dimarts, 25 de setembre de 2012

aRt ArT arT




Andy Warhol



L'art és un lloc on es poden pensar coses que no són pensables en altres llocs. Un bon problema artístic no és esgotable i una bona solució produeix reveberacions i més evocacions que la informació que transmet.
(...)
el gust és una construcció social totalment subjecta a ideologies col.lectives i a la influència que exerceixen sobre l'experiència personal.
(....)
es tracta de qüestionar el sistema de valors sota el qual es jutgen els objectes, i l'autor o artista no hauria de ser merament un creador de productes.


(sobre un text  de Luis Cammitzer referent a l' art i l'educació artistica)



15 comentaris:

Joana ha dit...

I vaig llegir fa poc que ens agrada descobrir qui hi ha al darrere de l'obra d'art. Aquest autor o artista que posa una part seva en l'obra que fa perquè sense records no és possible crear :)
una abraçada Lolita

novesflors ha dit...

Entre altres coses, crec que l'art pot trencar barreres que d'altra manera seria més difícil fer-ho, i així svança.

Gemma Sara ha dit...

Més que poder pensar coses que en altres llocs no es poden pensar diria que es pensen de manera diferent, per exemple el tema de la mentida: a la peli "Le prénom" es mostra a través de les emocions dels personatges, els científics cercarien les àrees del cervell que s'activen i, enmig, el bo de Kant consideraria amb arguments racionals la seva immoralitat (bé, Kant també tenia les seves emocions es veu...) Però potser sí que l'art està més a prop de descobrir "el sentit" de les coses, no ho sé... Salut, lolita.

joan gasull ha dit...

l'art és com un sentiment que ha de sortir de dins

Carme ha dit...

L'art sempre empeny i sempre estira... i mira que a vegades costa d'estirar la societat! Però l'art va fent feina...

Lluís Bosch ha dit...

No coneixia el text, però crec que ajuda a comprendre els experiments artístics de Duchamp fins a Sterne, per dir-ne dos. Llàstima que a les escoles no s'apliqui gaire però és clar: ara toca un art més patriota, i segurament la consellera Rigau (sobiranista com la que més) promourà l'escola d'Olot.

Clidice ha dit...

Sempre ajuda llegir els teòrics. L'art, que tothom convenim que existeix és, potser, la realitat menys definible que tenim entre mans.

Helena Bonals ha dit...

L'art ha de mossegar, venia a dir Kafka.

Gregori Samsa ha dit...

Si afecta, és art
si no afecta, és un producte
o viceversa

Joan Vigó ha dit...

Per això sempre estem parlant del mateix, en el llenguatge que sigui. Per això l'art és inesgotable i l'experiència vital individual, de final segur, el que esperona la creació.

lolita lagarto ha dit...

Joana, sense records no queda res.. no?
una abraçada!

NovesFlors, sí l'art trenca barreres, i esperem que l'anomenada mort de l'art no sigui tal perquè si és així no trencaríem barreres i no creixeríem..

GemmaSara, és cert es pensen les coses o s'expressen de manera diferent, l'art arriba on la raó no pot arribar, demanar un sentit racional a l'art potser seria com demanar algú que t'expliqui el gust d'una pasatanaga o que t'expliquin una melodia..

Joan G., és un sentiment i una necessitat.. i sí és cert que ha de sortir de dins de la persona.

Carme, costa molt d'estirar la societat, perquè si per casualitat s'estira.. immediatament s'arronsa.. :) potser l'art ara mateix no sap cap on estirar..no hi ha timó..

Lluís, l'ensenyament artístic acostuma a anar en contra de tot experiment que és precisament l'esència de tot art, i cau en un adoctrinament dels canons i els criteris establerts.

Clidi, això que anomenem art i que ni tan sols sabem què és o si existeix, és molt semblant a intentar creure en alguna cosa per necessitat, i és potser en aquesta creença del que pot ser on pot arribar a tenir lloc l'art, un lloc com molt bé dius indefinible..

Helena, mossegades tan i tan necessàries..

Grego, no sé si és tan unilateral, hi ha obres que afecten a uns sí i a d'altres no.. l'ambigüitat de tot plegat és infinita..:)

Joan, parlem del mateix inevitablement.. alguna cosa de la repetició d'un mateix és a l'obra de tot autor, i sense l'experiència i la necessitat difícilment hi hauria creació..




Elfreelang ha dit...

oK l'art ! ra tatarata

Xicarandana ha dit...

Totes i cada una de les arts ens permeten anar més enllà de les nostres possibilitats. Ens converteixen en infinits.
Tot un misteri.

Tirant lo Bloc ha dit...

A vegades ajuda entendre l'art com un fet de pura percepció.

lolita lagarto ha dit...

Elfree, veig que ho has entès..:)

Xica, poder ser infinit ni que sigui en un instant finit..:)

Tirant, sempre ens quedarà la percepció...:)