dimecres, 2 de novembre de 2011

entre-temps i temps


-Jaume Plensa-


 Era un finestró molt petit, ningú mai no s'hi hagués fixat si no fos pel  rètol que tenia sobre el vell marc de fusta, damunt un neó verd fluorescent  hi figurava escrit: finestra dels moments perduts, la va obrir de bat a bat, va mirar més enllà i hi va trobar el millor de la seva vida.



16 comentaris:

XeXu ha dit...

Llavors el que hi havia rere la finestra no era un moment perdut, sinó un moment trobat...

fanal blau ha dit...

Quina troballa!
Una abraçada, lolita!

Gregori Samsa ha dit...

Una pensament molt gràfic, Lolita
encara que jo sóc dels que penso que el millor de la vida sempre està per arribar

salutacions cordials

Mortadel·la ha dit...

Oh! Ara mateix l'obriré jo!
Finestra dels moments perduts deu ser aquella on es troba tot, oi, Lita?
M'agradarà retrobar-me amb ells...
N'he perdut uns quants!
Gràcies pel neó verd fluorescent. Sort que no és d'aquells neons blaus que sovintegen a les cuines...

Petonillus de colors!

garbi24 ha dit...

en el lloc més impensable pots trobar el teu tresor

Jordi Dorca ha dit...

Racó de novembre.
Gràcies.

Carme ha dit...

Quines ganes d'obrir finestres que m'han agafat.

Deu haver-hi finestres que et duen als moments perduts i d'altres als moments oblidats i d'altres als moments enyorats... als trobats, als somiats, als recordats...
deu haver-hi una finestra per a cada cosa... segur!

novesflors ha dit...

Un microconte preciós perquè a més té aquell punt d'ambigüitat que tant m'agrada: "el millor de la seva vida". Es pot entendre com el millor moment de tots els viscuts, o bé com la millor cosa que li ha passat a la vida (el conjunt dels moments "perduts"). Genial.

Pilar ha dit...

On en puc trobar d'aquestes finestres?

Alyebard ha dit...

Molt bo. Estem necessitats de moltes finestres.

tirantlobloc ha dit...

Vaig a buscar una finestra d'aquestes!

Elfreelang ha dit...

Jo també vull tenir una finestra dels moments perduts....que maco lolita lagarto! molt bell

La meva maleta ha dit...

Què bò! M'encantaria perdre el temps guaitant una finestra de moments perduts.
Segur que hi acabaria guanyant molt!

:-)
Petonets

Clidice ha dit...

Procurar que cap moment sigui perdut, perquè de tot i tots es pot aprendre alguna cosa :)

lolita lagarto ha dit...

Xexu, ara m'has fet pensar.. s'han de perdre abans els moments per trobar-los? tens raó..em sembla que no..

Fanaletis, una abraçada re-trobada!

Gregoriet, el teu sí que és un pensament optimista, bé em contagio alegrement i espero el millor... mmm..

Delins, ja m'explicaràs quan l'hagis obert.. a veure si ho hauràs trobat tot o no.. ja saps que mai hagués posat un fluorescent amarga-cuines.. brrr quin horror!

Garby24, els tresors sempre ens sorprenen.. fins i tot en el lloc on els trobem..

Jordi, racó de novembre.. m'agraden els racons, sobretot quan s'hi amaguen sorpreses..

Carme, m'ha fet gràcia el teu comentari perquè just havia imaginat un assortit de finestres diverses, tal vegada infinites de moments viscuts i per viure.. ja veus hem coïncidit en l'imaginari..

Noves flors, gràcies! potser l'ambigüitat és el que ens fa anar més enllà.. l'obvietat no suggereix.. et regalo la finestra dels moments suggeridors!

Pilar, al fons a mà dreta...:)

Aly, te'n presto quatre.. o cinc.. o més..!

Tirant, vés en compte que potser et sorprèn la finestra de les idees mai imaginades..:)

Elfree, estic convençuda que tu tens aquesta finestra i moltes d'altres.. la finestra dels dubtes, la de les emocions, la dels jocs..

Carmaleta, tu tens sort perquè a més a més de poder trobar tota mena de finestres després les pots dibuixar i afegir-hi colors preciosos.. et regalo la finestra de la imaginació!

Clidi, la teva finestra seria potser la dels moments reciclats.. i també la de les emocions retrobades..:)

Pais secret ha dit...

M´agradaria saber condensar amb tan poques paraules tant de sentit.
la foto la trobo preciosa Lolita.