fa un sol que aplana i la música s'estén per tota la plaça, el so de la trompeta poc a poc omple l'espai ,com si no hi hagués res més a la terra ...me n'aniria a la fi del món amb aquesta tonada..
Dizzy Gillespie: Back to the land
diumenge, 27 de març del 2011
jazz a Terras-sa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Jazz a sa terra! jazz de prima Vera....so de trompeta que de trompades la vida n'és plena....m'agrada el jazz! i el jaç!Chet Baker el coneixes? tocava la trompeta com ningú!
El so de la trompeta és un regal pels meus sentits.
Gràcies, Lolita! Quina envejaaaaa!!!!
Fantàstic! I el saxo? meravellós!
a girona tenim el Black festival de jazz aquests dies que anuncien la primavera.
Disfruta'ls!
Ací també fa un sol que aplana. M'agrada el jazz però justament la trompeta no em fa massa gràcia, preferesc el saxo.
Elfrre, en Chet Baker és impressionant!
Pilar, no hi ha millor so...
Joana, quina sort teniu a Girona! el saxo també és fantàstic... els vents tots, no?
Noves flors, haurem de saxejar més...:)
Publica un comentari a l'entrada