Tris tras la tristesa fa un pas tris tras la tristesa sap que cada cas i cada cos queda cada què en un tres i no res els mots no hi són tots i la nostàlgia és àlgia (dolor) de nos... genial artista lolita!
Jo a Cadaqués hi vaig viure una experiència preciosa: enamorar-me per primera vegada...anys després vaig descobrir que m'havia enamorat dues vegades; Una, del primer amor. Dues, de Cadaqués.
Mots... i tat que calen, Lita. Paraules i converses com les d'ahir en fan falta i moltes. Les que calguin i més. Al cap i a la fi tot sura, igual que el tap de cava que flota mar endins. Igual que aquests mots muts; quan te'ls mires sonen igual que les onades. La mudesa no és silenci, és pauta viva, igual que el color blanc que ens descriu Kandinsky. Cada cos és un cas per Cadaqués, cas, cos, què és?
Una que t'estima... KusKadaKos! <= Una nova modalitat de fins ara!
Leb, cada dia és aquí i a cadaqués..:) ei! sant perfecte per una vegada ha estat imperfecte, li vaig enviar un correu i no em va respondre!???:)
Jordi, quina sort! ara deu estar preciós..
Carme, ulls miren, ulls somriuen.. la claror girada del revés és una imatge molt original!:)
Elfree, tris tras tres ja no queda res! la nostàlgia és àlgia, molt ben trobat com sempre.. gràcies per la paraula la desconeixia..
Joan, quina imatge més clara la d'en Garriga..:)
Helena, sí cada cas és un cadaqués..
Tirant, gràcies, fluïd sobre tot..:)
Porquet, estremir-se davant del mar és una emoció fantàstica, no?
Noves Flors, a vegades sempre i mai són el mateix..:)
Gregoriet, és ben cert que hi ha força mots dels quals podríem prescindir del tot..
Carmaleta, compartim doncs un lloc comú d'enamorament.. fa tant de temps..en canvi per cadaqués no passa el temps.. (bé ehem no passa més o menys...) :)
Delins, hi estic d'acord, converses com la de l'altre dia alegren la vida, són necessàries com l'aire.. la vida és un camí de converses, i les converses són a les nostres mans.. el tap de cava SEMPRE flotarà mar endins.. kuskadakos amb fil de seda!
14 comentaris:
cada dia és :)
Cala que és.
Abans d'ahir hi vaig ser.
Certus.
Tristesa
ves-te'n
mar
endins.
.
.
.
.
l'aigua
és
claror
girada
del revés
.
.
.
ulls
miren
llums
somriuen
Tris tras la tristesa fa un pas
tris tras la tristesa sap
que cada cas i cada cos queda cada què en un tres i no res els mots no hi són tots i la nostàlgia és àlgia (dolor) de nos...
genial artista lolita!
Com diu Francesc Garriga Barata al seu poemari "Temps en blanc":
"la por tenyia el cobrellit de l'aigua"
Cada Cadaqués que coneix cadascú és diferent. En blanc i negre, o de blau profund, amb sol o sense, de progre o d'elitista.
preciós i fluïd...
Uau! M'ha encantat aquest! Boníssim!
Jo vaig descobrir Cadaqués un cap de setmana d'hivern. Va ser espectacular, tramuntanada i solitària fins a l'extrem, feia, fins i tot, estremir.
o sempre... per als mots... sempre...
molt bo, Lolita
et vas superant
muts suren els mots
són preferibles a certs mots sonors..a vegades
bon cap de setmana
Jo a Cadaqués hi vaig viure una experiència preciosa: enamorar-me per primera vegada...anys després vaig descobrir que m'havia enamorat dues vegades; Una, del primer amor. Dues, de Cadaqués.
Em quedo amb la frase dels mots que suren muts...
Preciós Lolita, aquest és genial :-)
Mots... i tat que calen, Lita.
Paraules i converses com les d'ahir en fan falta i moltes. Les que calguin i més.
Al cap i a la fi tot sura, igual que el tap de cava que flota mar endins. Igual que aquests mots muts; quan te'ls mires sonen igual que les onades. La mudesa no és silenci, és pauta viva, igual que el color blanc que ens descriu Kandinsky.
Cada cos és un cas per Cadaqués, cas, cos, què és?
Una que t'estima...
KusKadaKos! <= Una nova modalitat de fins ara!
I taaaaaaat! No. I tANT!
Leb, cada dia és aquí i a cadaqués..:)
ei! sant perfecte per una vegada ha estat imperfecte, li vaig enviar un correu i no em va respondre!???:)
Jordi, quina sort! ara deu estar preciós..
Carme, ulls miren, ulls somriuen.. la claror girada del revés és una imatge molt original!:)
Elfree, tris tras tres ja no queda res! la nostàlgia és àlgia, molt ben trobat com sempre.. gràcies per la paraula la desconeixia..
Joan, quina imatge més clara la d'en Garriga..:)
Helena, sí cada cas és un cadaqués..
Tirant, gràcies, fluïd sobre tot..:)
Porquet, estremir-se davant del mar és una emoció fantàstica, no?
Noves Flors, a vegades sempre i mai són el mateix..:)
Gregoriet, és ben cert que hi ha força mots dels quals podríem prescindir del tot..
Carmaleta, compartim doncs un lloc comú d'enamorament.. fa tant de temps..en canvi per cadaqués no passa el temps.. (bé ehem no passa més o menys...) :)
Delins, hi estic d'acord, converses com la de l'altre dia alegren la vida, són necessàries com l'aire.. la vida és un camí de converses, i les converses són a les nostres mans..
el tap de cava SEMPRE flotarà mar endins..
kuskadakos amb fil de seda!
Publica un comentari a l'entrada