Mr.Goog
fa fred afora , no és blanc el paisatge tan sols esblaimat, erm, i recordes que mai no tornarà a ser ara, ni tornarà a ser ahir..
m'agrada escoltar d'aquesta veu teva, la manera en què et venen al cap records d'un passat que esdevé -ara- per a tots dos,
.. mentre el corrent m'arrossegava els peus sota l'aigua, els arbres i les fulles eren sirgades pel vent que entretant em xiulava que la vida és això.. és el vent que tot ho mou...
12 comentaris:
Per molt metafòric que sigui el post i per molt contingut amagat que li vulgui donar no hi ha manera de veure'l com la continuació dels Premis Pons en la excel·lent tasca en el camp de la excel·lència :(
...o el moviment oscil·lant i basculant d'un vinil en el plat del gira-disc...
Pons, he llegit tres vegades el teu comentari i encara no sé què vols dir, la teva excel·lència és inaudita..
:)
Fanalet, la vida ho abasta tot.. i el moviment de l'agulla damunt el disc és un moment prodigiós..
Em sembla que "d'assecat" el cerebelo no li tens gens.
Imatge (hiptnotitzant) i text, dissociats o junts són magnífics.
El vent com a vida, el vent com a art, també es pot interpretar així.
País, el cerebelo de tant en tant sembla que ragi..:)
gràcies!
Helena, el vent, la vida i l'art... tres pedres precioses!
El disc em recorda a la roda de la vida. Moviment continu. També m'has fet pensar en una pel·lícula que es titula "El viento se levanta" de Miyazaki que em va agrada molt.
Consol, no l'he vist la pel·lícula... hauré de posar remei..(remei al consol:))
discs de vinil enyorats, lluites poètiques i no tant poètiques, joventut..... revolucions .....en falten de revolucions ara
Elfree, tan de bo fossim capaços de mantenir una revolució permanent, social i indivudual és clar.., tal i com imaginàvem quan escoltàvem Vbells discs de vinil..
Ni tampoc no et pots banyar dues vegades al mateix riu, perquè ja saps que l'aigua sempre és una altra.
Lluís, l'aigua és una altra i nosaltres potser també..i tot i així ens repetim!
Publica un comentari a l'entrada