dilluns, 19 de novembre de 2012

close your eyes





és tard
no saps quin és el moment en què alguna part de tu t'ha pres la paraula i ha resolt en el teu nom que sí, que indefugiblement és massa tard..
i albires
que mai no hauria de ser massa tard per a res, que la vida és massa vida per clavar-li la porta als nassos i dir-li que no, i dir-li-ho amb una raó tan beneita.. i vols i dols per esborrar les paraules  M.. T.., i les rentes, les ensabones i les esblaimes poc a poc ..fins que n'apareixen de noves, més boniques, més rodones.., i els hi fas punt i apart, i les deixes escriure's totes soles en aquest full blanc maragda..



16 comentaris:

Tirant lo Bloc ha dit...

Sempre hi ha d'haver temps i oportunitats per a tot.

Carme ha dit...

lolita, no puc evitar de trobar-m'hi... et copio, et segueixo, et versiono... em barrejo... (on no em demanen, potser) ;)

és tard,
és molt tard, però mai no ho hauria de ser massa
i la part de tu que s'havia amagat, poruga i callada...
albira per fi
i torna
i no esborra, ni renta, ni ensabona, només rellegeix i entén, i deixa d'explicar i inventa i proposa... i sí! les paraules es tornen a escriure soles, malgrat que alguna lletra sigui encara tremolosa.

abraçades llargues...

Lluís Bosch ha dit...

volia deixar un comentari, però el meu comentari és que no em sento capaç de deixar un comentari. Ho llegeixo i ja està.

joan gasull ha dit...

és que mai és massa tard per res, sempre hi som a temps, o això és el que hem de pensar

El porquet ha dit...

Doncs jo crec que, malauradament, hi ha coses a la vida per les quals, quan ens n'adonem, ja no hi som a temps. Potser és trist. Però la vida té la seva part trista també.

Elfreelang ha dit...

de vegades només de vegades potser sí que fem tard però encara que ens sembli que és massa tard no ho és...mai és mai ...el temps és una espiral i sempre som a l'avui

Pilar ha dit...

Deixo que les paraules s'escriguin sense cap pressa i així poden escorçar-se, allargar-se,esborrar-se, reinventar-se, reescriure's...Sense cap pressa i tot confiant, ja que són meves.

Joan Rodó i Galiana ha dit...

si tanco els ulls,es veu tot molt esblaimat,cer o no cert?

Pais secret ha dit...

Els pensaments se´m dispersen llegint aquest fragment, me´l faig meu i les paraules, soles, van apareixent amb una única divisa: mai és tard, per res.

Lolita, no m´havia passat mai en una caixa de comentaris: les paraules tarden en apareixer a la pantalla mentre vaig escrivint, sembla cosa de bruixes. Potser tinc un virus o la maquineta es queixa per anar massa carregada o ves a saber...potser mentre les escric juguen amb mi.

Aris ha dit...

mai es massa tard...

Gemma Sara ha dit...

Sembla que parles d'un nou començament amb aquestes paraules noves, no? (que sorgeixen de les velles), no sé si les coses de la vida caduquen, potser algunes ho semblen, però de tota manera fins que no arriba el punt i final sempre es pot escriure...

en Girbén ha dit...

Si obrissis el cortinatge apareixeria aquella paraulota tan tacada que no has aconseguit netejar ni després d'una llarga brega al safareig.
Ara la mantens oculta mentre fas temps, mentre esperes la futura aparició dels contenidors de reciclatge de paraules embrutides.

Joan Vigó ha dit...

Mai no és massa tard, Lolita. Encara que sembli impossible, sempre hi ha temps per fer el que realment volem.

Com dic en un poema que treballo des de fa temps (i s'allargarà el temps que calgui) dic:

Ho he fet tot tard
però sempre a temps.


novesflors ha dit...

No ens ha d'aclaparar la idea que és massa tard, la majoria de les vegades, si tenim una actitud adient, no ho és.

lolita lagarto ha dit...

Tirant, tu ho has dit.. sempre!

Carme, saps molt bé que les versions acostumen a ser veritables joies..moltes gràcies! i una abraçada!

Lluís, en tot cas..trobo que els comentaris incapaços de comentar expressen molt bé una manera particular de percebre-ho..

Joan, em sembla que l'encertes de ple en dir que si més no és el que hauríem de pensar..

Porquet, a mi em fa l'efecte que sobretot les coses per les quals ja no hi som a temps són les que tenen a veure amb l'absència dels altres.. i a vegades també amb una absència d'una part de nosaltres..

Elfree, sempre som avui, però avui és també ahir i demà i segons ons situem així ens sentim..

Pilar, les paraules pròpies se'ns estiren i arronsen i a vegades sembla que tinguin vida pròpia..

Rodonet, si tanques els ulls ho pots veure tot com vulguis.. esblaimat, clar o a pampallugues..:)

País, les paraules en saben prou.. per això elles soles ens donen la resposta.
i la caixa de comentaris a vegades sembla que se'n vagi a prendre un cafè..:)

Aris, mai! i mira que MAI.. és molt llarg..:)

Gemma Sara, potser les coses de la vida han de caducar per renèixer amb més força.. i sí, fins el final per sort es pot esciure..

Girby, ara em fas dubtar.. l'obro o no l'obro el cortinatge? em sembla que no tinc opció.. cauré en la temptació, mossegaré la poma una vegada més..:)

Joa, és preciós aquests versos que escrius.. tot tard, però sempre a temps.. me l'apunto!

NovesFlors, tens raó com sempre.. ara només cal mantenir una actitud adient..:)







lolita lagarto ha dit...

Joan, sento haver-me menjat la teva darrera lletra.. JoaN !

Novesflors, volia dir ser capaç de poder mantenir una actitud adient..:)