Fin l'infinit aniríem per a llegir i comprendre on acaba i on comença la lletra, ALLÀ ON TOT CAU I ES FOT UN CACAU....DISPENSA ESTIC de broma....preciós i intel·ligent com sempre els teus mots
Un sense limits complex, LOlititi, no? Quin tema! JO estic finita o semi acabada aquests dies. La primavera? L'infinit em ve una mica gran en aquests moments... Petoins (petons) infinitUs això sí!
17 comentaris:
Fin l'infinit aniríem per a llegir i comprendre on acaba i on comença la lletra, ALLÀ ON TOT CAU I ES FOT UN CACAU....DISPENSA ESTIC de broma....preciós i intel·ligent com sempre els teus mots
Cauen, en fi,
gotes infinites.
El concepte infinit a mi em fa agafar vertigen. No el sé mesurar.
L'univers és infinit, diuen. Doncs no me'l sé imaginar. El meu caparró no se'n sap avenir.
Les meves pròpies limitacions, veig, finiten el meu món!
Bufff,Aquest infinit immesurable sense límit.
Has dibuixat la sensació e caiguda, cap a l'infinit. El porquet em fa pensar... algú pot imaginar l'infinit... potser només ens ho pensem.
Una llum potent, que il·lumina la nostra com-prensió :) fins al caire de l'abim.
Un sense limits complex, LOlititi, no? Quin tema! JO estic finita o semi acabada aquests dies. La primavera? L'infinit em ve una mica gran en aquests moments...
Petoins (petons) infinitUs això sí!
Mentre el puguem atrapar...
*Sànset*
L'únic finit és el marc de la fotografia.
molt ben vista!!!!
Ja tens raó, Lolita, tot acaba caient..
Encenem la bombeta??? molt bonic el post.
desconfio de tot el que no es pot mesurar......potser per això no m'agrada massa l'infinit
potser a aquest cingles no els calgui el llum de la bombeta, perquè ja tenen la llum que ens porta, bocabadats, a algun infinit...
En el in-finito de todas nuestras penas y alegrías. Abrazos.
l'infinit, de vegades, és ara mateix, ja ho saps...
Publica un comentari a l'entrada