ho recordes molt bé.
malgrat les paraules hagin desaparegut, en un racó dins del teu cap i també del teu cor.. hi són, i sovint encara les fas servir, et dius que sí, que són possibles malgrat tot..
ahir, quan vares arribar a aquell espai abandonat pel temps i vas travessar la reixa de ferro del parc, amb totes aquelles flors pertot i aquells arbres trets de contes de fades i gripaus , encara recordo el teu mirar,
i em fa mal,
quan caminaves vora les tombes, infinites.. i escribies dins aquella petita llibreta teva, el seu nom, el nom de cadascuna de les paraules , com si d'aquella manera els hi tornessis la vida, una vida que tan sols resta dins del teu cap i en el d'alguns hereus d'un passat lllunyà , quan els mots encara jugaven a fer castells enlaire, i la sal del mar et feia la pell bonica, molt abans que aquest cementiri de paraules oblidades existís
l'oblit, ara ho saps, és al cor i el cercaràs per sempre més
11 comentaris:
Ahir vaig vindre, i avui, ja ho veus, he tornat, però no sé què dir. En qualsevol cas, sempre és un plaer llegir-te.
noves flors, és un gust que passis per aquí tot i no saber què dir, potser es tracta d'això de passar-hi..
potser has oblidat les paraules o tal vegada no has entès el sentit o qui sap si en tenen gaire, de sentit..:)
Bonica reflexió^-^.
Maria, la teva reflexió em fa feliç!
Paraules al cap i oblit al cor
el primer es pot expressar
el segon no, quedarà a dins per sempre més
a no ser que...
el del cor és el pitjor oblit vol dir que fa massa mal recordar....text preciós , poètic, i punyent, jo et diré que sí per no dir no al no que és sí també
Grego, a no ser que no sigui cert el mite de l'etern retorn i l'oblit no torni mai més.. o a no ser que el cor també pugui tenir alzehimer!:)
Elfree, si l'oblit és al cor, potser és perquè no volem oblidar.. o potser perquè no podem o totes dues coses alhora..
si tu em dius Sí, jo també!
El cap ho és.
Un reservori d'oblits. Que perduren, però poc. I cal regar-lo.
Les teves paraules també el reguen.
Jordi, oblits que perduren.. els nombrarem mai?
:)
Tinc un munt d'oblits magatzemats que no puc deixar de recordar ! :(
Carme J, no deixar de recordar els oblits és potser l'única manera de respectar el que som.. m'agradaria poder magatzemar-los com tu, però és que jo tinc un batibulll! :)
Publica un comentari a l'entrada