dimarts, 17 de maig de 2011

lulú c'est pas moi..




- cliqueu per engrandir la imatge -


8 comentaris:

garbi24 ha dit...

curiosa composició i complexe de llegir-la

òscar ha dit...

El cos acaba demanant socors. Això és el cervell que li ha donat l'ordre.

Carme ha dit...

Tot això del sos final no se t'haurà acudit després del meu comentari a ca la Maira oi?

je, je, je... es broma, però si que penso que potser m'he passat de llarg...

M'ha agradat el teu joc poètic.

novesflors ha dit...

Aquesta vegada m'he perdut!!!

Elfreelang ha dit...

impactant, bell, art, poesia, conceptes...sóc un cos que cus sense suc ai! era sos vós que viniste ? o arròs sos? o socors! rocs i rocs!

Clidice ha dit...

El cos sempre acaba demanant SOS, tard o d'hora.

GEMMA ha dit...

Em costa desxifrar-lo... però sona molt bé.

Si necessitessis SOS ja saps o em trobo.

Joan Vigó ha dit...

Aquest cos t'ha quedat molt ben trenat, co(n)statat!