dijous, 30 de juny del 2011

intrús


et
miro
mirant-te
admiro
com
mires
sense
no
veure-hi
res
.
.

mirall
de
mirades
alienes
.
.

i
tu
ja
no
hi
ets
.
.

6 comentaris:

El porquet ha dit...

És d'admirar (o no) la ceguesa (i no parlo precisament del concepte literal) de certs personatges que et vas trobant pel món.

PS ha dit...

És inquietant aquest ull que mira sense veure-hi.
Quan més me´l miro més miralls hi veig.
Bon dia Lolita!

montse ha dit...

La teva mirada té art.

Helena Bonals ha dit...

No puc penjar cap comentari al bloc pixel-accions.

Demà et comentaré la imatge al meu bloc, imatge que per cert és una mica relacionada amb la d'aquest.

Barcelona m'enamora ha dit...

Sembla un ull derrotat, sense il·lusió ni esperança. És un ull que no brilla...

Ulls que no hi veuen, orelles que no escolten i pells que no toquen. Intrusos de la vida, perquè viure sense veure, escoltar i tocar no és vida.

Anònim ha dit...

Mira per on!
és just el què penso quan em miro al mirall