dijous, 15 de març de 2012

identitats





Era una botiga de compra-venda molt antiga, petita, quasi ni s'hi cabia, de fora estant tot just es distingia una llum molt tènue i un aparador mig buit, en entrar va sentir el dringar d'una campaneta i passats uns instants, va sortir un homenet que sense demanar-li res li va ensenyar un catàleg de vides possibles , era un catàleg molt extens,  va estar una bona estona mirant-se'l fins que finalment es decidí per una, l'home li embolicà curosament i li donà.
  Va sortir de la tenda amb un ampli somriure,  sempre li havia agradat viure a Suecia.... poder veure el sol a mitjanit, i sobretot ,ser concertista de piano.., n'estava segura, aquella vida la faria feliç, no podia ser d'una altra manera..





La crítica del primer concert va ser demolidora. El seu futur com a concertista estava acabat. Tornà, disposada a omplir el full de reclamacions. En el fons, esperava que l'homenet li oferís un canvi de vida. El sol de mitjanit podia esperar.






14 comentaris:

Carme ha dit...

M'encanta, lolita! Comprar-se una vida nova i que te l'emboliquin...

Com no has de sortir amb un somriure?

LEBLANSKY ha dit...

Un microrelat fantabulós!
Què bé, això de poder triar, i viure a un indret com Suècia i ser pianista, pinta molt bé... però em quedo amb la meua vida, que és força vulgar i té pocs extres, però és creació meua, com el que dibuixo i pinto i escric. Ah, i la sé compartir :)

XeXu ha dit...

Caram, quina idea més fantàstica! I si fos possible? A mi em costaria molt triar una vida que m'anés com anell al dit, eh! És fàcil deixar-se enlluernar, però triar una vida que ens faci feliços de debò... ja és una altra cosa!

montse ha dit...

Seria bo que se'ns fes realitat algun desig somniat.

fanal blau ha dit...

Un text deliciós com deliciós potser imaginar vides possibles...

joan gasull ha dit...

i l'adreça de la botiga? jo també en vull comprar una.....si en trobo una de millor

Carme J ha dit...

Que xula la historia de la botiga, però serà perquè no tinc massa efectiu per invertir, que em decanto per fabricar-me i lluitar per la vida que m'agrada... sense pagar !!!
Una abraçada Lolita .

Joan Vigó ha dit...

La crítica del primer concert va ser demolidora. El seu futur com a concertista estava acabat. Tornà, disposada a omplir el full de reclamacions. En el fons, esperava que l'homenet li oferís un canvi de vida. El sol de mitjanit podia esperar.

lolita lagarto ha dit...

Carme, doncs sí, com no has de somriure? ara se m'acut què seria millor comprar les que volguéssim o allargar la nostra tan com vulguem..

Leb, jo em quedaria amb la meva vida, però li treuria algun condicionant massa molest.. encara que diuen que la creació surt precisament de la "molèstia", jo me la saltaria i seguiria creant..
m'encantaria veure les teves creacions:)

Xexu, és cert, això és com si et diuen que neixeràs en la pell d'un altre.. et dius..,però ja no serà la meva.. no sé si s'ho val..

Montse, realment crec que has donat en el clau, el millor seria quedar-se amb la vida de cadascú, però poder fer algunes modificacions..:)

Fanalet, imaginar diferents vides ja ho fem sovint, no? viure-les és més complicat i no sabem de cert si ens agradaria..

Joan G, ja buscaré l'adreça ara no la trobo... però fas tota la pinta de no trobar-ne una de millor..:)

Carme J, tan de bo guanyis aquesta lluita.. i després m'expliques com..:)

Joan V, l'has clavada, directa a la jugular:) em sembla una segona part imprescindible, encara que potser trista..o no, ja no ho sé (és que avui tinc maldecap:)) sí, l'home, ser insatisfet, mai no trobarà un vida que li complagui, en tot cas ens hi podem apropar poc a poc i amb bona lletra..:)
tan de bo la darrera afirmació sigui errada!

El porquet ha dit...

Però té garantia?

novesflors ha dit...

Potser jo em quedaria amb la meua vida amb modificacions.

Jordi Dorca ha dit...

Continuen els aplaudiments de l'apunt anterior. I amb quina energia!

Elfreelang ha dit...

Genial! i la vida aquesta es pot canviar per una altra després d'haver-la provat o s'ha de tornar tal qual embolicada i sense estrenar?

lolita lagarto ha dit...

Porquet, garan.. què??

Noves flors, xoca-la!

Jordi, no es cansen mai...:)

Sra. Lang, s'ha de tornar embolicada.. per estrenar no ho sé..:)