dimarts, 29 de novembre de 2011

vist-i-no-vist



Photobucket

del blog píxel-accions
http://lolitalagarto2.blogspot.com/

                   No temis no tenir-me. Tampoc perdre'm. Hi ha coses impossibles de 
                   tenir i, per tant, de perdre.

Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, Anoia 1973)
(minimalia)



20 comentaris:

XeXu ha dit...

Uf, quina frase. M'ha posat els pèls de punta.

Pais secret ha dit...

Fa mal, fa mal...
Una vegada em van dir...no pots perdre el que no tens...que ve a ser el mateix.

Maca la foto, acabo de descobrir l´´ altre blog. Sempre arribo tard :-(

Carme ha dit...

Doncs... a mi m'agrada la frase. la trobo molt encertada i molt certa. No tenim mai res del tot ni ningú gens. Compartim camí si s'escau i prou.

Lluís Bosch ha dit...

Aquestes frases "zen" sempre són molt efectives. Fa poc en vaig trobar una que s'hi assembla però parla d'altres coses: "Recordad que los derrotados somos invencibles".

fra miquel ha dit...

Ja t'havia vist la foto al pixel-accions, però sense frase.
Penso com la Carme. No tenim res i a ningú, compartim camí o anem cada un pel seu.
B7s

Ferran ha dit...

Més val perdre el que no tenim...

Foto!

òscar ha dit...

Pèl inquietant.

Barbollaire ha dit...

Jo també sóc del parer de la Carme...

Molts cop el "voler tenir" és el que ens fa perdre el que anem trobant...

Petonet dolç ;¬)*

novesflors ha dit...

La Carme té raó, el que passa és que de vegades hi ha desajustaments perquè un considera que ja ha caminat prou per aquest camí i l'altre encara caminaria en la seua companyia...

Elfreelang ha dit...

Execel.lent frase excel.ent!!!!

Mortadel·la ha dit...

Frase ambigua; com la vida.

El dessig és bo. L'ambició mata.

Mortadel·la ha dit...

Treu una esa

rits ha dit...

caram.. quina bona frase!

Gerònima ha dit...

Ostres... Seré l'única a qui no li agrada la frase? mecatxis!
No crec en les possessions. Tampoc en els impossibles. Però si que sempre m'he considerat de la gent que estimo. I m'agrada pensar que ells també són una mica meus.
La foto és preciosa.

Gregori Samsa ha dit...

Doncs sovint ens preocupem més de perdre el que no tenim que de conservar el que posseïm
si és que és possible posseir alguna cosa, of course

lolita lagarto ha dit...

Xexu, impossible de tenir i per tant perdre no és pas dolent.. mentre s'estimi..no?

País, el mateix que li he dit a en xexu.. mentre per estimar no cal posseir..

Carme, totalment d'acord!

Lluís, zen o no és una frase que subscric..

Fra Miquel, totalment d'acord!

Ferran, perdre el que no tenim... bona aquesta, ben mirat!

Òscar, més inquitetant seria tenir por a perdre el que estimem, no?

Barbo, Noves flors, Elfree totalment d'acord!!

Deli'ns, el desig bo i l'ammbició mata.. sí senyora.. equiliquá!

Rits, sí ho és, no?

Gero, són maneres de veure-ho.. a mi m'agraada l'estimació sense possessió.. ara aconseguir-ho ja és més difícil..

Grego, equiliquá! conservar el que vivim, no? perquè de tenir no etenim res..

Mortadel·la ha dit...

Has tret la ese que et deia? :) Codi, mira que bo: taticatu o, girat, utacitat.
M'agrada més taticatu o tatitacu...
No em facis cas.

en Girbén ha dit...

De problemes... Quants se'n poden tenir?
I la por? Es possible no tindre-en?

Ei, que tinc ulls a la cara!

El porquet ha dit...

Uf! Que dur! O almenys m'ho ha semblat a mi, no? En tot cas fa reflexionar!

lolita lagarto ha dit...

Girby, és impossible no tenir por.. l'immortal Punset et diria que la por és la memòria antiga inserida als gens des dels temps en què ens havíem de guarir dels depredadors.. de depredadors en segueixen havent, però en tot cas ara i aquí seria fantàstic no tenir-ne de por, potser la por ara ens fa l'efecte contrari, no ens permet resoldre temes pendents ni actuar per canviar una realitat no volguda.
Ho sé, tens ulls a la cara, i a més a més la teva mirada no és gens plana, segueix mirant i avisa segons el que vegis..:)



tocinet(no sé si del cel o de l'infern:)), la duresa segons ho interpretis, no? si penses que no cal tenir ni que et tinguin per poder estimar..potser fins i tot et reconforta.. mai podràs perdre i el que sentiràs serà més real..si més no així ho veig jo, altra cosa és que a la pràctica els sentiments a vegades ens desconcerten..