I tant, volar, somiar, riure i tornar a volar. Liti'S, només faltaria! Escolta, no et sàpiga greu, eh? Avui t'he pispat la teva cançó, aquella que et vaig dedicar, pel meu Mortadel.lo, eh? Ja sé que és teva, que l'autor te la va construir per tu, segur, sempre t'hi veig! Però noia! Ja m'entens... és tan mono el meu maridu! A més com que formes part de la família, la Tieta de la Del.lita petita, tot és queda a casa...
Algunes iàies diuen que si per sopar menges olives, somiaràs que voles. Ja ho sabeu: unes olivetes en sopar i fiqueu-vos ben nus al llit i la digestió farà la resta!
Un repientu! He canviat d'opinió, eh, oi que puc? He decidit que no vull tornar a "nuncavular", a ser llençada pels aires, m'entens?, preferèixo deixar-ho com una idea, mala, però, al fi i al cap idea, tocar de peus a terra, m'entens? Si! Tu sempre m'entens ;) I sinó m'avises que t'envio un colom...
Torno a ser jo, què hi farem! Liti ara no veig el teu correu, no el recordo i si l'he de buscar (és com buscar una agulla en un paller) m'hi passaré la vida! Enviem encara que sigui un hOLA al meu!
He entrat al bloc atret pel teu darrer comentari a Clídice, sobre la naturalesa de l'art. Et convido a discutir-ho amb mi, i, si et va bé, llegir El nostre manifest (trobaràs l'enllaç al capdamunt del bloc : http://antiartistes.blogspot.com/). El teu bloc demostra que l'art existeix!
Hola de nou Lolita. Ja trobava a faltar passar pel teu racó màgic i gaudir de la teva poesia i les teves imatges bucòliques. I ..no m'importaria anar sense rumb, així de núvol en núvol, flotant en la inmensitat de l'espai, eternament..
37 comentaris:
De tant en tant va molt molt bé...:)
Ostres, quina enveja que fan!
la falta de rumb a vegades ens apropa fins on volem arribar :)
Tenir un somni, una nit, com el que representa la imatge deu ser una experiència meravellosa.
I tant, volar, somiar, riure i tornar a volar. Liti'S, només faltaria!
Escolta, no et sàpiga greu, eh? Avui t'he pispat la teva cançó, aquella que et vaig dedicar, pel meu Mortadel.lo, eh? Ja sé que és teva, que l'autor te la va construir per tu, segur, sempre t'hi veig! Però noia! Ja m'entens... és tan mono el meu maridu! A més com que formes part de la família, la Tieta de la Del.lita petita, tot és queda a casa...
Petons voladors!
nu volar volar nu nua voler volar nua sense nuar-nos ....poesia en imatges pintura poètica ets la millor lolita! nuem-nos i volem !
saltar de núvol en núvol una experiència de moment inabastable
Nu-volar entre els nú-vols, déu ser fantàstic.
jo tant en tant em penjo...als núvols
Jo també em penjo...però ben agafada als llençols i dormo, i dormo...
Jo vull un somni com aquest!
On l´encarrego?
Hi ha núvols tan macos que donaria gust saltar-los, botar d'un a l'altre. Llàstima que no és tan fàcil com es veu en la imatge.
El millor de volar és veure els núvols pel damunt, a la propera vida em demano ocell, per poder fer com els de la composició :)
Compte que dels núvols no es baixa, dels núvols es cau ! (no és meva, és d'en Marc Parrot)
Qui pogués volar entre els núvols.
Quina imatge de pau... gràcies!
i amb el fred que ara està arribant...
*Sànset*
Volar nu de tot alló que ens sobre, lliures...per anar fins on el cor ens guii, sempre cap endavant. Un bon desig nu-volar.
Algunes iàies diuen que si per sopar menges olives, somiaràs que voles. Ja ho sabeu: unes olivetes en sopar i fiqueu-vos ben nus al llit i la digestió farà la resta!
Un repientu! He canviat d'opinió, eh, oi que puc? He decidit que no vull tornar a "nuncavular", a ser llençada pels aires, m'entens?, preferèixo deixar-ho com una idea, mala, però, al fi i al cap idea, tocar de peus a terra, m'entens? Si! Tu sempre m'entens ;) I sinó m'avises que t'envio un colom...
oooh, com estaria de bé perdre's pels núvols!!!!
Un suport ben fràgil ara per ara. A veure on ens dura el futur.
De tant en tant va bé volar sense rumb.
"Te'n vas al cel quan has estat a l'infern": espero que no sigui veritat que tot el que puja baixa, jo ja m'hi quedaria!
No m'esperaves, oi?
Hehe!
Et quedA PROHIBIT EL MÉS VOLÀRUM.
vOLS baixar?
Ptons musclo bullit!
Buenu, què!
Tampoc m'esperaves, ehhhhhhhhh?
Passo per un atac de riure...
Sense rumb? Cap? Ni un? Ostres...quina sort, no?
Torno a ser jo, què hi farem!
Liti ara no veig el teu correu, no el recordo i si l'he de buscar (és com buscar una agulla en un paller) m'hi passaré la vida! Enviem encara que sigui un hOLA al meu!
He entrat al bloc atret pel teu darrer comentari a Clídice, sobre la naturalesa de l'art. Et convido a discutir-ho amb mi, i, si et va bé, llegir El nostre manifest (trobaràs l'enllaç al capdamunt del bloc :
http://antiartistes.blogspot.com/).
El teu bloc demostra que l'art existeix!
"No tiene nada de malo ir sin rumbo, cariño"
La realidad cotidiana. Abrazos.
Hem de trobar-lo!
hola us deixo una proposta, per si us en voleu fer ressò i participar
http://lagarrofa.blogspot.com/2011/02/convocatoria-mail-art.html
M'esgotes!
una resposta a comentari avançada a la resta... perdoneu..
deli'ns... vinga va no et queixisques.. sóc a la parra..qualsevol dia baixo! terronikus nikikus nikakus!
Hola de nou Lolita. Ja trobava a faltar passar pel teu racó màgic i gaudir de la teva poesia i les teves imatges bucòliques.
I ..no m'importaria anar sense rumb, així de núvol en núvol, flotant en la inmensitat de l'espai, eternament..
Ui, quan de temps estem ací dalt als núvols
moltes gràcies pels comentaris, és cert que nuvolar és el millor esport del món... bé el segon millor...:)
Publica un comentari a l'entrada