passeges entre llumetes de diferents tons i móns desconeguts darrera els vidres..
a l'hora aquella en què el carrer dorm, hi dibuixes seqüències mudes a les quals hi poses veu, i la veu sempre és amable, com la de les pel.lícules de pastís de cirera i gingebre, gos al jardí i riures feliços de nens que mai no van existir
i ara saps, que els films tan sols eren retalls i cosits de realitats trencades, i que somniar-les era somniar un món aliè .. que mai no va ser teu, ni meu, ni de ningú..
demà, ja és avui i neix un vell nou dia que estrenes amb gust..
a l'hora aquella en què el carrer dorm, hi dibuixes seqüències mudes a les quals hi poses veu, i la veu sempre és amable, com la de les pel.lícules de pastís de cirera i gingebre, gos al jardí i riures feliços de nens que mai no van existir
i ara saps, que els films tan sols eren retalls i cosits de realitats trencades, i que somniar-les era somniar un món aliè .. que mai no va ser teu, ni meu, ni de ningú..
demà, ja és avui i neix un vell nou dia que estrenes amb gust..
20 comentaris:
M'ha agradat això del vell nou dia, és ben bé així com em sento avui!
No hauríem de cercar la felicitat que ens passen pels cinemes (possiblement tampoc els drames). Vivim la vida més quotidiana que tenim al davant, que d'herois de carrer el món n'és ple.
El món dels somnis s'acaba amb la llum del dia, i qui sap si desperts podem seguir somiant.
oooh pau, serenor, optimisme poètic i oníric......vell nou dia bell
Els dies ja naixen vells perquè sovint es repeteixen en la rutina diària. Tanmateix, quan comencem un any em sent diferent, no em sembla un vell nou any, sempre hi és l'esperança...
Pastisets de cirera i paraules amables
tot plegat forma part d'una realitat inventada
com el teu blog
i el meu
i el d'aquell d'allà
sweet dreams, lagarto
Jo em sembla que estreno els dies amb una mica de somni de les pel.licules que he vist.... (algunes, eh?) Que estrenis un fantàstic dia!
si són blancs també ??? ;-)p
Doncs el vell nou dia ara ja es va apagant mentre la gran bola de foc s´amaga rere les muntanyes per brillar en un altre lloc.I que no deixi de fer-ho!
Que tinguis un nou i bell vespre Lolita.
Com diu l'Antonina Canyelles:
"Sempre ens quedarà Frankenstein"
t'informo que has guanyat el premi Best Blog, més informació al meu blog
Preciós, gràcies
M'agrada el títol. "Parts" d'un tot que només es veu a contracor.
Ptnets.
Encertadament, el gat ha abandonat, amb bon criteri, el casalot de l'apunt anterior. Ara, però, caldria veure si és capaç de valorar el bon gust del pastís de cirera i si el voldrà deixar un tast per a nosaltres, pobres blogaires errants.
Una abraçada.
Encertadament, i amb bon criteri, el gat ha abandonat el casalot de l'apunt anterior. Ara, però, caldria veure si és capaç de valorar el bon gust del pastís de cirera i si en voldrà -jo crec que sí- deixar un bocí per a nosaltres, pobres blogaires errants.
Una abraçada.
Quin silenci Lolita, quin silenci!
Joan.. no sé com dir-ho..m'han posat un candau als morros (morritus) i sóc una Papagena abduïda a les maresmes..
Doncs digues-li a en Mozart que s'està buscant un enemic. I que en Mafiamental no oblida. I que sempre sembla un accident. Ptons.
Molt de compte amb les veus amables, poden amagar intencions inconfessables, sobre tot si sorgeixen de les ombres en nits d'insomni.
Gats parts i gates maules
Grego, gats, gates i miols inaudits! inconfessable, hi ha res?
Publica un comentari a l'entrada