dilluns, 5 de març de 2012

pro-pòsits pòsits





No és
avui
ni
demà
el
que
ens
dol
.
dol
aquella
vida
que
ja
mai
no
podrà
ser
.
només
aquella
.

.
.




19 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs s'ha d'evitar tant com es pugui que aquesta vida deixi de poder ser. Rectificar? Ha de ser possible.

joan gasull ha dit...

que no haguem de veure el que no hem sabut fer quan tocava. les coses cal gaudir-les al moment

El porquet ha dit...

Sempre anhelem el que no tenim... o això diuen. Valorem, doncs, ja i d'una vegada tot allò que tenim a tocar!

Carme ha dit...

Tant de bo no creguéssim que tantes coses són impossibles... mentre ho creguem ho seran... i si ho provem? potser...

Lluís Bosch ha dit...

O bé com va deixar dit el meu admirat Jaime Gil de Biedma: "que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde".

novesflors ha dit...

Eliminem la partícula "im", si no ens ho creiem, mai no serà possible.

rits ha dit...

carai, avui el teu post em toca molt!

fanal blau ha dit...

Doncs haurem de reinventar-ne de noves, tot i que dol haver perdut tantes coses en una bufada...
Una abraçada, lolita!

Clidice ha dit...

No sabem el que hem perdut, cal, potser, inventar-nos un altre futur.

Carme J ha dit...

I dol, sobretot quan creus estar vivint-la i te n'adones per enèsima vegada que no és tal i com la vols creure.

Tirant lo Bloc ha dit...

Per això hem d'anar construint noves vides...

Ferran ha dit...

Aquest "(im)possible" m'ha fet pensar en el "(may)be" que aquests dies es pot veure pels carrers de Berlín.

Be possible :)

ps: com va anar la inauguració, lolita?

Joan Vigó ha dit...

O com diu en Michel Houellebecq: "En la vida puede ocurrir todo, y casi siempre nada". I és que si ens perdem en allò que hauria pogut ser, mai no serem.

I em sumo a la pregunta: què tal l'expo?

lolita lagarto ha dit...

Xexu, a vegades no es tracta de rectificar.. malauradament hi ha coses que no seran.. ara, sí que és cert, que hi ha maneres i maneres d'enfrontar-ho.. segur que és possible acceptar millor les coses ..com tu bé apuntes.

Joan, és ben cert que hem de gaudir les coses al moment... i no perdre el temps recordant impossibles..

Carme, hi ha coses que sí són impossibles.. les altres, és cert que s'ha d'anar a per totes, i creure que són possibles..

Lluís, doncs en Gil va estar francament lúcid!

Noves Flors, m'agradaria el.liminar la particula totalment, però en algun àmbit seria absurd negar l'impossible..

Tocinet, és cert hem de valorar el que tenim i deixar-nos d'andergues..

Rits, és que la tristesa també existeix.., no?

Fanaletti, si sempre n'haurem d'inventar de noves.. quin remei!:) abraçada!

Clidi, doncs sí, ens hi passem la vida inventant futurs.. ei ,i que ho puguem seguir fent..:)

Carme J, sempre volem creure allò que ens agradaria que fos i a vegades fins i tot funciona...:)

Tirant, i que puguem seguir intentant construir-les..:)

Ferran, "may be" també és aleman? si que s'assemblen..
be possible, és una bona opció!

l'expo va anar molt bé, gràcies, sembla que va agradar, i també va venir molta gent.. i ho vam passar molt bé, ara bé, de vendre de moment res de res.., sort que ja m'ho imaginava...:)

Joan, tens tota la raó, no ens podem perdre en allò que hauria pogut ser.. però de tant en tant.. se'ns en va l'olla..:)
l'expo va anar molt bé, gràcies, ja li he comentat a en Ferran...

Elfreelang ha dit...

com que arribo tard el propòsit es deu haver desproporcionat..ai...les coses que no van poder ser no hi són, millor ocupar-nos del present...oi?

lolita lagarto ha dit...

Elfree, millor ocupar-nos del pre-sent, el que pre-vapassar no té volta de full..
bon cap de setmana sra. Lang!

Jordi Dorca ha dit...

El futur fa mal. Com jo, que hi arribo tard.

Ferran ha dit...

No, no, maybe no és alemany... però la idea de la publi m'agrada :)

Celebro que anés bé, i espero que la cosa s'animi en els pròxims dies. Som-hi, lolita!

lolita lagarto ha dit...

Jordi, arribar tard al futur..potser sigui això..
bona setmana!

Ferran, maybe s'animi, maybe..:)