dilluns, 12 de setembre de 2011

segons es mirin els segons


Eva Armisén



Li volia dir, però com li podia dir allò que encara no sabia que sabria més endavant, si sentia que no podria dir-li el que encara no havia entès que passaria, si tot allò a la fi no era més que una bogeria que potser mai no ocorreria i això sí que no s'ho perdonaria..


Quan es va girar, ja no hi era...  !





14 comentaris:

Carme ha dit...

ostres, com van a la seva aquests segons... quina barra que tenen.

segons es mirin ens donen oportunitats, segons es miri ens les prenen.

Bon dia!

XeXu ha dit...

Pensar-s'ho massa no sol ser mai bo! Però pensar-s'ho massa poc tampoc.

Pais secret ha dit...

Pájaro que vuela...com era allò?

El no ja els tens (o el té).Per què doncs no arriscar-se per un sí?

Alyebard ha dit...

qui no arrisca no pisca ;-)

La meva maleta ha dit...

Potser algunes decisions és millor prendre-les a cara o creu...abans d'ofegar-se en un mar de dubtes...

Petons :-)

novesflors ha dit...

Uf, sóc jo mateixa de xicoteta (i una mica més majoreta també)

Elfreelang ha dit...

M'encanta! no ora per hora ni perd ni guanya cap hora tant si ora com si no....

lolita lagarto ha dit...

Carme, si més no els segons mai seran tercers... (què dolent!):)

Xexu, i mentres anem pensant què és millor si pensar massa o massa poc.. els segons volaran...

País, estic amb tu, arriscar-se o morir!:)

Aly, i qui no pisca...què?

Carmaleta, cara o creu, però si surt cara ho repetim, no? :)

Novesflors, doncs si que ets maca...:)

Elfee, tan si ora com si no, plogui, faci sol o lluna plena! :)

maria ha dit...

Jo pense com Aleybard...qui no s'arrisca no pisca! I encara que no pisques no passa res, crec que és millor això que quedar-te amb el cuquet del "que haguera passat si..."

:)

Barcelona m'enamora ha dit...

Les oportunitat passen al vol i si no les aprofitem mai sabrem el que hagués pogut ser... no hi ha res a perdre el res ja el tenim des del principi.

El dibuix és encantador! N'he vist moltíssims de dibuixos d'aquesta il·lustradora i tots els trobo una preciositat, és com veure la vida amb ulls de nena!

jordicine ha dit...

Per tant, no cal perdre el temps! Bona setmana.

Gregori Samsa ha dit...

Doncs encara bo que no li vas dir, i si després s'hagués quedat i ja no hagués marxat mai més?

doncs això

Joana ha dit...

El temps vola,,,o sigui que caixa o faixa!

lolita lagarto ha dit...

Maria, sempre pensar que ho haguéssim pogut aconseguir i no ho hem fet... és fatal!

Barcelona, sí tens raó tots els dibuixos d'aquesta il·lustradora són especialment tendres..

Jordicine, mirarem de no perdre'l.. mirarem...!:)

Gregoriet, tens raó... a vegades perdre és millor que guanyar...:)


Joana, caixa... sempre caixa...:)