho veus? en un plis plàs, sargit, pintat, sencer i com ha d'estar. No valen miques, Lita, que no ens ho podem permètre, filla. Només en faltaria això,tenir els sentiments enlaire i per recollir. Res, a mirar endavant i amb la cara ben alta. Faltaria! I requetegràcies per la dedicatòria (m'ha fet feliç. Molt)
La meva mare sempre em deia que havia d'aprendre a cosir, brodar, sargir, passar fils, fer vores i traus...Crec que tenia raó. Cuida'l una mica el cor. Una abraçada.
garbi, a mi em sembla que les emocions es fan fortes si reviuen després dels sotracs, els pedaços són inevitables..em sembla..no sé
Carme, tens tota la raó, sempre es pot veure tot des d'un altre angle, cal trobar la perspectiva adequada (com a les teves geometries clandestines)
Joana, espero que sí els he cosit amb fil gruixut haw haw
Mortadel.la com sempre em deixes en evidència A. Portellini qui és? una fotografa fantàstica potser? dic jo.. me n'alegro que t'agradi el cosit, quan el cor bombeja fort se l'ha d'anar cosint de tant en tant..
Fanalet, les que calguin t'ho ben asseguro..!
Montse, la tendresa és potser el que ens permet cosir més de pressa..
Pilar, el cuidaré perquè els sargits que faig són una mica maldestres i no vull que el cor agafi formes estranyes haw haw
Clidice, no sé jo .. l'embranzida és la mateixa el que passa és que es descús més aviat haw haw
11 comentaris:
els pedaços no deixen de ser pedaços, però moltes vegades funcionen
Segur que aguanta, lolita! Si pensar d'una altra manera és possible, veure les coses d'una altra manera també ho és.
Els sargits són ferms no en tinguis cap dubte :)
Ohhhhhhh! (gràcies... :)) Una cosida fenomenal! "Menus mal", m'havies preocupat.
Ho veus? en un plis plàs, sargit, pintat, sencer i com ha d'estar.
No valen miques, Lita, que no ens ho podem permètre, filla. Només en faltaria això,tenir els sentiments enlaire i per recollir.
Res, a mirar endavant i amb la cara ben alta. Faltaria!
I requetegràcies per la dedicatòria (m'ha fet feliç. Molt)
A.Portellini (des d'Italia)
Què més voldria.
i terceres...quartes...cinquenes...si cal.
Mentre bategui...
Petó de bona nit!
Aquest trocets de tendresa ens ajuden a tirar endavant.
Salut!!!
La meva mare sempre em deia que havia d'aprendre a cosir, brodar, sargir, passar fils, fer vores i traus...Crec que tenia raó.
Cuida'l una mica el cor.
Una abraçada.
a vegades penses que els sargits fan aguantar, tot i que l'embranzida ja no serà mai més ben bé la mateixa, malauradament.
Si el sargit és bo no fa falta que ens preocupem!
*Sànset*
garbi, a mi em sembla que les emocions es fan fortes si reviuen després dels sotracs, els pedaços són inevitables..em sembla..no sé
Carme, tens tota la raó, sempre es pot veure tot des d'un altre angle, cal trobar la perspectiva adequada (com a les teves geometries clandestines)
Joana, espero que sí els he cosit amb
fil gruixut haw haw
Mortadel.la com sempre em deixes en evidència A. Portellini qui és? una fotografa fantàstica potser? dic jo..
me n'alegro que t'agradi el cosit, quan el cor bombeja fort se l'ha d'anar cosint de tant en tant..
Fanalet, les que calguin t'ho ben asseguro..!
Montse, la tendresa és potser el que ens permet cosir més de pressa..
Pilar, el cuidaré perquè els sargits que faig són una mica maldestres i no vull que el cor agafi formes estranyes haw haw
Clidice, no sé jo .. l'embranzida és la mateixa el que passa és que es descús més aviat haw haw
Sànset, el sargit ... de doble fil!
:)
Publica un comentari a l'entrada