dilluns, 9 de juliol de 2012

in-finits





W.Kentrdige + graffiti


Porque é que, pra ser feliz,
É preciso nâo sabè-lo?

(F.Pessoa)





14 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Priimera!!! com quasi sempre Pessoa l'encerta...perquè de vegades quan ens fem molt conscients estem racionalitzant..no paga la pena si som feliços no preguntem, simplement seguir sentint ....muito obrigado!

Carme ha dit...

Segona!!!!

Dons el que diuen Pessoa i l'Elfree és ben cert. Sovint quan som feliços no ho sabem...

M'atreviria a dir que això no val per sempre. A vegades si que ho sabem, jo tinc la sensació que molts cops ho he sabut, ho he tingut claríssim i la felicitat no ha marxat pas.

M'agrada la frase del dibuix "Ens queda molt per sentir" Espero que sí! I a mi em queden moltes ganes de sentir, encara. Malgrat els anys viscuts. :)

Una abraçada dolça, lolita! I un altra per l'Elfree.

Veus ara m'adono, noietes, que sóc feliç d'haver-vos trobat ahir. I saber-ho no canvia res, encara ho millora.

Lluís Bosch ha dit...

La pena és que Pessoa no va ser mai feliç. Si tens a mà el Libro del desasosiego, ho explica molt bé.

Pombolita ha dit...

Me gusta el cuadro Lolita,¿es tuyo?...
en cuanto a Pessoa, no estoy de acuerdo, o al menos no en parte, en algún momento acabas sabiendo que lo has sido, como sino podrías apreciar la diferencia.

Los poetas, ya se sabe, se pierden por la melancolía y por las frases redondas...

XeXu ha dit...

Si ja ho tinguéssim tot sentit, què ens quedaria?

Aris ha dit...

em recorda els dibuixos de El Roto...

joan gasull ha dit...

sentir és una de les coses més plaents d'aquesta vida....per sort en queda molt per sentir

en Girbén ha dit...

Amar é a eterna inocência,
E a única inocência é nâo pensar...

Deixa'm dir que de l'escampall Pessoa, aquest "Guardià de Ramats", o Alberto Caeiro, és el que més estimo.

Joan Vigó ha dit...

Crec que el que vol en Pessoa és transmetre la idea de que la felicitat és un sentiment efímer, fràgil, que té la velocitat i la llum d'un llampec. Si vius aquest moment amb intensitat no n'acabes de ser conscient.

No?

I sempre queden coses per sentir. No sentir és estar mort de la pitjor manera.

Pais secret ha dit...

Pessoa es reprimia, es perdia en els
versos i oblidava l´important que és viure en directe, crec.
Sol passar... i no nomé als poetes.Per això la frase de dalt és bona, perquè denota esperança de viure.

novesflors ha dit...

Crec que en els moments, estones, èpoques en què ets tcompletament feliç estàs tan bé que ni ho penses, si ho penses amb posterioritat és quan la sensació de felicitat ha baixat.

lolita lagarto ha dit...

Elfree, a mi també m'ho sembla.. quan s'és feliç la part racional queda molt lluny..

Carme, sí sovint quan som feliços no ho sabem..
diria que a mi no m'ha passat mai això de pensar i sentir en un mateix moment que sóc feliç.. de fet un sentiment de plena felicitat si és que l'he tingut,- a vegades el record fantaseja molt- ha estat com sobrenatural és a dir sense cap raó ni sentit i integrat plenament a la naturalesa..

Lluís, sí sembla ser que no ho va ser.. i és que es fa difícil ser-ho si s'analitza constantment la realitat o si un se sent aclaparat per sentiments i raonaments contradictoris i hi està d'acord amb tots ells.. o amb cap..

Pombolita, el cuadro és de Kentridge, he hecho una composición con un graffiti y su dibujo..
si en algún momento sabes que lo has sido, es que lo sabes después de haber sido feliz.. entonces en el mismo momento no eras consciente de ello no?:)

Xexu, ens quedaria un avorriment tan immens que ens moriríem de l'ensurt..:)

Aris, és cert.. a mi també m'hi fa pensar..:)

Joan, sense sentir de la vida no quedaria ni la V!:)

Girby, just els versos que esmentes són dos que tinc senyalats..:) a mi el guardador de ramats m'agrada especialment..

Joan, hi estic d'acord, la intensitat o bé l'estranya sensació d'un moment feliç deixen la raó fora de combat..:) i sí, la pitjor mort deus ser la de no poder sentir..

País, si la frase de dalt és viure i viure i viure, tot i així encara que sentir sigui tan intens acostuma a no ser sinònim de felicitat..

NovesFlors, pensar és allunyar-se del fet de sentir, de poder-se sentir feliç.. així m'ho sembla.
no obstant, i també pel que alguns han comentat.. tal vegada hi hagi qui sigui capaç de sentir-se feliç i ser-ne conscient al mateix temps.. a mi no m'ha passat mai, de fet jo no ser ben bé què és això de ser feliç.. o potser ho idealitzo.. no sé..:)

Jordi Dorca ha dit...

La ignorància és com un sedant.

lolita lagarto ha dit...

ara només cal decidir si preferim la sedació o la consciència..