dilluns, 3 de novembre de 2014

in tempori




Berndnaut Smilde


l'altre dia quan et varen trobar en aquell banc del passeig, vora aquell tros de mar que tant ens agrada, no vas saber què hi feies allà, no recordaves el perquè de res i sentir aquella estranyesa et molestava..
et vas allunyar poc a poc i amb incertesa, i just allà on el camí s'enguerxa, a terra, hi vas trobar un targetó, amb lletra petita hi havia escrita una frase benvinguts al passat, el temps no ha mort, encara..
no hi havia cap adreça escrita, tot i així no et va costar d'arribar-hi, en travessar el llindar vas percebre que ja havies estat en aquell lloc, no recordaves quan ni com.. 
des d'aleshores és com si no haguéssis tornat del tot, i és aquesta absència teva la que ens permet retrobar-nos encara més en allò que potser mai no hem estat ni serem..


6 comentaris:

Elfreelang ha dit...

en un no-lloc, en un no-res en un no-temps ......

novesflors ha dit...

De vegades tenim aquesta sensació d'haver estat ja en aquell lloc o haver viscut ja aquests instants. M'agrada molt la imatge que has posat.

Carme Rosanas ha dit...

A vegades hi ha sensacions estranyes que expliques prou bé... d'haver viscut ja una situació, o a vegades l'estranyesa contrària, de saber que ho hauríem de recordar i no ho recordem.

lolita lagarto ha dit...


Elfree, en un no que sí.. :)

Novesflors, la imatge és molt bonica aquest artista en té un munt de núvols.. és un caçador de núvols i ho fa molt bé..:)

Carme, les sensacions són un món on de tant en tant hi coïncidim..:)



Enric H. March ha dit...

Les finestres del temps ja ho tenen això: et permeten mirar altres indrets sense ser-hi del tot.

lolita lagarto ha dit...

Enric, quin plaer poder anar de finestra en finestra.. i ser indiscret de tant en tant..:)