fanalet, no té una nova casa... és això el que és trist.. l'hem desmuntat fusta a fusta, cordes, teclat, una obra d'art feta estralls.. ara queda l'arpa.., ningú no l'ha volgut.. és com si l'hagués traït.. ptnts!
Ja no tens el piano, Lit's? No?QUina llàstima... I escolta ni ampliant! Pensaràs algún dia en els hi veuen poc, reina? Jo en sóc una, Saps? Petonicos. No estiguis trista, eh? Que m'hi poso!
12 comentaris:
però ara té una nova casa, oi?
clar que l'enyoraràs...
un petó melòdic, lolita!
fanalet, no té una nova casa... és això el que és trist.. l'hem desmuntat fusta a fusta, cordes, teclat, una obra d'art feta estralls.. ara queda l'arpa.., ningú no l'ha volgut.. és com si l'hagués traït.. ptnts!
però potser és feliç de tenir un us.....tots contents
ostres...em sap greu...
:(
I de la cadira que n'heu fet?
La cadira del piano.
Oh sap greu però no t'hi preocupis.
Ja m'agradaria a mi saber tocar un instrument.
Fa tristor si :(
garbi24, potser sí..:)
fanalet... .! ?
Jordi Dorca, no és una cadira és una banqueta, però la faig servir per altres coses..:)
Maria, miraré de fer-ho:)
Noves Flors, tampoc jo mai no l'he sabut tocar bé.. sinó potser encara el tindria..:)
Clidice, sí , sí que en fa...
Ja no tens el piano, Lit's? No?QUina llàstima...
I escolta ni ampliant! Pensaràs algún dia en els hi veuen poc, reina? Jo en sóc una, Saps? Petonicos.
No estiguis trista, eh? Que m'hi poso!
M'agrada el foc a les mans, imatge de la passió en tocar.
Publica un comentari a l'entrada