dilluns, 24 de maig del 2010

Proposta de Relats Conjunts



Cliqueu la imatge per engrandir-la

16 comentaris:

joanfer ha dit...

M'agrada molt Lolita. Ai, ens feu patir les dones... jajajaj...;P
Petons! ;)

Carme Rosanas ha dit...

Una interpretació boníssima. A mi també m'agrada molt! petons

Garbí24 ha dit...

Cal esborrar de la vida el que no podem copçar, no és la millor solució però sempre ajuda.
Bona aportació

Pilar ha dit...

He vist cada una de les imatges i he sentit l'angoixa del desamor. No puc més que aplaudir el teu relat. Dir que m'agrada és poc.

Montse ha dit...

M'ha agradat!

T'he de confessar que he vingut a parar al teu blog pel teu nick (lolita lagarto m'encanta, hehehe)

Vindré sovint!

Elfreelang ha dit...

Impactant! desapareguda dins el mar i blau del quadre...has fet un relat molt original...diferent Molt Bo!

kweilan ha dit...

Molt original la veu narrativa. M'ha agradat molt!

zillahh ha dit...

tant de bo, tot allò que mal, es pogués esborrar amb blau cobalt.

GEMMA ha dit...

Carai, quina imaginació més ben afinada. Gràcies per deixar-me gaudir-ne...

montse ha dit...

M'ha agradat veure'l des de la perspectiva del pintor.

Salut!

La Meva Perdició ha dit...

Passió incendiaria de l'artista que es deixa endur per les emocions, o la venjança roí, de l'amant rebutjat?
Bon relat! ^_^

lolita lagarto ha dit...

Moltíssimes gràcies a tots, és molt d'agrair poder-vos llegir!!
Tant de bo tots plegats no tinguem mai ganas de fondre ningú amb blau cobalt ni amb vermell carmí...(bé, amb vermell carmí ..potser sí...)

Perdició, sense cap dubte passió incendiària, segur segur!!

zel ha dit...

Dràstic, precís, sense remordiments, apa, via fora! bo, molt bo!

Sergi ha dit...

A grans mals, grans remeis. Va decidir tirar pel dret i no haver-hi de pensar més. Veurem en quants llocs més hi veurà la seva cara... Molt bon relat!

Ada ha dit...

Jopeta qué bonic!!! És veritat que hem utilitzat el mateix punt de vista del pintor, però el teu és molt més sincer i profund... M'ha agradat moltíssim... Però pobreta, tampoc era per a esborrar-li la cara! ;-)

Jordicine ha dit...

Una mirada diferent, la del pintor. Diferent a la resta de relats que he llegit fins ara. M'agrada!