dilluns, 6 de desembre del 2010

nines russes


10 comentaris:

maria ha dit...

M'agrada...tan l'escrit com la imatge^^.

Helena Bonals ha dit...

La maleta vella és com la posta de sol. Dins seu hi ha el cor de nena que encara perdura.

Mireia ha dit...

Com sempre, magnífica combinació d'imatge i text, Lolita

Elfreelang ha dit...

Apaludiments: plas plas plas m'ha agradat molt !

Mortadel.la ha dit...

Quina enyorança m'agafa llegir-ho, Lol'S! De cop he vist les nines russes (són mig màgiques!) Una nena, la trena, de poma, rodona i vermella que un dia va ser!
Les trenes fan olor de poma!
M'ha agradat moltíssim, ZeroDeu, molt.
Començo a aplaudir des de lluny (des de les muntanyes) Escoltes la claca?
L'he trobat excepcional! Enhorabona. Espero que el vent (encara en fa) t'acosti la meva alegria!
I he! Jo que venia amb la porra a la má per veure si canviaves el post...

Carme Rosanas ha dit...

Bonica, bonica, la maleta i la nena que un dia va ser...

Nits ha dit...

Hola!!!!!

Ara feia molt que no et comentava :) A veure si reprenc el ritme blocaire i torno a estar més activa.

Pel teu escrit m'agrada molt la idea de les nines russes. Capes i capes que amaguen una nina petita al fons, la nina que un dia va ser i que, encara que sigui amagada sempre hi és.

Salutacions!!!!

rosana ha dit...

Sempre n'hi ha una nena amagada dintre d'una maleta o d'un cos viatger, molt bonic pensament

Jordicine ha dit...

Bonic, molt bonic.

Ferran Porta ha dit...

lolita, ets la nostra poetessa catosfèrica. M'agrada el que escrius, sovint em fa ballar el cap i em transporta a alguna banda.

Dins la maleta un cor...