li vaig dir al taxista que seguís els meus pensaments.. em va dur aquí, i ara sóc al país dels sense cap ni peus.. què voleu que us digui... ja tinc ganes de tornar..
En primer lloc m'has fet riure. En segon lloc he pensat, torna-li a dir, al mateix taxista, segur que si segueix els teus pensaments en un altre moment, et portarà al país més interessant del món.
En tercer lloc, m'encanta el teu post que llegeixo de manera paradoxal... sense cap ni peus, però amb tant de suc i de contingut, sempre són així...
Et recomano que si de cas agafis un altre taxista...
Hauràs d'agafar un altre taxi i donar-li l'adreça concreta d'on vols anar...Amb la possibilitat de canviar-la, segons el paisatge. També pots desfer i fer camins a peu o en les ales del teu pensament.
A mi em va passar una cosa molt més depriment. El taxista va teclejar "els meus pensaments" al GPS i va dir-me que aquest carrer no existia... Has tingut sort, Lolita.
Si el país amb cap i peus al qual vols tornar és aquest, jo no em trencaria gaire el cap. A Catalunya no hi ha cap pressa per tornar-hi. Almenys mentre ens governin aquests que es diuen "els millors".
17 comentaris:
En primer lloc m'has fet riure.
En segon lloc he pensat, torna-li a dir, al mateix taxista, segur que si segueix els teus pensaments en un altre moment, et portarà al país més interessant del món.
En tercer lloc, m'encanta el teu post que llegeixo de manera paradoxal... sense cap ni peus, però amb tant de suc i de contingut, sempre són així...
Et recomano que si de cas agafis un altre taxista...
Hauràs d'agafar un altre taxi i donar-li l'adreça concreta d'on vols anar...Amb la possibilitat de canviar-la, segons el paisatge.
També pots desfer i fer camins a peu o en les ales del teu pensament.
Hehe, molt bona! S'ha de ser humil per a tenir un bon sentit de l'autocrítica!
Almenys mira que el taxista no et cobri el suplement per entrar en el territori dels pensaments (com fan a l'aeroport).
Un post breu i genial!
A mi em va passar una cosa molt més depriment. El taxista va teclejar "els meus pensaments" al GPS i va dir-me que aquest carrer no existia... Has tingut sort, Lolita.
mentre sàpigues que hi ha un país amb cap i peus i un altre sense, i els taxis et vagin portant de l'un a l'altre, rai! .)
De vegades acabem allà sense saber ben bé com, i no sempre és fàcil tornar-ne. Saps si el taxista et pot tornar al bon camí.
O sia que t'ha dut al país del sóc cos cos sóc ? de seguida trobaràs el camí de tornada!
Doncs... t'envio un gps!
Si el país amb cap i peus al qual vols tornar és aquest, jo no em trencaria gaire el cap. A Catalunya no hi ha cap pressa per tornar-hi. Almenys mentre ens governin aquests que es diuen "els millors".
Jo també tinc ganes de tornar, a un país on s'actue amb cap i peus...
Tornar a un país amb cap i peus?
Saps l'adreça exacta per demanar-li al taxista que m'hi porti?
Viatge de submersió,
escapçadament.
Ja estem al país sense cap ni peus. T'ha cobrat el viatge i no t'ha dut enlloc.
Jo volia dir el mateix que el Jpmerch, però m'ha passat al davant...hihi, ja hi som...
Te esperamos, entonces. Abrazos.
:-))
Publica un comentari a l'entrada