"Tot compromís és una transformació necessària de la que no tenim el resultat final garantit. Això és el que generalment no passa ni ens passa. Això és el que potser temem que passi. I per això seguim embarcats en un hiperactivisme cultural, acadèmic i intel·lectual que ens permet seguir eternament en moviment sense resultar-ne realment moguts."
"Recordem o imaginem una declaració d’amor: una persona, més o menys propera, ens assalta amb un “t’estimo”. El podem acollir o ens hi podem blindar, podem dir “jo també” o “jo tampoc”, o no dir res o sortir corrent. Però podem respondre “i què?”?. Sí, també… Però aquest “i què?” ja ens fa indignes de la paraula de l’altre, de l’afecte de l’altre, de la valentia de l’altre. S’ha produït una alteració dels nostres límits i de la nostra immunitat que no ens deixa indemnes, que ens afecta i ens transforma encara que no vulguem. Tot “t’estimo” deixa un rastre que no podem controlar."
"Recordem o imaginem una declaració d’amor: una persona, més o menys propera, ens assalta amb un “t’estimo”. El podem acollir o ens hi podem blindar, podem dir “jo també” o “jo tampoc”, o no dir res o sortir corrent. Però podem respondre “i què?”?. Sí, també… Però aquest “i què?” ja ens fa indignes de la paraula de l’altre, de l’afecte de l’altre, de la valentia de l’altre. S’ha produït una alteració dels nostres límits i de la nostra immunitat que no ens deixa indemnes, que ens afecta i ens transforma encara que no vulguem. Tot “t’estimo” deixa un rastre que no podem controlar."
6 comentaris:
No sé què passa amb la meva connexió, avui, que no hi ha manera de veure el vídeo... m'he quedat a mitges, però amb paciència crec que ja anirà carregant-se.
M'han agradat molt els textos!
Carme, si vols pots anar a l'adreça que he posat a sota www.nativa.cat, potser ho vegis millor..
Finalment se m'ha carregat millor, directament al You tube. M'ha agradat molt. Aquest compromís tal com l'explica, de no simplement prendre partit, sinó inventar una resposta cada cop. M'encanta. Sovint a mi em costa tant prendre partit, perquè sempre hi ha les raons dels uns i dels a altres i sovint tot és tan complex que inventar una resposta pròpia, una manera de veure-ho, sense judicis, és complicat, però cal espolsar la mandra i fer-ho. Cada cop ens fa més falta: no conformar-nos en prendre partir, deixar de jutjar constantment i construir, inventar respostes. A tots nivells, personals i col·lectius.
Moltes gràcies, lolita, una abraçada.
tens raó Carme, i actuar sempre sense garanties, arriscant cada moment que vivim, ser... o intentar ser allò que encara no sabem..
el web de nativa.cat és molt interessant, hi ha penjats videos molt bons.
Ara no tinc temps de mirar el vídeo però les paraules les he llegides amb atenció i hi estic d'acord...cal compromís, implicació, i lluita molta perseverança per a lluitar en aquests temps crítics
Veig que no ets de dir i què? sinó de dit-i-fet. Bravo!
Compromís també és sacsejar fort i per tots costats.
Publica un comentari a l'entrada