El darrer dia d'estiu li va demanar que marxessin plegats, no volia tornar a començar, volia seguir, seguir fins l'infinit... en línia recta, deixar la roda infinita de les accions i raons i caminar per sempre més..
de nit, sovint els veig, ella una sabata torta, ell un peu cansat.. tranquils i sense rumb...
21 comentaris:
Encara que el peu agraeixi anar descalç algun cop, on anirà sense la seva sabata??
Bentornada, lolita!
Desitjo que les vacances hagin anat la mar de bé!
Suggerent imatge i text!
Has resumit el somni de molts: Perseguir un somni, sense deixar-lo mai.
Ben tornada;
Petonets...
Ja feia falta el teu alè per aquesta xafogosa realitat. Benvinguda!
Bentornada, i bon relat
el problema deu venir quan,un vol anar cap a la dreta i l´altre cap a l´esquerra,no? ;-)
No està gens malament... però jo vull un rumb! Jajaja. Una abraçada i fins aviat.
En som molts els que no ens aturaríem... I sobretot després d'unes bones vacances, es fa difícil tornar a la normalitat!
Petons i moixones.
Moixones per als peus sense rumb.
Tranquils i sense rumb... sembla temptador!
Benvinguda, lolita!
M'alegro de llegir-te!
Quina temptació, enfilar en línia recta ... Bentornada :)
Caminar amb companyia és un luxe i un gust que tots hauríem de fer de tant en tant. Les converses que es generen al voltant de la caminada solen ser meravelloses i profitoses!
Passet a passet, amb sabates o sense, de tornada a la rutina, que per cert no té perquè ser dolenta.
Welcome back, lolita.
Amb sabates o descalços els peus caminen ....i caminen descaminant .....que s'acabi la calor ja!
M´agrada el sentit d´aquesta caminada.
Ben tornada,Lolita.
Xexu,és ben cert ni un peu sense sabata ni una sabata sense peu!:)
Fanalet, moltes gràcies!, les vacances molt bé tranquis i amb canvis.. de domicili ara viurem al Masnou! espero que tu bé també..
Carmaleta, els somnis s'han de perseguir sempre i fins el final, és a dir fins sempre perquè mai s'acaben :)
Joan Vigó, mil gràcies és un gust tornar a llegir-vos! sense xafogor però, seria molt millor..
Alyebard, gràcies i bentornat!!
Joan rodonet, doncs sí es quedaran una mica espaterrats si no es posen d'acord:)
Jordicine, si vols un rumb només cal triar-lo... i seguir endavant, si saps el que vols és més fàcil..o no
Abdega, tornar a la normalitat només és bo quan la normalitat t'agrada i això acostuma a ser anormal, encara que no està tan malament, no?
Jordi Dorca, moixones amb cap i peus per a tu també, amb rumb o sense..
Carme, gràcies, l'alegria és mutua! i la temptació també.. ens llegim!
Clidi, bentornada també! ja se sap que la línia és infinita o sigui que cal energia per enfilar-la, però això no és un problema, no?
porquet, en això de caminar tu hi entens prou! potser fins i tot en coneixes l'itinerari..:)
Ferran, passet a passet es fa el caminet.. la rutina.. és bona quan no pren aquest nom, quan encara es fa amb consciència de fer-se.. t'has passat a l'anglès, no? i el cartoffen k?
Elfree, caminar o descaminar.. ara no sé si hi ha gaire diferència.. en tot cas caminar fresquet sempre és molt millor..:)
País, gràcies,les caminades són sempre un gust.. i si tenen sentit el gust és multiplica ..:)
Ah! Lolita, m'agrada la idea de seguir caminant en línia recta, sense variar el rumb, en total llibertat.
Bé, et deixo, vaig a pujar a la nòria...
Caminante: no hay camino
se hace camino al andar...
Sembla un caminar cansat, amb moltes experiències, però alhora decidit a continuar camí, endavant, sempre endavant.
Gregoriet, ara els dic que la parin ja!
Aris, caminarem., caminarem sense parar..
Noves Flors, endavant sempre, cansats o no...
Publica un comentari a l'entrada