dilluns, 4 d’abril del 2011

in-finit





com
prendre
just
on
la
lletra
acaba
just
en
el
límit
on
tot
cau
.
.
.
fins
l'in-finit

17 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Fin l'infinit aniríem per a llegir i comprendre on acaba i on comença la lletra, ALLÀ ON TOT CAU I ES FOT UN CACAU....DISPENSA ESTIC de broma....preciós i intel·ligent com sempre els teus mots

Jordi Dorca ha dit...

Cauen, en fi,
gotes infinites.

El porquet ha dit...

El concepte infinit a mi em fa agafar vertigen. No el sé mesurar.

L'univers és infinit, diuen. Doncs no me'l sé imaginar. El meu caparró no se'n sap avenir.

Les meves pròpies limitacions, veig, finiten el meu món!

montse ha dit...

Bufff,Aquest infinit immesurable sense límit.

Carme Rosanas ha dit...

Has dibuixat la sensació e caiguda, cap a l'infinit. El porquet em fa pensar... algú pot imaginar l'infinit... potser només ens ho pensem.

novesflors ha dit...

Una llum potent, que il·lumina la nostra com-prensió :) fins al caire de l'abim.

Mortadel.la ha dit...

Un sense limits complex, LOlititi, no? Quin tema! JO estic finita o semi acabada aquests dies. La primavera? L'infinit em ve una mica gran en aquests moments...
Petoins (petons) infinitUs això sí!

sànset i utnoa ha dit...

Mentre el puguem atrapar...

*Sànset*

Helena Bonals ha dit...

L'únic finit és el marc de la fotografia.

Enric Sirera ha dit...

molt ben vista!!!!

Anònim ha dit...

Ja tens raó, Lolita, tot acaba caient..

lolita lagarto ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Filadora ha dit...

Encenem la bombeta??? molt bonic el post.

Garbí24 ha dit...

desconfio de tot el que no es pot mesurar......potser per això no m'agrada massa l'infinit

fanal blau ha dit...

potser a aquest cingles no els calgui el llum de la bombeta, perquè ja tenen la llum que ens porta, bocabadats, a algun infinit...

fgiucich ha dit...

En el in-finito de todas nuestras penas y alegrías. Abrazos.

zel ha dit...

l'infinit, de vegades, és ara mateix, ja ho saps...