cartell a la plaça catalunya de barcelona
veritat
ve la Rita
cadascú té la seva
ningú la té i tothom la busca
quants morts darrera d'ella..
mai és trista el que no té és remei (serrat)
decisió verbalitzada que fluctua en el temps
segons la que has escollit vius la vida d'una determinada manera
*
*
*
18 comentaris:
Jo crec que de veritat només n'hi ha una. Els camins per cercar-la i arribar-hi són molts i cadascú té el seu.
I quan penses en què l'única veritat és que no n'hi ha cap?
jo vaig veure un altre cartell:
"No hay suficiente pan
para tanto chorizo"
Fa mal, fa mal... però la seguirem buscant la (ve) Rita.
la democràcia que tenim es el més semblant a una dictadura ferma
De veritat n'hi ha moltes. El pitjor és quan alguns intenten fer-se la seva com a única i absoluta, i encara hi ha qui els creu.
Jo com la Clídice, sovint penso que no hi ha veritat, no n'hi ha cap. Tants caps, tants barrets i cadascú a la seva i així anem... o potser sí que n'hi ha i ningú no la busca, tothom vol imposar el seu punt de vista...
Crec que cal matisar enmig del blanc i negre hi ha grisos.
Un altre cartell deia:
"la crisi no existeix és un engany"
VER I FALS alhora és com és tot.
Penso que cadascú té la seva veritat. I la coneix. Podem viure acceptant-la o rebutjant-la, però vivim amb ella. Cada dia.
Quan l'acceptem, ens fem més forts.
Quan la rebutjem, vivim en lluita amb nosaltres mateixos. I les guerres esgoten.
D'on no hi ha, no se'n pot traure...
Veritats n'hi ha moltes veritat només una però no existeix sense la mentida
La cosa més semblant a la veritat que he escoltat darrerament és el discurs de l'Arcadi Oliveres a la Plaça de Catalunya.
http://www.youtube.com/watch?v=f8FDIcsLLgY
comprovació de paraules: mentr.
intercalo una "i" i ja tinc "mentir".
De veritats a vegades només n'hi ha una, a vegades n'hi poden haver diverses, tot depèn de la manera que es té d'interpretar el món, del bagatge cultural i educatiu d'hom.
En tot cas, el que no tolero, però, és que algú m'imposi la seva veritat.
carai, que santa rita és la patrona dels impossibles, però no sap de veritats absolutes. Cadascú la seva.
Mira, Lolita, si vols que et digui la veritat..hòsti tu, ara no sé què anava a dir
La democracia mal entendida por los políticos. Abrazos.
Pilar, tants camins .. tantes veritats..
Clidi, si no n'hi ha cap aquesta tampoc ho és..
Aris, a aquest pas només hi haurà xorisso..
País, a la Rita segur que la trobem..:)
Garbi, sota el nom de democràcia s'hi amaguen moltes idees que res hi tenen a veure..
Xexu, hi ha qui els creu i hi ha qui ja li interessa creure-se'ls..:)
Carme, tants caps .. tants barrets... i n'hi ha que en tenen més d'un de barret..:)
Montse, la crisi és un concepte ambigu, si aquí hi ha crisi què hi deurà haver a d'altres països que no tenen ni aigua... es fan servir pretexts per obrar com els hi plau..
Helena, doncs sí com tot.. que tant pot ser tot com res..:)
Filins, fins i tot podem acceptar-nos sense saber quina és la nostra veritat...
Senyoreta, mai millor dit!
Elfree, ara m'has descol·locat... m'ho hauré de pensar això.. ja et diré..:)
Girbén, a la plaça catalunya se n'han dit unes quantes de veritats, ara bé passar de la veritat a la realitat ja costarà una mica més..:)
Porquet, imposar la veritat és una de les coses més absurdes i irrespetuoses que conec..
Rits, cadascú la seva.. i la Rita que ens doni una mà a tots plegats..
Gregor, no et preocupis... t'ho he endevinat, els teus ulls et delaten..:)
Fgiucih, nunca mejor dicho.. es que .... no entienden nada!!
Publica un comentari a l'entrada