dijous, 15 de gener del 2015

two points





:

"es como si la vida dijese lo siguiente: y simplemente no hubiese lo siguiente. Sólo los dos puntos esperando."

"no puedo resumirme porque no se puede sumar una silla y dos manzanas. Yo soy una silla y dos manzanas. Y no me sumo"

Clarice lispector (Agua viva) 



8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Volia dir tres coses diferents lolita...

La primera que tota aquesta gentada que s'ha ficat al teu blog... (Tu els coneixes, nena? Mira que són molts, eh?) no em deixen llegir amb la tranquil·litat desitjada... :P

La segona és que aquesta frase que diu que la vida ens deixa amb els dos punts i res més la trobo molt encertada. Jo també ho penso i ho sento així. :o

L'altra frase si ell ho diu és que deu ser cert. Jo ara mateix no sé si puc sumar-me o no, perquè no sé si sóc dues cadires i una poma, o simplement una sola poma i res més... M'ho pensaré ;)

lolita lagarto ha dit...

Carme, a mi m'agrada tanta gent! així compensa la que no entra en el bloc je je..
li donava voltes de si es llegia bé o no i he enfosquit el fons de l'entrada, sí definitivament millor facilitar-vos la lectura..:)

i la tercera frase, si no saps si ets una poma i res més..., o què ets en general, ja no et pots sumar no?
jiji

jose turu ha dit...

"una silla y dos manzanas"... me recuerda aquel verso inaugural del surealismo en el que se encontraban ¡bello encuentro! un zapato y un paraguas sobre la mesa de disección. Cuando me hagan la autopsia quizás el avezado forense sepa encontrar todas esas partes que me conformaron: objetos perdidos, encuentros casuales, inédito, todo lo que cabe tras esos dos puntos... tras lo puntos suspensivos del fenecer. Salud. Josep turu.

lolita lagarto ha dit...

Josep, "lo que cabe tras esos dos puntos".. esperem que hi càpiga molt..
tant o més com el que hi pot caber entre tots dos punts.:)
una abraçada,

jose turu ha dit...

Cosa de matemáticas: entre dos puntos hay una recta... y una recta -incluso la mas corta- tiene ¡infinitos puntos! Pues esperemos a recorerlos todos, uno a uno... en tan buena compañía como la tuya. petons.

Gemma Sara ha dit...

Molt bones les dues frases/aforismes, Lolita, de vegades sí que estem en aquest estat dels dos punts, potser esperem massa, potser seríem 3 punts suspensius, o potser 4.... els punts suspensius sumen?? Ptons:... (ai que em faig un liu)

lolita lagarto ha dit...

Gemma Sara, no sé si els punts suspensius són pomes o cadires..no sé si se sumen..
en tot cas , sóc una amant incondicional dels punts suspensius,punts interpretables i infinits en què imagines el que vindrà,els puntets misteriosos sempre diuen el millor del text, sempre! segurament perquè les paraules només s'apropen, quan ho fan, a allò que sentim o pretenen dir..
els dos punts: són com el desig, quan hi arribes no hi és, ja és en un altre lloc..
no sé si ho saps però som veïnes d'aquesta línia de mar que tens al davant, tu a Premià, jo al Masnou..
abraçada des d'un turó més enllà,
:)

Gemma Sara ha dit...

Maresmenca? Jo sóc mig maresmenca perquè tinc la família a Premià i hi anem sovint i m'agrada, però la línia de mar arriba fins a Barcelona, eh? Abraçada marinera:...!