dilluns, 2 d’abril del 2012

som-niar





                                               



                                                 sap que no és pas el més important
                                                 sap, que  potser  per això  no seria més feliç...
                                                 i no hi ha dia que passa que no hi pensi
                                                 el seu cervell pot, pot desplaçar poc a poc i amb tendresa
                                                 un desig que no va enlloc
                                                 i ho fa...
                                                 una vegada més..







17 comentaris:

fanal blau ha dit...

Vés a saber...
De vegades, els desitjos, tenen molta força...

:)

Una abraçada, lolita!

Lluís Bosch ha dit...

No hopodem evitar, somiar desperts o bé adormits.

Clidice ha dit...

Tantes misèries queden reduïdes sota la força dels somnis més impossibles!

Carme Sala ha dit...

Si no fós pels somnis, la nostra vida, a vegades, fóra mortalment avorrida...

Un petonet Lolita!

GEMMA ha dit...

I els que li calguin!

Salut, Lolita.

montse ha dit...

Són el nostre refugi d'esperança.

novesflors ha dit...

Creure en els somnis!!!

Elfreelang ha dit...

M'he quedat encisada per l'embruix del som niar....som això: fer niu somniar somniart que tot tot és possible si ens arremanguem i ens posem a la feina! som-hi somni!

Mr. Aris ha dit...

m'encanta el dibuix

Helena Bonals ha dit...

Somniar, sempre amb els ulls tancats.

Anònim ha dit...

Però a veure, Loli
què és el que no és important?
el primer polvo? guanyar molta pasta? menjar-te un donuts de xocolata?
En realitat tot és molt important i no ho és, això depèn de les circumstàncies i de la personalitat de cadascú, pensa que hi ha gent que es preocupa de si l'enterraran o si el fotaran al forn crematori.

conte ha dit...

el nostre cervell necessita sommiar......es el nostre món imaginari. on es projectem. El millor de tot es que no serveix per a res, però ens fa sentir be,

mar ha dit...

hauríem de deixar ser els desitjos...
en el somni o a la realitat...
perquè no?

somniar i desitjar són dues paraules plenes de màgia, com la vida!

Garbí24 ha dit...

Diuen que s'ha d'anar amb compte amb el que es desitja perquè es sol complir

Anònim ha dit...

Ah...desig
Ah...ets tu?
no, soc la tendresa
ummmmm!!!!! no et trobo però, quina flaira!!!
no et veig....t'imagino..
ah la tendresa!!! espera tranquil·la i sossegada
que un somni truqui a la porta de la tendresa i surti el desig, dient: Em cercaves?

Anònim ha dit...

Ah...desig
Ah...ets tu?
no, soc la tendresa
ummmmm!!!!! no et trobo però, quina flaira!!!
no et veig....t'imagino..
ah la tendresa!!! espera tranquil·la i sossegada
que un somni truqui a la porta de la tendresa i surti el desig, dient: Em cercaves?

lolita lagarto ha dit...

Fanalet, sí acostumen a tenir molta força.. tan si es compleixen com si no..:)

Lluís, és realment inevitable i posats a triar prefereixo somniar desperta..:)

Clidi, per tal de reduir misèries.. el que calgui..:)

Carmaleta, doncs tens raó, sort dels somnis acabin en realitat o no..:) petons rodons!

Gemma, ara mateix... en calen uns quants..:) ptnts.

Montse, l'esperança que no defugi mai..:)

Noves flors, sí, sí sí.. creure-hi i alguna vegada (petita) tocar de peus a terra..:)

Elfree, tot podria ser possible.. tot ho hauria de ser..:)

Aris, moltes gràcies, venint de tu és tot un elogi!

Helena, amb els ulls tancats i desperts..:)

Gregoriet, pensant-ho bé no és important menjar-me un donut de xocolata.. prefereixo els bombons..:)

Conte, sembla que no serveixi per res.. i al final és l'únic que serveix d'alguna cosa.. petonarrus pandoreta!

Mar, deixar-los ser sempre, que es deixin ser... a vegades..:) ptnts

Joan, ara m'has alegrat el dia!:)

Anònim-a, sort que sé qui ets que si no... :)