dimecres, 19 de maig del 2010


Cliqueu pe engrandir la imatge!!

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

El meu primer impuls és dir-te:

atura't i no corris tant!

però qui sap... potser m'equivoco!

Molt bó, lolita, sensació d'estrès total!

Garbí24 ha dit...

Si saps perquè corres i t'agrada no paris...

Elfreelang ha dit...

és reflex de la vida actual ....córrer....córrer...córrer... però em sembla que no paga la pena amoïnar-se per seguir petjades de ningú...MOlt Bo!

Anònim ha dit...

Uf!! M'has estressat Lolita!!

Mireia (Racó solsida)

novesflors ha dit...

A mi em fas pensar en el pas del temps, que no podem capturar ni detenir...

joanfer ha dit...

A mi també m'ha estressat i em donen ganes de dir-te aturat!! Però m'agrada. I el trobo original com sempre... ;)
Per cert, amb els versos et surt una L... És casualitat o correspon a la inicial del teu nom?
Petons! ;)

maria ha dit...

A mi també m'ha passat com la Carme,el primer pensament ha estat atura't,deixa de còrrer i escolta això que estàs perseguint.

GEMMA ha dit...

Vinga corre més, i sinó abandona que serà que ja no has de córrer més.

Té moviment el text, marca un ritme de lectura cada cop més ràpid, molt ben aconseguit tot el conjunt del poema. M'agrada.

zillahh ha dit...

A mi m'has recordat a un somni reiteratiu que tinc. Corro i corro i no sé que busco, però sigui el que sigui se'm escapa i encara que em sento frustrada i desesperada no puc parar de córrer. Al llegir el teu post he sentit la mateixa sensació ofegant.
Però l'escrit molt bo com sempre, Lolita.

lolita lagarto ha dit...

Em sap greu haver-vos es3at una mica, però era aquesta la sensació que volia transmetre, la pressa que s'infiltra pertot.
Gràcies per tots els comentaris; no me n'havia donat que havia dibuixat una ela Joanfer, gràcies per fer-m'ho veure!