sap que no és pas el més important
sap, que potser per això no seria més feliç...
i no hi ha dia que passa que no hi pensi
el seu cervell pot, pot desplaçar poc a poc i amb tendresa
un desig que no va enlloc
i ho fa...
una vegada més..
M'he quedat encisada per l'embruix del som niar....som això: fer niu somniar somniart que tot tot és possible si ens arremanguem i ens posem a la feina! som-hi somni!
Però a veure, Loli què és el que no és important? el primer polvo? guanyar molta pasta? menjar-te un donuts de xocolata? En realitat tot és molt important i no ho és, això depèn de les circumstàncies i de la personalitat de cadascú, pensa que hi ha gent que es preocupa de si l'enterraran o si el fotaran al forn crematori.
el nostre cervell necessita sommiar......es el nostre món imaginari. on es projectem. El millor de tot es que no serveix per a res, però ens fa sentir be,
Ah...desig Ah...ets tu? no, soc la tendresa ummmmm!!!!! no et trobo però, quina flaira!!! no et veig....t'imagino.. ah la tendresa!!! espera tranquil·la i sossegada que un somni truqui a la porta de la tendresa i surti el desig, dient: Em cercaves?
Ah...desig Ah...ets tu? no, soc la tendresa ummmmm!!!!! no et trobo però, quina flaira!!! no et veig....t'imagino.. ah la tendresa!!! espera tranquil·la i sossegada que un somni truqui a la porta de la tendresa i surti el desig, dient: Em cercaves?
17 comentaris:
Vés a saber...
De vegades, els desitjos, tenen molta força...
:)
Una abraçada, lolita!
No hopodem evitar, somiar desperts o bé adormits.
Tantes misèries queden reduïdes sota la força dels somnis més impossibles!
Si no fós pels somnis, la nostra vida, a vegades, fóra mortalment avorrida...
Un petonet Lolita!
I els que li calguin!
Salut, Lolita.
Són el nostre refugi d'esperança.
Creure en els somnis!!!
M'he quedat encisada per l'embruix del som niar....som això: fer niu somniar somniart que tot tot és possible si ens arremanguem i ens posem a la feina! som-hi somni!
m'encanta el dibuix
Somniar, sempre amb els ulls tancats.
Però a veure, Loli
què és el que no és important?
el primer polvo? guanyar molta pasta? menjar-te un donuts de xocolata?
En realitat tot és molt important i no ho és, això depèn de les circumstàncies i de la personalitat de cadascú, pensa que hi ha gent que es preocupa de si l'enterraran o si el fotaran al forn crematori.
el nostre cervell necessita sommiar......es el nostre món imaginari. on es projectem. El millor de tot es que no serveix per a res, però ens fa sentir be,
hauríem de deixar ser els desitjos...
en el somni o a la realitat...
perquè no?
somniar i desitjar són dues paraules plenes de màgia, com la vida!
Diuen que s'ha d'anar amb compte amb el que es desitja perquè es sol complir
Ah...desig
Ah...ets tu?
no, soc la tendresa
ummmmm!!!!! no et trobo però, quina flaira!!!
no et veig....t'imagino..
ah la tendresa!!! espera tranquil·la i sossegada
que un somni truqui a la porta de la tendresa i surti el desig, dient: Em cercaves?
Ah...desig
Ah...ets tu?
no, soc la tendresa
ummmmm!!!!! no et trobo però, quina flaira!!!
no et veig....t'imagino..
ah la tendresa!!! espera tranquil·la i sossegada
que un somni truqui a la porta de la tendresa i surti el desig, dient: Em cercaves?
Fanalet, sí acostumen a tenir molta força.. tan si es compleixen com si no..:)
Lluís, és realment inevitable i posats a triar prefereixo somniar desperta..:)
Clidi, per tal de reduir misèries.. el que calgui..:)
Carmaleta, doncs tens raó, sort dels somnis acabin en realitat o no..:) petons rodons!
Gemma, ara mateix... en calen uns quants..:) ptnts.
Montse, l'esperança que no defugi mai..:)
Noves flors, sí, sí sí.. creure-hi i alguna vegada (petita) tocar de peus a terra..:)
Elfree, tot podria ser possible.. tot ho hauria de ser..:)
Aris, moltes gràcies, venint de tu és tot un elogi!
Helena, amb els ulls tancats i desperts..:)
Gregoriet, pensant-ho bé no és important menjar-me un donut de xocolata.. prefereixo els bombons..:)
Conte, sembla que no serveixi per res.. i al final és l'únic que serveix d'alguna cosa.. petonarrus pandoreta!
Mar, deixar-los ser sempre, que es deixin ser... a vegades..:) ptnts
Joan, ara m'has alegrat el dia!:)
Anònim-a, sort que sé qui ets que si no... :)
Publica un comentari a l'entrada